Persistir per recuperar la memòria antifranquista del Baix Llobregat

“No podem parlar de democràcia si no es fa justícia amb les víctimes”. Qui parla és l’Agustina Merino, presidenta de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL), una entitat que des del 2005 treballa i promou iniciatives per recuperar i mantenir la memòria històrica de la comarca, així com projectar els valors democràtics defensats i sorgits de la lluita antifranquista a les noves generacions.

L’associació la va fundar l’històric lluitador antifranquista i sindicalista de Cornellà, Francisco Ruiz Acevedo, amb un esperit “unitari, pluralista i solidari”, el mateix que va caracteritzar el moviment social que es va oposar a la dictadura del Baix Llobregat, i que va convertir la comarca en un referent del combat contra el franquisme i a favor de les llibertats sindicals, democràtiques i nacionals de Catalunya. 

Durant aquest temps, l’entitat ha apropat al Baix Llobregat tota mena d’iniciatives per posar llum a la foscor a les pàgines més amargues i dures de la nostra història recent i recordar figures destacades de la lluita per les llibertats democràtiques. 

Activitats i iniciatives contra l’oblit

A tall d’exemple, recentment la ciutadania de la comarca va poder conèixer més a fons personatges com la Victòria Pujolar, la primera veu en català de la històrica ràdio antifranquista La Pirenaica; o la Vicenta Agustín, dirigent de l’organització Dones Antifeixistes de Cornellà i regidora republicana del municipi, a través d’un acte d'homenatge a dones republicanes i antifeixistes.

Igualment, entre les darreres activitats organitzades per l’AMHDBLL, l’Agustina Merino destaca una exposició fotogràfica sobre ‘La desbandá’, el genocidi que el feixisme va perpetrar el febrer del 1937 contra les persones que fugien per la carretera de Màlaga a Almeria; o el muntatge teatral ‘Molotov’, que reviu la història de Cipriano Martos, militant antifranquista que va ser torturat fins a la mort el 1973 a Reus.

“Amb la nostra activitat diària estem rescatant les històries humanes i socials amagades durant tants anys, del silenci i de la insensibilitat de les institucions, així com de la resignació de desenes de milers de famílies silenciades per la muralla administrativa i pels hereus socials del franquisme, que durant més de quaranta anys va quedar sepultada”, asseguren des de l’entitat. 

Amb tot, potser el projecte que defineix millor la tasca de l’entitat és la revista ‘Memòria Antifranquista’, editada anualment per l’associació i enfocada a fer memòria al voltant de la repressió de la dictadura al conjunt de l’Estat espanyol. Es tracta d’una publicació de referència en aquest àmbit, que enguany s’ha centrat en la repressió a l’Aragó. “L’any que ve farem les comunitats uniprovincials i el 2024 clourem el projecte amb les Canàries, Ceuta i Melilla”, explica a Xarxanet l’Agustina Merino.

Un Estat que es resisteix a fer memòria

La tasca de les entitats de memòria històrica com l’AMHDBLL és vital per treballar en la recerca de la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme, que, “malauradament encara és una assignatura pendent a l’Estat espanyol”, diu Merino. 

Una prova d’això és el projecte de llei de memòria democràtica, que va ser una promesa de l’actual govern del PSOE i d’Unidas Podemos per aquesta legislatura i que actualment està enquistada al Congrés dels Diputats per la manca de consens dels grups parlamentaris per tirar-la endavant. 

L’aprovació de la llei és un dels cavalls de batalla centrals de les entitats de memòria històrica, que s’han implicat a fons perquè sigui una realitat. Per a l’Agustina Merino, “és vital que la norma s’aprovi com més aviat millor per assolir la justícia i la reparació que mereixen les víctimes, no podem seguir amb la llei de memòria històrica que es va aprovar el 2007 i que és molt fluixa”. 

La presidenta de l’AMHBDLL sosté que un dels obstacles per fer justícia –i per aprovar la llei– prové del poder judicial, que “no pot interpretar la Llei d'Amnistia del 1977 com una llei de punt final, perquè suposa deixar en la màxima impunitat els botxins del franquisme que van cometre crims contra la humanitat”. 

Sigui com sigui, des de l’entitat tenen clar que la manca de voluntat política per posar fil a l’agulla en la persecució d’aquests crims ha estat una constant des que es va acabar la dictadura. “Des del 1982, quan el PSOE va guanyar les primeres eleccions, fins al 2007, quan es va aprovar la primera llei de memòria històrica, sempre s’havia mirat cap a un altre costat; és una frustració molt gran”, expressa Merino, que recorda que tota una generació que va viure en les seves pròpies carns la repressió del franquisme ha mort sense reparació ni justícia.

Un antídot contra el feixisme de cara a les noves generacions

Una de les conseqüències que no s’hagi fet justícia és la reaparició de discursos que abonen un negacionisme històric sobre els crims del franquisme, que ha trobat en l’ascens de l’extrema dreta un altaveu molt potent. “La llei també és necessària per frenar aquest tipus de discursos del feixisme, que ens preocupen molt perquè demostren que no tenen por i es consideren impunes”, diu Merino. 

Per aquest motiu, cal rebatre i plantar cara a aquelles proclames que equiparen recuperar la memòria amb reobrir velles ferides. En aquest sentit, Merino té clar que “ningú que es digui demòcrata pot oposar-se a escriure una pàgina de la història d’aquest país que encara no s’ha escrit, és una qüestió de salut democràtica i un antídot perquè no es repeteixi la història”. 

Tanmateix, recuperar la memòria és clau per educar la ciutadania i les joves generacions en valors democràtics. Projectar aquests valors, propis de l’antifranquisme, entre el jovent és una de les principals raons de ser de l’AMHDBLL. “Hi ha molt jovent d’aquest país que surt de l’educació secundària i no sap què va representar la II República, què va ser la dictadura o qui va ser Franco, i això és una indecència”, exposa la presidenta de l’entitat.

L’Agustina Merino sap del que parla perquè ha estat molts anys professora d’història i denuncia que els llibres d’història no s’estudia la repressió franquista ni es treballa la memòria històrica com caldria per transmetre els valors democràtics defensats i sorgits de l’antifranquisme. “Tot plegat no pot dependre del professorat, sinó que ha d’estar assegurat al currículum escolar; això és un altre dels elements que ha d’incorporar la llei”, reclama.

Dificultats per garantir un relleu generacional

Malgrat tot, el temps corre en contra de la recuperació d’un passat que no pot caure en l’oblit. Les associacions de memòria històrica com l’AMHBLL temen pel relleu generacional, que no s’acaba de produir, com reconeix la seva presidenta: “Nosaltres ara tenim una vuitantena de socis, la immensa majoria són persones grans i molts s’han anat morint; ens preocupa que el jovent no agafi aquest relleu”, explica. De fet, actualment només tenen dues persones joves a la junta directiva de l’entitat. 

“Ens topem amb el problema que hi ha poca militància a les associacions, especialment pel que fa a jovent, que el cert és que veiem que està poc interessat en tot el tema de la memòria; ens preocupa perquè, al cap i a la fi, és la manera d’evitar que la història es repeteixi, però persistirem”, rebla l’Agustina Merino.