Dins de la gran varietat de l’associacionisme universitari, les colles castelleres són un dels grups que més persones mouen. Al Tecnocampus de Mataró part del paisatge l’integren sovint els castells malves dels Passerells, que es reuneixen periòdicament per a assajar, d’ençà de la seva creació el 2011.

Guillem Del Rey Calsapeu, un dels fundadors dels Passerells, i Sergi Cabrafiga Ricis, un dels membres actuals de la colla, expliquen a Xarxanet el seu dia a dia i fan cinc cèntims sobre la seva creació.

Com neixen els Passerells del Tecnocampus?

Guillem Del Rey: Al Tecnocampus hi havia diferents necessitats. La primera, era donar vida a la universitat, ja que en ser un campus molt nou, creat l’any 2000, hi havia molt poc ambient estudiantil. En segon lloc, es volia també ampliar la massa castellera de la ciutat en la franja d’edat entre els 18 i 30 anys, perquè en altres agrupacions d’on podien sortir-ne, per exemple als capgrossos, hi havia molta gent adulta però poc jovent.

Per què 'Passerells'?

G: Els noms de les colles universitàries sempre havien estat tradicionalment ‘malnoms’ (tenim els Arreplegats, els Ganàpies...) o també d’animals (com és el cas dels Xoriguers). I al Tecnocampus la idea inicial era anar de vermell, i com els Pit Rojos també s’anomenen Passerells es va optar per aquest segon nom, perquè és un ‘malnom’ alhora que un ocell.

Com us organitzeu?

Sergi Cabrafiga: Tenim dos departaments organitzatius, per dir-ho així, principals. La Junta, per una banda, gestiona totes les qüestions més administratives. A més, dins de la mateixa Junta, hi ha la Comissió d’Igualtat, que s’encarrega de crear un entorn segur per a totes les persones a la colla.

D’altra banda, tenim la Tècnica, que és la comissió o el grup que s’encarrega de gestionar els castells, formar a les persones membres...

Com és el dia a dia a Passerells?

S: Generalment, i si no estem en calendari de diades, assagem dos o tres dies a la setmana. Dos d’aquests assajos es fan a la mateixa plaça del Tecnocampus, i el tercer sol ser al local dels Capgrossos, que ens deixen l’espai i hi podem tenir la xarxa, de manera que els assajos són més segurs.

En canvi, en calendari de diades, fem dos assajos a la setmana, un al Tecnocampus i l’altre al local dels Capgrossos.

Teniu o heu tingut alguna dificultat o obstacle per a fer les vostres activitats?

S: Una de les dificultats principals és la manca de gent. Som una colla més aviat petita, i a vegades costa arrossegar el volum de persones que necessitem per funcionar. D’altra banda, també hi ha el tema econòmic. Allà on hi ha activitats hem de fer un esforç financer que a vegades és difícil d’assolir, però sí que és cert sempre ens n’acabem sortint.

Què cal fer per ser Passerell?

S: Bé, el requisit principal és ser estudiant o formar part del professorat. Pots ser estudiant del Tecnocampus o d’un altre centre, i acceptem tant estudiants universitaris com de cicle formati de grau superior o de grau mitjà, sempre que siguin majors d’edat. A banda d’això, el primer és tenir una mica interès pels castells, curiositat i ganes de fer-ne, i sobretot de passar-s’ho bé. Al final l’objectiu és clar que és fer castells, però també importa aquest aspecte de desconnexió, de gaudir.

I si algú ha deixat de ser estudiant?

S: Quan una persona finalitza la seva etapa estudiantil, sigui quina sigui, pot seguir vinculada a Passarells. Això sí, no poden participar activament en el tronc, en el castell, però per a tota la resta d’activitats, és a dir aquelles que fem més a nivell social, són més que benvinguts.

Quines són aquestes activitats més socials?

S: Doncs en fem moltes, d’activitats que no són castells. Per exemple, organitzem un ‘oktoberfest’ a l’alemanya, i aquest any hem impulsat el ‘Primavera Fest’, a la tornada de la Setmana Santa, a la primera setmana del trimestre per assegurar que la gent va alliberada i pot venir a passar una bona estona, perquè després d’una petita actuació vam obrir una barra de begudes i vam passar el dia amb música i bon ambient.

A banda d’això, que està pensat per a tota la comunitat universitària, per a les persones sòcies de la colla fem moltes activitats: barbacoes, calçotades una esquiada, el sopar de de gala al final del primer tram... I és clar sempre després de cada assaig solem fer una cervesa al bar, i això no és una activitat oficial, però sí una tradició.

A nivell de xarxa universitària, quines activitats feu conjuntament amb altres colles?

S: La relació amb les altres colles universitàries la desenvolupem sobretot a través de les diades, que se celebren a finals de novembre o desembre i a la primavera. Es tracta de fer actuacions individuals i conjuntes amb algunes de les altres colles universitàries per després passar al sopar i a la festa. També hi ha les ‘macrodiades’, que és el mateix però amb totes les colles.

D’aquestes últimes jo destacaria l’Aniverfest, organitzada pels Xoriguers de la Universitat de Girona. És una macrodiada que se celebra a Girona davant la Plaça de la Catedral, i diria que és de les més esperades cada any.

Per què creus que són importants les colles castelleres universitàries?

S: Doncs per molts factors! A nivell de la universitat, de campus, donen molta vida i molta visibilitat, perquè sempre estem fent assajos o diades o altres activitats que aporten molt de moviment al campus. Perquè al final jo crec que la universitat per la majoria de la gent no és només venir a estudiar, és també fer coses, viure-la.

A més, a nivell personal, penso que les colles castelleres universitàries fomenten molts valors, comel treball en equip, el fet de caminar cap a un objectiu comú, la constància en el treball... Tot això s’ho emporten les persones que participen en els castells.