Preservar la memòria gitana sense perdre la seva gitanitat

L'any 2018, els baixos de la seu d'Unió Romaní al barri del Raval es van inundar. La inundació va provocar que gran part del fons documental que tenia l'entitat quedés greument deteriorat i va posar sobre la taula la necessitat de canviar la manera en què, fins llavors, es conservava el material documental del col·lectiu.

El neguit d'Unió Romaní va trobar un suport crucial en la cooperativa LaFundició, impulsora del programa 'Memòria Viva – Xarxa de comunitats de memòria', que treballa de manera crítica i comunitària la construcció dels relats històrics dels territoris. Juntes, les dues entitats van desenvolupar el projecte d'un arxiu gitano amb l'objectiu de preservar la memòria de la comunitat a Catalunya.

"Hi ha moltes memòries", comenta Mariló Fernández, membre de LaFundició, "i també hi ha molta feina per fer i és molt difícil, però molt necessari fer-la, en tant que la gitanitat ha resultat molesta perquè qüestiona els valors i paradigmes de la modernitat occidental, blanca, patriarcal i capitalista".

Amb aquesta voluntat, el projecte d'arxiu gitano ha reunit en els seus gairebé cinc anys de recorregut, els fons documentals de diferents entitats, per tal de preservar i reflexionar sobre el llegat del poble romaní.

Un procés de memòria col·lectiva

Inicialment, l'arxiu va partir del material que tenia la Unió Romaní. L'entitat havia promogut durant anys un mitjà de comunicació per divulgar les notícies de la comunitat gitana, a més de generar un anuari on assenyalava i denunciava l'antigitanisme als mitjans generalistes. Així mateix, l'associació comptava també amb els materials que el polític i activista Juan de Dios Heredia havia recopilat durant la seva època com a diputat.

En paral·lel a la tasca del programa Memòria Viva, es van engegar altres processos de recuperació de memòria, com ara el de l'associació Carabutsí, que va posar en marxa un recull d'arxius familiars del carrer de la Cera, al Raval, amb l'objectiu de deixar constància del patrimoni col·lectiu de les famílies gitanes del barri.

Al Somorrostro, a Sant Adrià del Besòs, també es va engegar una proposta similar, que va ser fruit d'un procés de recol·lecció de documents per part de Josep Maria Monferrer, historiador, mestre i veí de la Mina.

"Els arxius són estructures creades per legitimar el poder", comenta Mariló Fernández, de LaFundició, "i no podem fer la revolució amb les eines de l'amo".

Des de LaFundició expliquen que, durant el procés de creació del projecte d'arxiu gitano, s'han trobat amb què les categories que s'utilitzen per classificar la documentació "en principi es presenten com a neutres, però, en realitat, condicionen els relats que produeixen". Un cop s'ha desvelat l'arxiu com a mecanisme per reproduir el discurs hegemònic, segueix Mariló Fernández, "cal explorar els seus límits per desbordar-los i que l'arxiu sigui útil al nostre present".

Precisament per aquest motiu, ara mateix el projecte de l'arxiu es troba "en un moment crític", ja que el fons documental requereix una ordenació pròpia "que li doni identitat i eviti que es desdibuixi la seva gitanitat". Aquest és el repte: preservar la idiosincràsia pròpiament gitana de l'arxiu gitano.