Pol Noya: "Ja era hora que ens n'adonessim que als terrats s'hi poden fer coses"

Coincidències és l'associació cultural que organitza el festival Terrats en Cultura, que porta esdeveniments culturals als terrats de la ciutat de Barcelona, i també de l'Hospitalet de Llobregat. Entrevistem un dels seus membres, Pol Noya.

Com comença Coincidències?

Coincidències comença al 2013 arran de la crisi econòmica. Tres gestors culturals que han estudiat junts es retroben per coincidències de la vida. La cultura és el primer element que queda tocat amb les crisis i decideixen donar espai a projectes culturals que han quedat fora de les grans institucions.

Per altra banda, neix de la visió de tres persones de Barcelona que veuen que arran de la gentrificació i els canvis urbanístics els veïns queden expulsats dels barris on han viscut i molts terrats queden tancats degut a pisos turístics. Un element arquitectònic tan característic de la cultura mediterrània que abans s'utilitzava per a les trobades socials queda en desús. Barcelona té gairebé 2.000 hectàrees de terrats. Per això decideixen fer el projecte Terrats en Cultura.

Busqueu amfitrions amb terrats.

Busquem terrats grans per obrir-los al màxim de gent. Acostumen a ser comunitaris. Els petits són poc viables econòmicament i volem pagar els artistes. Trobar-los és la part més complicada. Ens trobem amb la mediació veïnal perquè tot i que és un acte cultural molt curat hi ha persones que ho relacionen amb la festa, i això fa tirar enrere. Si hi ha un membre de la comunitat que no ho veu no ho fem perquè com a associació volem sumar.

També ens trobem amb empreses o entitats que volen lucrar-se amb la cessió dels espais, i això va contra la nostra mentalitat. Per altra banda, quan són terrats d’institucions, és difícil mediar perquè compleixin amb els protocols i els reglaments d’accessibilitat. Cada any en trobem un, i ens agradaria trobar-ne com a mínim cinc.

És una feina voluntària?

L'equip del festival és voluntari. Ara hem aconseguit retribuir dues persones a jornada completa per la feina del dia a dia i la gestió econòmica. Som un equip amb interès comú per les arts escèniques d'unes vuit persones i cadascú té la seva motivació.

Quant d'amor a l'art...

Literalment.

Vau rebre el premi Time Out 2016 i el premi Butaca 2019, esteu al Grec i teniu un projecte europeu, esgoteu entrades. És un model d’èxit?

No, podríem comptar amb un equip humà més ampli i una retribució més adequada per la feina que fem, però també canviaria una mica el projecte. Tenim la sort que hem sabut portar bé el projecte i ha sobreviscut. El que és més exitós és que un projecte cultural de base voluntària hagi aconseguit aguantar 10 anys.

Tampoc hi havia un objectiu econòmic.

Econòmicament és poc viable perquè es fa en un espai singular, passa una vegada, volem una cosa treballada que sigui una vivència única per a un grup força reduït d'unes 70 persones... Això no dona ingressos suficients, dona per cobrir les despeses de l’artista. No va néixer per lucrar-se, cadascú treballava en la seva pròpia feina. És amb el pas dels anys que ha requerit una gestió més intensa. Amb el projecte europeu volem professionalitzar la feina de l’associació.

Com ha afectat la pandèmia a Terrats en Cultura? Com que és a l’aire lliure heu tingut més capacitat d’adaptació?

Hem tingut força sort per les característiques naturals del projecte. Ja treballàvem amb aforament limitat controlat, més limitat del que oferia l’espai, i a l’aire lliure. Teníem tots els ingredients per poder aguantar l’envestida. L’any passat vam poder fer el festival i érem de les poques ofertes culturals que hi havia. Hem vist que la gent vol sortir de casa i fer coses. Això juga força a favor del projecte.

Esteu a punt de tancar el festival.

Acabem el 26 de setembre amb el concert amb vistes al piromusical, que ens agrada que sigui l’últim perquè és molt especial. Ja no hi ha entrades, però en queden per a les altres activitats de setembre.

També teniu projectes de participació ciutadana com La Taula i de reflexió com Debats en cultura.

Això entra dins del projecte europeu Europa Creativa. Surt de la trobada a Faro, a Portugal, de diferents agents que treballem als terrats de les ciutats europees des de diferents àmbits, des de l’activitat cultural fins al vessant més lúdic, cobertes verdes, disseny industrial i aprofitament arquitectònic. És un mica friqui, però és molt interessant. És una col·laboració de nou projectes de nou ciutats europees de vuit països i estem enfocant el futur de les ciutats a través dels terrats.

Com seran?

És complicat, s’hi barregen les ganes de reconquistar i la por i els impediments logístics que cada vegada són més. Abans era més anàrquic pujar al terrat i ara s’està regularitzant.

Són un enclavament social? Són les noves places?

Són com places privades. Volem recuperar l’espai que s’ha tret a la ciutadania a peu de carrer.

Però no tothom en té. Podria ser un enclavament elitista.

Aquí rau un tema important, s’ha de tenir en compte qui té terrat i qui hi pot accedir. No és un espai accessible per a tothom. Al festival busquem terrats accessibles per a persones amb mobilitat reduïda però no estan pensats per això. La nostra investigació és com podem fer accessibles aquests espais. Nosaltres amb Terrats en Cultura fem la primera part: la democratització. Busquem terrats privats de comunitats de veïns i els obrim a la ciutadania, fem activitat cultural en un terrat aliè. Volem conquerir-los puntualment i reconstruir les mirades que tenim.

Molta gent ha reconquerit i ressignificat els terrats amb el confinament. Això marca un abans i un després per a vosaltres?

Abans del 2020 la gent no sabia que es podien fer coses en aquests terrats. Durant el confinament, la gent els mirava amb valor. Ens trobarem ara que naixeran nous projectes i mirades. Per a nosaltres va ser un: "Ja era hora que us n'adonéssiu!"

Per això creiem que és un moment dolç per poder començar a treballar aquest projecte europeu. Hi ha una sensibilitat ciutadana molt més gran vers aquesta figura, gairebé tothom té una experiència amb els terrats, gairebé tothom pot dir la seva del que es pot fer i no es pot fer. Hem d’aprofitar aquest cultiu per desenvolupar què podem fer als terrats.