"Al setembre de 1989 vaig començar a estudiar literatura a la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas (UCA). Dos mesos després va començar l’Ofensiva hasta el tope' i, a la universitat, va tenir lloc la masacre dels jesuïtes. Aquest fet, violent i traumàtic per a la història d’El Salvador i també per a mi, va donar un tomb al meu camí professional, canviant de carrera i estudiant Relacions Internacionals i Política Exterior. Vaig sentir una gran necessitat de comprendre la situació que vivia Amèrica Central en el panorama polític, social i econòmic.

Vaig arribar a Barcelona el 1999, on vaig realitzar el meu doctorat, i vaig reprendre la meva passió per les lletres impartint classes de literatura llatinoamericana a la UB i la UAB. A més de la docència i la investigació literària, m’encanta la gestió cultural. Per això el 2017 vaig fundar Otro modo de ser. Festival de poetAs, per donar a conèixer la diversitat de veus de poetes dones que conviuen a Barcelona, sobretot de llatinoamericanes.

Com es construeix la cultura salvadorenca en aquests primers anys de segle XXI, es perpetuen els estereotips patriarcals, s’estan transformant els centres de poder?

El camp cultural no es lliura dels estereotips patriarcals. Per exemple, s’observa que, en la representació de la figura de la dona en la literatura escrita per homes, aquesta apareix ja sigui com a objecte sexualitzat, desitjat i temut alhora (la més que coneguda dona fatal que acaba malament perquè en el seu cos es precipita el pecat i la mort), o com a imatge idealitzada (l’àngel de la llar, la dona virginal, la mare sacrificada, etc.).

No obstant això, en els últims anys, propostes com les de les escriptores Carmen González Huguet, Jacinta Escudos, Claudia Hernández, Nora Méndez, Elena Salamanca, Vanessa Núñez, Susana Reyes o Jorgelina Cerritos, qüestionen aquestes representacions i ens mostren a dones que transcendeixen el binari (dona fatal-dona àngel). Les dones que apareixen en els seus escrits són perfilades com subjectivitats complexes, amb acció i com a creadores de les seves pròpies eines de resistència.

Ara bé, aquesta no és una tendència recent i per comprovar-ho aquí estan les obres de Josefina Peñate y Hernández, Claudia Lars i Claribel Alegria, esmentant només alguns noms. Els centres de poder s’han anat disputant també gràcies al fet que, avui en dia ,més dones participen en el camp cultural, com a gestores culturals, editores (de llibres i revistes), crítiques literàries, etc.

Quin és el paper de les noves generacions d’escriptores salvadorenques en la societat, són acceptades o reconegudes? Quins noms destacaries com a representants de la literatura femenina de segle XXI a El Salvador?

Les noves generacions d’escriptores, així com les anteriors, han d’afrontar el fet que la salvadorenca no és una societat que li dóna prou espai a la literatura en els seus hàbits de consum, per diverses raons. No obstant això, les nostres joves escriptores segueixen treballant i exploren diverses formes de difondre els seus treballs, ja sigui dins o fora de país.

Entre elles es troben Krisma Mancía, Elena Salamanca, Roxana Méndez, Miroslava Rosales, Lauri García Dueñas, entre d’altres. Així mateix, hi ha un grup de poetes i narradores que estan realitzant propostes interessants, com Laura Zavaleta, Cecilia Castillo, Ingrid Umaña, Lourdes Ferrufino, Nicole Membreño Chia, Ana Escoto i Ana María Rivas.

Quins espais hi ha a El Salvador on poder reflexionar, compartir o descobrir aquestes noves tendències, on poder trobar dones escriptores?

Desafortunadament, editar a El Salvador és una activitat difícil de realitzar. Tanmateix, hi ha esforços destacats, per exemple, Índole Editores i Editorial La Chifurnia . Així mateix, hi ha iniciatives importants, com Los Heraldos Negros i el Festival de Poesía Amada Libertad. Cal no oblidar a Poesía y Más, un grup conformat per les poetes Claudia Herodier, Carmen González Huguet, Susana Reyes, Aída Párraga, Maura Echevarría y María Cristina Orantes; que porta més de 20 anys organitzant lectures poètiques.

En els últims mesos, la revista Alharaca s’està posicionant la discussió al voltant de les escriptores salvadorenques, publicant textos literaris o reflexionant sobre el problema de l’assetjament i abús sexual en espais literaris com festivals o fires del llibre.

I existeix la veu de les dones salvadorenques migrades en la literatura? Hi ha ponts d’intercanvi, crítica o edició entre El Salvador i els seus respectius països?

L’Editorial Kalina s’ha preocupat per apropar les veus d’escriptores que resideixen dins i fora de país, pensat com un esforç per obrir la discussió cap a les literatures salvadorenques (en plural). Ha publicat dues antologies en les quals vaig participar com coeditora: 'Teatro bajo mi piel. Poesía contemporánea salvadoreña' (2014) i 'Puntos de fuga. Prosa salvadoreña contemporánea'

(2017). Totes dues són bilingües (castellà-anglès). Aquí es troben mostres d’escriptores migrants o filles de migrants: Leticia Hernández Linares, Claudia Castro Luna, Elsie Rivas Gómez, Lorena Duarte i Olivia Olivia. A partir d’aquesta experiència, es va obrir un canal de comunicació entre els dos camps literaris i hem pogut conèixer la veu de Janel Pineda, per exemple. Amb la mateixa finalitat, l’Editorial Kalina també va fundar la revista La Piscucha.

Un cas singular és el d’Alexandra Lytton Regalado, que viatja freqüentment entre El Salvador i Estats Units, publica a tots dos llocs i llegeix la seva poesia en els dos països.

Aquesta entrevista es va publicar al número 7 de 'Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador': https://www.huacalong.cat/nauhat-num-7-cat/