Morràpita és una associació cultural destinada al manteniment i promoció del joc de la morra. El seu objectiu és mantenir i ensenyar el joc a la vegada que es realitzen campionats, tant a La Ràpita com a diverses regions del mediterrani.

El vicepresident de Morràpita, Rafa Balagué, explica com ha evolucionat aquest joc al llarg dels anys i quin paper juga la morra en la societat d’avui en dia.

Com va néixer la morra?

Al principi pensàvem que havia estat inventat pels nostres mariners de La Ràpita, però a través d’Internet vam descobrir que és un joc mil·lenari que ha tingut un gran pes a la història, sobretot al Mediterrani. Després d’investigar, el més antic que hem trobat són uns gravats egipcis. No sabem ben cert si va néixer a Egipte, però és el més antic que hem trobat.

Des de fa milers d’anys, molts personatges històrics han parlat de la morra. El fet que un pensador com Ciceró pogués fer una reflexió de com és una persona que juga a la morra o que Àngel Guimerà dediqués tot un poema a aquest joc et fa ser conscient de tot el transfons que hi ha darrere.

Com es va crear l’associació?

Al 2007 vam començar a jugar, però no va ser fins al 2009 que ens vam formalitzar com a entitat. Fa anys, a Sant Carles, sempre s’havia jugat a la Morra al Montsianell, un bar típic del poble. Però quan els seus propietaris es van jubilar després de 22 campionats, la morra es va quedar orfe. Durant un temps, cada any s’encarregava un bar diferent fins que els mateixos jugadors ens vam ajuntar i vam crear l’associació per decidir quan jugar, on i amb qui.

En què consisteix la morra?

És un joc que barreja la intuïció i el càlcul mental, en el qual dues persones es posen cara a cara, amaguen el puny tancat a l’esquena o davant del ventre i en veu alta diuen un número a la vegada entre el 2 i el 10 i treuen la mà amb els dits escollits. Qui encerti el número exacte guanya.

Aquí a la Ràpita, es juga en parella. Quan un dels dos guanya, l’equip suma un punt i el guanyador s’enfronta al segon membre de l’equip contrincant, així fins que un dels dos equips arriba a 10 punts. Sempre comença el membre de la parella que es troba més a prop de la mar, en honor als mariners.

Quanta gent pot jugar en un campionat?

Normalment als campionats hi ha una mitja de 25 a 35 parelles, el que vol dir entre 50 i 70 persones. Abans rondàvem entre les 15 i 20 parelles. En aquests 11 anys d’associació hem guanyat adeptes, sortint dels bars i les tabernes per donar a conèixer el joc.

Com ha evolucionat?

En els darrers anys hem viscut una gran evolució. Abans era un joc de gent més gran, sobretot de mariners. Però els últims 10 anys hem aconseguit obrir aquest joc i hem publicat ‘Quina Morra!’, un llibre amb la història de la morra on s’expliquen anècdotes i com es juga.

El més gratificant és que hem obert la porta al jovent. Hem entrat als instituts i a les escoles perquè xavals de 13, 14 i 15 anys juguin i fins i tot puguin participar una vegada a l’any en un campionat juvenil.

Heu participat en algun campionat internacional?

A partir del 2008, gràcies a Internet, coneixem que hi ha morra pel mediterrani. Al 2009, descobrim que es fa un campionat a l’illa de Sardenya, a Urzulei. Aquest poble ja portava 4 anys organitzant campionats internacionals. Vam contactar amb ells i aquell mateix any vam anar 42 persones de la Ràpita. A partir d’allà descobrim que és un joc mediterrani, que hi ha moltes regions que hi juguen i comencem a investigar els orígens del joc.

Feu tornejos amb altres entitats?

Dins de Catalunya som l’única entitat creada que manté el joc de la morra, però al sud d’Aragó i a Castelló encara hi ha pobles que juguen i a Terol hi ha l'Associació Amigos de la Morra. Tot i que en general no tenen constituïda una entitat, el joc forma part de la seva història i celebren campionats per les seves festes. El proper campionat serà el 21 de març a Castelló, per les festes de la magdalena. Morràpita ajuda a organitzar aquests campionats i a fer-los més professionals. Cada vegada que algun poble o grup de jugadors vol fer un pas endavant ens agafen com a referent.

Quins països juguen?

Majoritàriament trobem zones mediterrànies. A l‘última trobada internacional érem 17 regions. Hi ha gent de França, Itàlia, Eslovènia i Croàcia. Tot i que es va concedir al mar, també hi ha regions de muntanya que juguen com Terol o Morella. Sabem que grans civilitzacions com l’imperi romà ja jugaven a la morra i fora del mediterrani també ha arribat. Als Estats Units hi ha un parell de grups, antics emigrants italians i a Argentina fan un campionat que pot arribar a les 300 parelles, el que representa 600 persones jugant.

Quins valors hi ha darrere d’aquest joc?

Un dels valors més importants és el respecte entre les persones jugadores. Tot i que juguem cridant i a vegades pot semblar que mostrem la mà d’una manera agressiva sempre abans de començar i al finalitzar ens donem la mà com a símbol de respecte.

També es fomenta la intuïció, perquè cada persona té un caràcter i una manera diferent de buscar i amagar-se. I no ens hem d’oblidar del càlcul mental i ràpid, ja que has de fer 3 o 4 operacions en molt poc temps i a mesura que avança el joc agafa velocitat, el que t’obliga a estar despert i ser molt àgil mentalment. No qualsevol persona pot jugar amb aquesta qualitat i rapidesa. Pots trigar mesos o inclús anys fins arribar a jugar així.

Què és el que més t’agrada?

La germanor que es crea a través d’aquest joc. Creuar el Mediterrani i jugar amb gent que parla un idioma diferent, que penses que no tindràs res en comú i després veure que comparteixes la mateixa passió i que ho viuen com tu fa que et sentis com si fóssiu germans i això és meravellós. A més, sempre és un orgull poder sortir fora i representar casa teva a través de la morra.

Quin és el secret perquè aquest joc perduri al llarg de tants anys?

La morra s’ha mantingut tants anys gràcies a la seva simplicitat. Aquesta simplicitat et crea unes ganes de jugar i continuar fins que trobes el numero desitjat o buscat. Cada cap de setmana ens trobem per jugar, ens motiva, ens té fascinats i no ens avorrim, perquè cadascú té una forma de jugar i aquestes coses són les que fan que perduri.

Com ajuda el joc tradicional a teixir xarxes humanes?

Qualsevol joc tradicional com el joc de la fona, el joc de les bitlles o la lluita del bac provenen de l’antiguitat amb un transfons molt important per connectar amb la resta de persones que hi juga. El joc tradicional és la base del joc i la seva simplicitat t’ajuda a desconnectar de la teva feina o qualsevol cosa.

Avui en dia tenim molts aparells digitals que ens faciliten la vida, però el fet d’actuar tu amb un material físic com la fusta o amb les mans és el que et fa connectar amb la teva herència, amb la terra i amb la cultura. És feina nostre que el jovent ho conegui i ho pugui provar i d’aquesta manera passi de generació en generació.

Com es planteja el futur de la morra i els jocs tradicionals?

Avui en dia estem millor que mai, perquè Internet i les xarxes socials ens ajuden a arribar a tot el món. Si no existissin les xarxes, continuaríem tancats a Sant Carles. El fet que puguis fer arribar un missatge a l’altre punta del món és una sort i ens ajudarà a seguir creixent i seguir teixint xarxes.