L'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ha impulsat la publicació Retrobestiari, un recorregut pel renaixement del bestiari festiu durant la transició i la recuperació de la democràcia a Catalunya. Un projecte col·lectiu que posa en valor la memòria viva de la cultura popular dels anys 70 i 80, i analitza el retorn de la festa i la tradició al carrer.

Retrobestiari és una obra dirigida a tots els públics que ens proposa un viatge per conèixer com eren les bèsties fa quaranta anys. Processos de fabricació col·lectius i espontanis o tècniques i materials constructius efímers són alguns dels aspectes que caracteritzaven aquesta tradició popular a finals del segle passat.

El llibre és resultat de més de quaranta anys d'esforços del Grup d'Amics del Bestiari i la Cultura Popular (GABICP) per recopilar la història i evolució del bestiari català. Ramon Saumell, Abel i Salvador Masana i Montserrat Soler, són les principals figures del col·lectiu, dedicades a l'estudi del bestiari festiu durant la transició.

El recull ha estat impulsat per la participació de l'historiador i gestor cultural Heribert Masana, que porta més de trenta anys reunint testimonis d'aquells que van col·laborar en la creació de les primeres versions d'algunes de les bèsties actuals. A partir del coneixement acumulat, Masana decideix proposar al col·lectiu del GABICP la publicació d'un llibre que posi de manifest la història i evolució del bestiari català, coincidint amb el quaranta aniversari del renaixement d'aquesta tradició popular.

Retrobestiari commemora la cultura popular i, al mateix temps, reivindica els esforços dels joves d'aquella època per revifar-la. "Tenia la voluntat de deixar constància i fer justícia històrica a totes aquelles persones que havien estat al capdavant de la recuperació del bestiari", apunta Masana. "D'una manera o altra els havíem de donar veu i protagonisme pel que van fer", afegeix.

L'actor Boris Ruiz, constructor del cap de la Momerota de Mataró o Jaume Bernadet Munné, fabricant de la Guita de Comediants, són alguns dels testimonis que conformen el relat. El volum conté experiències inèdites i, al mateix temps, contrasta i analitza les diferències entre el bestiari de l'època i l'actual. "En aquells anys, la iniciativa la prenia un grup de joves del poble que s'animava a construir una figura per celebrar les festes populars", explica Masana, "era un procés col·lectiu, on tothom col·laborava, i el poble sentia les bèsties com a seves".

El veïnat es bolcava completament en el procés, utilitzava aquells materials que tenia a mà i, fins i tot, posava diners de la seva pròpia butxaca. Les dinàmiques, però, han canviat. Actualment, la majoria de bèsties les confeccionen constructors professionals i reben subvencions d'ajuntaments. "Ara el procés és més fred, la gent ja es troba la figura feta", assenyala Masana.

La pèrdua de l'espontaneïtat

Durant el franquisme, les festes populars es van convertir en actes controlats i de caràcter més oficial, com a resultat d'un esforç per apagar la vitalitat de la cultura popular catalana. "La fi de la dictadura va suposar una explosió i un renaixement, la gent necessitava expressar-se, i una de les vies per on es va vehicular va ser la festa i el bestiari popular", assegura Heribert.

Deixant la pandèmia de la Covid de banda, Retrobestiari ens parla de com les festes de l'actualitat tendeixen de nou a actes més protocol·laris. Seguicis i cercaviles amb més ordre i control, on muntar un acte al carrer implica molta paperassa. Les festes actuals s'allunyen de l'espontaneïtat que les va caracteritzar durant els anys de la transició.