Óscar Rando: "No hi ha societat futura possible sense el paper de la cultura"

Un dels sectors més tocats per l'emergència sanitària de la Covid-19 és el de la cultura. Això afecta a tot un seguit de professions ja de per si precaritzades i a les entitats que fomenten iniciatives socials a través de les arts.

La cooperativa Esperanzah n'és una d'elles: vehicula la seva tasca de transformació social i foment de l'economia solidària a través de la cultura. Amb el coronavirus i el confinament ha hagut de reinventar-se i ho ha fet organitzant un seguit d'#StreamingsSolidaris, uns concerts que han arribat milers de persones i que han servit per aportar treball i ingressos al sector cultural i a causes solidàries.

Des de Xarxanet parlem amb Óscar Rando, fundador del festival i membre del Consell rector de la cooperativa Esperanzah, perquè ens expliqui com estan gestionant aquest canvi de paradigma des de l'entitat i quina serà la nova normalitat pel sector cultural i pels festivals de música.

Fa anys que organitzeu el festival Esperanzah d'economia solidària. Com utilitzeu el festival per donar resposta a les desigualtats socials?

Vam començar posant un barri oblidat com Sant Cosme al mapa, fent un festival allà on gairebé ningú n'hauria fet un, contribuint en el canvi de percepció externa i interna que es tenia del barri. En dotze anys el festival ha contribuït activament a la transformació i al foment de l'autoestima d'un barri que abans sortia a la premsa per ser el supermercat de la droga i ara surt pels seus concerts, el pessebre vivent organitzat per Amics de Sant Cosme o per tenir un dels albergs més moderns i ecològics d'Europa com és el de la Fundació Catalana de l'Esplai.

Hem passat de ser un barri receptor d'ajudes a començar a exportar nous models organitzatius i solidaritat: sempre hem volgut compartir aquest tresor i en els últims anys, hem destinat més de 500.000 € a donar suport a projectes socials, culturals, ambientals, humanitaris o d'economia solidària (ESS).

El barri ha canviat tant que fins i tot ara se l'anomena Sant Cosme Valley.

El Sant Cosme Valley és la contraposició a les valls del silici, a l'especulació i la desconnexió amb els únics capitals veritables: l'humà i el natural. I és la manera com ens agrada referir-nos a aquest procés de transformació que ha situat a Sant Cosme com un dels barris referents a escala nacional i estatal en el desenvolupament de l'ESS que ja ha creat o acompanyat més de 90 iniciatives d'activitat econòmica en forma de cooperativa, societats laborals, fundacions o associacions d'impuls.

I com l'ha transformat la cooperativa Esperanzah?

Cal destacar l'ecosistema cultural d'ESS que està impulsant el festival Esperanzah i que cada cop està connectant amb més músiques i músics o el projecte Ticketcoop SCCL (ticketic.org), un ticketera que ofereix venda de tiquets per a esdeveniments de forma solidària, transparent i cooperativa.

Davant l'eterna dicotomia de ser rendibles o solidaris, o només ser una mica solidaris quan som molt rendibles, nosaltres fem de la solidaritat una manera de fer, sent la nostra major política de projecció i de connexió amb un mercat social cada vegada més consolidat i conscient.

Com plantegeu que es podran celebrar els festivals de música en un escenari post-Covid?

Amb prudència, i sobretot, amb responsabilitat. Personalment, fa tres mesos que dic que el que decidim avui, potser no serveix per a la setmana vinent. Aquest hauria de ser un dels grans ensenyaments d'aquest moment: gaudir la vida abraçant el que arribi en cada moment i celebrant tot el que es pugui celebrar.

Sempre és difícil parlar en nom d'un col·lectiu de més de 400 persones i entitats que formen aquest projecte cooperatiu, però sento que si dic que ens agradaria que el post Covid-19 desenvolupés festivals més útils, més regeneratius i més connectats amb una idea transformadora, redistributiva i connectada amb les necessitats de canvis de relació amb el nostre meravellós món, estaré resumint el nostre sentir col·lectiu.

Què pot suposar aquesta nova normalitat pels músics?

Estem en un moment històric en el qual els que sempre han mogut els fils veuen que estan passant coses que fan perillar el seu estatus i els seus privilegis i per defensar-se, s'estan apoderant d'eines històriques de la classe treballadora, com la mobilització o els conceptes.

La nova normalitat és un concepte que sona amb força en aquest moment, però emergeix del moviment permacultural del que hauria de ser una lògica relació amb el nostre món, perquè ni el que estava passant abans de la Covid-19, ni el que ha passat durant aquest confinament, és normal.

I la nova normalitat, serà "normal"?

