Quan la pau es cola als llibres de text

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) publica una anàlisi de la didàctica de les ciències socials des d’una perspectiva de pau a llibres de text de tercer d’ESO (edicions 2007, 2015, 2016). L’Informe ‘Observatori dels llibres de text’, dirigit per Cécile Barbeito, realitza una anàlisi comparada de set llibres de text d’editorials especialitzades al territori espanyol.

Conclou que seria convenient que el material didàctic expliqués menys conflictes armats, però amb més profunditat, per exemple; també que es reduís el nombre d’homes esmentats, i, en particular, el d’homes europeus pertanyents a elits.

L’informe no pretén afegir continguts addicionals als llibres que arriben a les aules, sinó que promou una transformació en la manera com s’expliquen els temes per a que incorpori diverses perspectives transversals: educació per la pau, el desenvolupament, de gènere, d’interculturalitat, de medi ambient i de drets humans i democràcia.

Pel que fa a l’anàlisi dels valors i l’esperit crític, malgrat els llibres solen tenir un discurs explícit molt d’acord amb els valors de la pau, l’informe alerta que "de poc serveix que el llibre advoqui per l’entesa entre cultures i religions diferents si després un 95,4% de les personalitats que apareixen en el llibre són europees i el llibre no permet tenir més referents d’altres cultures".

Fixant-se en la multiperspectiva com a paràmetre, en l’estudi de les estadístiques sobre els noms propis citats als llibres (incloent-hi personalitats “històriques” i historiadors i historiadores i altres creadors d’opinió com a fonts documentals), s’han observat uns biaixos extremament pronunciats pel que fa al gènere (92,9% homes/7,1% dones) i als països de procedència d’aquestes persones (95,4%europees/4,6% d’altres continents).

I pel què fa al compromís cívic i l’acció, la perspectiva democràtica per la qual aposten els llibres està orientada majoritàriament a una concepció de la democràcia representativa basada en el vot i no tant en formes de participació més directa. Potser per aquest motiu, els exemples de foment del compromís cívic i l’acció ciutadana no són tan nombrosos com els esperats (menys de l’1%).

D’una banda, i pel que fa a les actituds, un punt fort dels llibres és la promoció d’actituds cooperatives. Gairebé tots els llibres proposen activitats en grup (col·laboratives) i algunes proposen activitats autènticament cooperatives. S’ha identificat la reflexió sobre altres actituds (referents al consum propi o a l’acollida de persones nouvingudes) que, sens dubte, implica una consciència de l’impacte de les accions personals en el funcionament de la societat.

Recomanacions per garantir l’educació per la pau

L’Informe apunta tres grans línies de treball per vetllar per la incorporació de les perspectives d’educació per la pau, el desenvolupament, de gènere, d’interculturalitat, de medi ambient i de drets humans i democràcia als llibres de text:

• Vetllar per una major transversalització de les perspectives de valors de pau, desenvolupament, medi ambient, drets humans, i, en especial, les de gènere i diversitat cultural, tot planificant anticipadament com constaran aquestes perspectives als diferents capítols dels llibres, més que en capítols puntuals.
• Revisar els continguts tractats i les personalitats esmentades per tal de no sobrerepresentar narratives de les elits occidentals masculines, sinó que reflecteixin la diversitat de la societat, inclosos els col·lectius més vulnerables o discriminats.

Seria recomanable reduir el nombre d’homes occidentals que se citen (com a personatges destacables o com a fonts d’informació), i, alhora, vetllar per equilibrar que les proporcions de persones citades i els continguts que aporten siguin més semblants a les proporcions reals de la societat mundial pel que fa a ser civils/militars, dones/homes, classe baixa/mitjana/alta, altres continents/europea...

• Assegurar que una major proporció d’activitats permetin posar en pràctica les habilitats de pensament crític (com a mínim un 20% de les activitats), la relació amb l’actualitat (com a mínim un 20% de les activitats), i el compromís cívic -actituds, acció- (com a mínim un 20% de les activitats). És mitjançant les activitats que sembla més adient incorporar les reflexions d’educació en valors a través de les diferents perspectives analitzades.