On són les dones a la cultura?

Per què vau decidir tirar endavant Dones i Cultura?

Perquè estàvem cansades de lluitar soles i vam sentir la necessitat de fer pinya. Crèiem que calia organitzar-nos, acompanyar-nos i creure en nosaltres d'una forma col·lectiva.

Qui forma part del vostre col·lectiu?

Som un grup de dones i persones no binàries heterogeni i canviant. A la base de dades que vam intentar llençar es van apuntar cap a unes 2.000 dones, però al grup intern de Facebook som unes 900. Pel que fa al grup motor som unes 33 persones.

Teniu ben clars els vostres valors. Ens els podeu explicar?

Creiem que la cultura, fugint de l'estereotip que sempre s'ha tingut d'espai més liberal i obert, no està absenta del masclisme i les violències cap a les dones i altres identitats que no entren dins del cànon d’home-cis-blanc.

La cultura ha de ser un espai trencador i ha de lluitar contra l'opressió, no només cap enfora i amb els temes d’actualitat, sinó especialment portes endins. 

Ja porteu bastanta feina feta. Quines iniciatives heu engegat?

Per una banda, hem fet accions de denúncia a les xarxes de temes que ens han tocat. Per l’altra, ens hem organitzat per fer manifestos a diversos espais de visibilitat com ara gales o entregues de premis. A més, des de fa un any i escaig tenim un programa a Ràdio Fabra i ens estem organitzant pel 8 de març. També ens queda pendent fer una festa.

I què hi celebrareu?

Doncs volem festejar les victòries a part de dedicar-nos a denunciar constantment allò que és injust. Els nostres vincles són cada cop més grans i això, en un món capitalista i masclista que ens vol enfrontades, és tota una victòria.

La igualtat de gènere i els drets de les dones és encara una lluita pendent. Com definiríeu vosaltres la realitat actual de la dona?

Creiem que és obvi que la situació de les dones arreu del món és denunciable en molts aspectes, i que s’accentua en territoris en crisi. També pensem que els nombrosos moviments feministes que sorgeixen arreu serveixen perquè aquelles persones a les quals els hi falta l’empenta, s’animin a moure’s, a lluitar pel canvi.

En qualsevol cas, la paritat és gairebé invisible en la majoria d’aspectes professionals i quotidians de la vida de les dones, arreu del món.  

La paritat és gairebé invisible en la majoria d’aspectes professionals i quotidians de la vida de les dones, arreu del món

I si ens centrem en l’àmbit de la cultura?

En aquest cas la situació de la dona és molt diversa, ja que depèn en gran mesura de l’àrea cultural a la qual pertany. Per exemple, en el món de la música clàssica és complicadíssim donar visibilitat a la feina de les persones creadores que queden fora del cànon masculí i occidental. Com s’ha demostrat amb el cas Domingo, el #meetoo té moltíssima feina per fer. La cultura està íntimament lligada a la societat a la qual pertany, per definició, i per tant és òbviament masclista i occidental.

El #meetoo té moltíssima feina per fer

Considereu que el món de la cultura és un dels que la desigualtat és més notable?

La cultura és un àmbit molt feminitzat sobretot pel que fa a càrrecs intermedis, on són els homes qui ostenten càrrecs de direcció i gerència. A més, la manca de visibilització tampoc ajuda a trencar aquests imaginaris.

Podríem afirmar que falten referents femenins...

En manquen pel que fa a la creació cultural: directores de cinema, de fotografia, d’art, de teatre, d’orquestra, guionistes, productores...

Cal que al cinema, als escenaris, en el món de la música, es faci veure tota la diversitat de la qual formem part

Però també quan fem referència a la diversitat de les persones que no entren dins del cànon masculí i occidental. Cal que al cinema, als escenaris, en el món de la música, es faci veure tota la diversitat de la qual formem part, trencant d’aquesta manera amb els cànons establerts.

Si pensem a combatre aquesta desigualtat, quins canvis necessitaríem fer?

Creiem fermament en les quotes com una eina de visibilització que, alhora, serveixen per crear els referents dels quals parlàvem. El fet de comptar amb dones en espais sovint masculins com ara jurats, direccions, equips de gestió, etc. fa que aquestes es converteixin, conscientment o no, en referents per a altres dones. D’aquesta manera s’estableix un vincle invisible i es va equilibrant la balança. 

Participeu en un programa a Ràdio Fabra, expliqueu-nos quins temes tracteu.

El nostre programa, que es diu ‘Dones i Cultura’ és ben bé una trobada mensual, sempre temàtica i d’actualitat, entre algunes de nosaltres. Fins ara hem parlat de maternitats, de dones i guerrilla, de micromasclismes...

Intentem entrevistar a alguna persona experta en el tema escollit i després tenim un seguit de seccions fixades com ara l’’Hora de la til·la’, on expliquem notícies que ens posen molt nervioses per ridícules o masclistes, o ‘Els trols’, on busquem comentaris més surrealistes i casposos a les xarxes... I en trobem!

Tenim el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a tocar. Què esteu preparant?

Ens estem organitzant per anar juntes a la manifestació unitària. Volem trobar-nos amb totes les companyes que estan treballant en el sector cultura. Alhora, esperem que els teatres, museus o sales de concert, en definitiva, tots els espais en els quals es donen esdeveniments culturals de Catalunya, s’uneixin a la vaga, tal com ho hem demanat els dos anys anteriors. Esperem que aquest cop sigui massiva la vaga. 

Esperem que els teatres, museus o sales de concert, en definitiva, tots els espais en els quals es donen esdeveniments culturals de Catalunya, s’uneixin a la vaga

Quin seria el vostre reclam pel 8M?

N’hi ha tants! N’hem d’escollir un? En tot cas que la cultura esdevingui feminista! 

I per la resta de l’any?

Necessitem que canviïn les dinàmiques de poder, de visibilització i de representació perquè la cultura sigui un espai per a totes. 

Com us poden contactar per tal de saber més de vosaltres?

Poden trobar-nos a les xarxes socials Facebook i Twitter o a través del correu electrònic també ens poden escriure fàcilment: donesicultura@gmail.com