La nova normalitat no pot ser mai aspirar a tornar al que teníem. Malgrat el dolor que ha provocat la Covid-19 (i segueix provocant en altres llocs del món menys preparats, els eternament oblidats), hauríem de rebre la situació com un avís que ens diu que no podem continuar així. Si no ens reapropiem d'aquesta meravellosa idea de la nova normalitat, la vida per a la majoria de persones que es dediquen a la música, després de la Covid-19, seguirà sent precària, poc reconeguda i sense un marc específic que reguli una relació laboral.

Per què escoltem música, llegim poesia o veiem teatre? Perquè ens fa bé, ens fa millors i ens connecta amb el veritablement essencial. Si hem d'aspirar a ser més d'alguna cosa, hauria de ser a ser més humans, més cooperatius, més sensibles, més feliços i més connectats amb la terra que sosté la vida. I la música, sempre sonarà per acompanyar-nos en aquest camí. No hi ha societat futura possible sense el paper de la cultura, i no ho dic jo, ho diu la història, ho diu Grècia, Roma, el Renaixement o l'Edat Moderna.

I què suposarà la nova realitat per les entitats basades en actes culturals?

Avui dia, la cultura s'ha convertit en una indústria més. Em sembla bé que hi hagi una indústria turística important fonamentada en els grans esdeveniments i festivals que tenim, però que una bona part del pressupost de cultura vagi a aquests esdeveniments, no.

L'accés general a la cultura i al seu potencial transformador, connector i vertebrador, el garanteix un plantejament públic-cooperatiu-comunitari que cal reforçar. Són les entitats i festivals com l'Esperanzah, i també com Xamfrà, Vozes, Basketbeat, el Say it loud, la festa del Riu o festes populars, les que connecten amb la majoria de gent que viu al país. Cal reivindicar un pressupost per als grans esdeveniments i un altre orientat a dignificar els i les treballadores de la cultura, i a les petites i mitjanes manifestacions locals que hi ha a qualsevol poble o ciutat.

Des de TickEtic i arran del coronavirus heu iniciat els #StreamingsSolidaris. Creieu que els concerts en streaming poden suposar un nou nínxol per la música o és quelcom temporal?

Nosaltres, sent coherents amb la nostra filosofia, hem volgut ser útils pel nostre ecosistema, pels músics i les músiques, per la gent que és feliç escoltant, veient, vivint i ballant la música i per les necessitats d'un món malalt - com sempre ha dit el nostre estimat Pere Casaldàliga - i per això, han nascut els streamings solidaris.

Creiem que els streamings han vingut per quedar-se i segurament, complementaran a la música en viu. La música en viu, en un festival, una sala, en una plaça major o als carrers de Barcelona, sempre hi serà, només és qüestió de temps.

Com ha sigut per la vostra entitat aquest procés de readaptació forçada a una nova realitat?

Totes hem connectat amb la idea que la nova normalitat ha de ser una altra cosa molt diferent del que hem viscut. Cal començar a generar moviments que vagin en la direcció de la teoria de Keynes que deia que haurien de fer-nos treballar només dues hores al dia i la resta, destinar-les al creixement personal en el marc d'una comunitat. Inclús, aquesta xifra podria ser menys i dedicar la resta al bé comú. 

La tecnologia ha de ser l'apropiada per al desenvolupament humà, per al d'una nova espiritualitat, més connectada amb els capitals veritables. Fer això és invertir l'ordre de les coses i deixar de treballar per al capital econòmic, la cobdícia i l'acumulació. En la nova realitat volem aconseguir una renda bàsica, redistribució de la feina i manteniment de sous, més polítiques publico-cooperatives-comunitàries d'habitatge i serveis essencials com el transport, l'energia o l'aigua i la instauració del teletreball, per ser més ecològics i més eficients.

A més dels streamings, teniu altres nous projectes en ment?

Si, per exemple el cashlesscoop, que serà un servei de pagament per a esdeveniments culturals, o les contrabandistes que serà una cooperativa de serveis i infraestructures per festivals, o el projecte samarretica per fer mechan ètic. També estem desenvolupant projectes molt potents de formació per la capacitació col·lectiva del nostre ecosistema, perquè la formació és la base de qualsevol canvi.

A més, m'agradaria fer un barri d'habitatges cooperatius què poguéssim anomenar el barri de l'Esperanzah, perquè Esperanzah ha de ser això: aixecar ponts entre la cultura i els canvis necessaris i quotidians que necessitem les persones. A veure si després de llegir aquesta proposta a l'entrevista, l'assemblea i el consell rector del festival s'engresquen amb la idea. Això és una primícia, i el que a l'Esperanzah se somia i se sent, s'acaba pensant i s'acaba fent. Concepción Arenal deia que les forces que s'agrupen pel bé, no sumen, multipliquen. Doncs aquí estem!