‘Saltem i Ballem’: Més de tres dècades ensenyant la sardana a les escoles

“A Catalunya sempre haurem de promocionar i reivindicar la nostra cultura, és una feina constant que haurem de fer sempre”, resumeix molt bé la Pilar de Torrades. Activista històrica en defensa de la cultura popular i figura clau per a l’impuls de la sardana a les Terres de Lleida, la Pilar és presidenta del ‘Saltem i Ballem’, un programa d’ensenyament de la sardana a les escoles, creat per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, que enguany compleix trenta-cinc anys contribuint a difondre el ball nacional de Catalunya.

El ‘Saltem i Ballem’ va sorgir oficialment el 1989, però per trobar el seu origen ens hem de remuntar uns quants anys abans, al primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular que es va celebrar el desembre del 1981. Era la primera vegada, després de la fosca nit del franquisme, en què es van reunir institucions, entitats, persones i grups actius en el camp de la cultura popular i tradicional catalana.

“Veníem d’una època de moltes restriccions, en què la tradició de la sardana es va conservar a les agrupacions i a les esglésies, i en aquell congrés ja va queda clara la necessitat d’ensenyar la sardana a les escoles”, recorda la Pilar. 

En el marc d’aquella cita, va néixer la campanya ‘El país a l’escola’, amb l’objectiu d’estimular l’alumnat en el coneixement de la cultura i tradicions catalanes a les escoles, principalment la sardana. Avui, el programa encara està en funcionament i es coordina des de Som Sardana.

Va ser a finals dels vuitanta, des de Lleida i de la mà de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, que va sorgir el ‘Saltem i Ballem’, amb vocació d’oferir als escolars de Ponent la possibilitat d’aprendre a ballar la sardana a l’escola. 

Una formació completa teòrica i pràctica

El programa va néixer com una iniciativa educativa per fomentar el ball de la sardana, però també per preservar i divulgar aquest element clau de la cultura catalana. Enfocada a infants i jovent de cicles educatius de primària, secundària o superiors, inclou tallers i activitats didàctiques, que imparteixen monitores acreditades, a fi d’introduir les participants en la música, els passos i les tradicions associades a la sardana. 

“A les escoles es fa una part teòrica, en què s’expliquen els inicis de la sardana, els instruments i els autors principals; i després una part pràctica en què s'ensenyen els punts bàsics del ball”, afirma l’Annabel Caba, vicepresidenta del ‘Saltem i Ballem’, qui afegeix que, “depenent dels coneixements del monitor i del mestre, es pot anar més enllà i fer altres passos com el galop de fantasia i punts lliures, que són molt motivadors per als infants”.

Així doncs, a banda de valorar la dansa i la música de la sardana, ensenya el punteig de la sardana, el galop i altres danses catalanes. A més, inclou una introducció a la cobla i els instruments que la formen. L’aprenentatge es basa en una metodologia innovadora que inclou jocs educatius i nous recursos pedagògics perquè l'experiència sigui tan enriquidora com sigui possible.

El ‘Saltem i Ballem’ també pretén crear xarxa al voltant de la sardana, donant a conèixer les diverses manifestacions sardanistes i promovent la participació en activitats lúdiques relacionades amb la sardana i la cultura popular, sigui a l'escola o als carrers. 

Sardanes en horari lectiu

Al llarg d’aquestes més de tres dècades d’història de la iniciativa, el programa ha evolucionat molt. “Al principi es feia com una activitat extraescolar, però amb el temps va passar a oferir-se i integrar-se dins l’horari lectiu dels centres”, diu Caba. Des del programa es va considerar que era la millor manera de normalitzar la dansa nacional i ensenyar la tradició entre el jovent. 

Per a l’ensenyament, la iniciativa compta amb monitores federades amb experiència sardanista i recursos pedagògics per a les diferents edats de l'alumnat. Aquest cos de monitores es pot formar des del mateix ‘Saltem i Ballem’, que ofereix cursos  per obtenir el carnet de monitora sardanista, proporcionant la formació necessària per impartir cursos i tallers sobre la sardana. Al mateix temps, també està obert a la participació de monitores ja federades, servint com una eina de reciclatge i actualització de continguts.

No obstant això, la vicepresidenta del programa admet que creixents dificultats per trobar monitores disponibles per impartir els cursos en horari lectiu. Per això, enguany han posat en marxa “un pla pilot amb una monitora contractada per a diferents escoles, amb un sou fix perquè s’hi pugui dedicar plenament i donar continuïtat a la iniciativa”, assenyala Caba.

“És crucial disposar de bones formadores, perquè això fa que el professorat dels centres s’impliquin més i cada vegada més escoles es puguin sumar a la iniciativa”, suma la Pilar de Torrades. 

Participació a l’alça

Pel que fa a les dades de participació, aquest curs passat el ‘Saltem i Ballem’ va endinsar en el món de la sardana més de 2.600 alumnes d’una cinquantena d’escoles de les comarques de Lleida, xifres notablement superiors que uns anys enrere, fet que fa palès que el programa està molt viu i consolidat, i creix a cada edició. 

També ho demostra la vitalitat de les trobades intercomarcals que s’organitzen anualment, i que són un dels punts neuràlgics de la iniciativa. L’última, celebrada a Tàrrega el mes de maig, va reunir 723 escolars, cinquanta monitores i mestres de setze escoles. Números que conviden a l’optimisme per apropar la sardana al jovent i garantir-ne el futur. 

“Es tracta de passar un dia a una població que exerceix d’amfitriona i compartir experiències, veure les exhibicions que les escolars han après en el marc del programa i estar totes juntes”, remarca la vicepresidenta, que té vocació de, a poc a poc, ampliar fronteres i expandir el programa més enllà de les comarques de Lleida. A més, també hi ha un ‘Saltem i Ballem’ per a adults.

Visibilitzar i rejovenir la sardana

Tot plegat, vol contribuir a enterrar tòpics i estereotips que, tot i que cada vegada menys, encara persisteixen al voltant de la sardana, com l’etiqueta que la considera com una activitat reservada a gent gran. 

“Aquesta percepció està canviant amb iniciatives com el ‘Saltem i Ballem’, amb què l’apropem al jovent de manera divertida, integrant-la en jocs i activitats dinàmiques”, expressa la Pilar de Torrades. “És cert que sovint s’ha dit de la sardana que és arcaica i de persones grans, però fenòmens recents com el ‘Coti x coti’ de The Tyets han impulsat la sardana, especialment a nivell internacional, i això ha estat molt favorable”, afegeix l’Annabel Caba. 

Tanmateix, cal continuar treballant per donar més visibilitat a la sardana, en un context en què ha de competir amb moltes formes d’entreteniment per al jovent. “Hi ha moltes cobles joves i formacions noves, però costa mantenir-se i que en surtin de noves; la competència amb altres activitats, com el futbol, és gran, però amb el ‘Saltem i Ballem’ almenys aconseguim que els infants i joves ho provin i puguin ballar a qualsevol plaça”, rebla la vicepresidenta del programa. “Les escoles són la clau perquè les noves generacions aprenguin a estimar la sardana i en puguem assegurar la continuïtat”, conclou la Pilar de Torrades.