Sandra Pardo: “Hem acabat el Festival Guanya’t el cel del Pare Manel per la porta gran”

El 6 de maig del 2025 va ser un dia molt especial per a la Fundació Pare Manel. L’escenari del Teatre Victòria, de Barcelona, va acollir la vint-i-vuitena edició del Festival Guanya’t el cel del Pare Manel, l’última de la seva història. D’aquesta manera, es va posar punt final a un dels esdeveniments solidaris més importants de casa nostra, impulsat pel Manel Pousa, sacerdot i activista social que va ajudar un munt de persones a través de la seva entitat.

Per què s’ha deixat de fer el ‘Guanya’t’? Comença una nova etapa per a la Fundació? Per respondre a aquestes preguntes, des de Xarxanet hem entrevistat Sandra Pardo, presidenta de la Fundació, amb qui hem parlat també sobre els projectes d’una associació que atén més de cinc-centes persones i compta amb unes dues-centes col·laboradores.

Després de vint-i-vuit edicions, el Festival Guanya’t el cel del Pare Manel s’ha acabat. Per què?

Els motius són diversos. El Manel va traspassar ara farà cinc anys, hem fet quatre gales sense ell i crec que en podíem fer quaranta més perquè tenim un equip de gent, artistes i professionals que ens donen sempre un cop de mà. Però també considerem i sentim que el dol per la marxa del Manel és ja un dol en pau i seré i, a vegades, alegre. Per tant, això estava molt vinculat a la seva figura i està bé acabar les coses quan estàs bé. Produir una gala com la del ‘Guanya’t’ és molt costós a nivell d’hores i d’esforços perquè hi ha vint artistes implicats i no és fer un concert només.

Crec que la gent continuaria venint i continuaria col·laborant, però era un esdeveniment que estava molt vinculat a la seva figura i volem donar al ‘Guanya’t’ un espai propi dins la història de la Fundació Pare Manel. Per tant, hem de fer altres coses, que les estem començant a covar, però el ‘Guanya’t’ ja està. Hem acabat per la porta gran.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Fundació Pare Manel (@fundacio.pare.manel)

Hi va haver un petit canvi en el nom de l’esdeveniment quan el Pare Manel va morir.

Exacte, després de la mort del Manel era ‘Guanya’t el cel amb el Pare Manel’ i el Manel ja no hi era. Amb aquest canvi de proposició, dèiem ‘amb’ perquè ell és al cel -des del joc aquest més simbòlic- i jo vaig proposar dir ‘del pare Manel’ perquè és que el cel del Manel és el cel de la terra, és el cel dels bars, dels carrers, de les places, i ens guanyem el cel de la terra, que és el que ens interessa a nosaltres. És l’únic que ens interessa. L’altre, si és que existeix, ja s’ho trobarà cadascú. Però el que ens interessa és el de les persones amb vida, que és aquest.

Com va sorgir la iniciativa i amb quin objectiu?

El primer cop es va fer per poder pagar les colònies. Aquell estiu, com tots, havíem anat de colònies, però no en teníem prou per pagar la casa, ens ho reclamaven i ens vam atabalar molt perquè no teníem diners i eren bastants... Aquestes coses del desordre que tenia el Manel.

Un dia li va comentar al Pepe Rubianes, que érem amics íntims. I el Pepe li va dir “escolta, jo faig un bolo, però a mi no em diguis d’organitzar-lo. Tu em muntes el bolo, em dius quin dia és, jo vinc, el faig, me’n vaig i la recaptació és per a tu”. I arran d’aquí, com va tenir tant d’èxit, el Pepe va començar a trucar a amics, ho va entomar el Carles Flavià, i després, bé, hem continuat... Fins aquest any.

Heu agrupat moltes personalitats del món de la cultura que han anat fent gran el festival. Com valoreu aquesta participació i quin balanç feu de tots aquests anys?

El balanç és boníssim, estem que ens peta el cor d’alegria. Hem tingut artistes de primer nivell i artistes emergents, també, durant aquests vint-i-vuit anys. La Judith Neddermann, per exemple, amb la seva joventut, crec que ja porta dotze anys seguits venint, i a la vint-i-vuitena gala, que era l’última, l’últim artista que va participar va ser el mestre Serrat.

Hem tingut de tot: mags -des del Mago Pop fins al Mag Lari-, el Miguel Ríos, el Joaquín Sabina, la Sílvia Pérez Cruz, la [Rigoberta] Bandini, fa dos anys van tocar El último de la fila... Hem tingut molts humoristes gràcies al fet que el Pepe comences amb això, ha vingut el Gila... O sigui, molta gent... Acròbates, ballarines...

Això demostra també el poder de convocatòria i com la gent se l’estimava, al Manel.

Sí, i jo també insistiria en la confiança amb tot el que el Manel feia, que és el nostre llegat: la continuïtat de l’acció social i educativa que fa la fundació. Fa cinc anys que el Manel va morir i hem fet quatre gales, i el [Joan Manuel] Serrat ha continuat venint sempre, i el [José] Corbacho també.

Més enllà del Manel, em continuen dient “Sandra, nosaltres continuarem donant-te suport i continuarem donant suport a la fundació” i aquest és, penso jo, el valor també de la gala, que un cop mort el Manel -que no volíem que es morís, evidentment-, la gent ha continuat col·laborant, i no pel Manel, sinó per la fundació.

“El ‘Guanya’t’ es tanca i la seva etapa s’ha acabat. Si l’any que ve fem alguna altra cosa, serà diferent i serà una nova etapa en l’àmbit de la cultura i de la música”.

Amb la fi del ‘Guanya’t’, es podria dir que comença una nova etapa a la fundació?

Jo crec que a la fundació, el més important és el que fem al barri, i això ha continuat. És evident que és una nova etapa perquè nosaltres som a la Fundació Pare Manel sense el Pare Manel. Hi ha un abans i un després en la nostra pròpia història com a entitat. És una nova etapa perquè el Manel va fundar-la i va traspassar amb 75 anys.

I és també un canvi generacional: jo soc una dona, soc laica, tinc vint-i-cinc anys menys que el Manel, o sigui, és una nova etapa, objectivament. Sí que hi ha una etapa de continuïtat en què nosaltres hem mantingut els projectes, la nostra missió, valors, accions... I respecte al ‘Guanya’t’, es tanca i la seva etapa s’ha acabat. Si l’any que ve fem alguna altra cosa, serà diferent i serà una nova etapa en l’àmbit de la cultura i de la música.

Esteu ja pensant noves propostes o formats que puguin substituir-lo?

Sí, estem pensant, estem pensant, i no t’avançaré res (riu).

S’ha d’acabar de quadrar tot, pensar bé com fer-ho...

Clar, i hem de respirar. Jo fa cinc dies que estic plorant per les cantonades després d’aquesta borratxera emocional. I les coses requereixen un temps. Ara és moment de gaudir del que hem viscut, va ser una gala preciosa, vam omplir el Teatre Victòria i vam rebre moltíssima estimació.

A hores d’ara, encara rebo missatges dient “Sandra, que bonic”, em trobo a gent i em diuen que va ser una meravella, i em pregunten si ho tornarem a fer. No, no ho tornarem a fer. Acabar amb aquest bon gust de boca és el millor que ens pot passar. Ara hem de deixar-nos estimar una mica.

Sobre la Fundació, a quins col·lectius us adreceu?

Nosaltres ens adrecem, principalment, a infants, a adolescents i a les seves famílies de Nou Barris, concretament, de Verdun i les Roquetes. Fa més de trenta anys que treballem en aquests barris, però també venen d’altres territoris, sobretot per als projectes de caire comunitari i més innovadors.

El nostre leitmotiv principal és la infància i les famílies, però hem anat ampliant el ventall d’acció social i també treballem per a persones adultes des del punt de vista de la inserció, de l’acompanyament i de la inclusió de persones dissidents o més perifèriques en l’àmbit social.

Quins projectes teniu a la Fundació?

A l’àrea d’infància tenim diferents projectes: centre obert, criança de petita infància, tota la campanya d’estiu, reforç escolar i acompanyament a famílies. L’àrea d’innovació social i laboral consta de diferents projectes d’acompanyament a persones adultes que tenen condicions de baixa ocupabilitat al mercat ordinari o tenen poques capacitats, com el projecte ‘Cinglera’ (adreçat a ajudar persones sense documents i acompanyar-los en la seva regularització i enfortiment de les capacitats laborals) i la xarxa de dones cosidores (acompanyament a dones amb la costura com a eix central, on fem un grup d’ajuda mútua i de capacitació laboral).

D’innovació social digital tenim el ‘Punt Òmnia’, molt vinculat a l’entorn comunitari i l’acompanyament a persones per superar la bretxa digital, i l’‘Obrador Digital’, un estudi amb maquinària on fem diferents tallers i propostes molt innovadores, com impressió en 3D i projectes amb l’ICUB sobre disseny de còmics i recuperació de la memòria col·lectiva a través del còmic.

I les colònies que has comentat abans, són també part del projecte de la Fundació.

Sí, formen part de l’àrea d’estiu. L’any passat vam tenir tres-centes vint places en tota l’acció que fem a l’estiu i la setmana de colònies és una tradició. Després també fem els casals, campaments, rutes i moltes altres moltes coses.