Els orígens dels rellotges de sol es remunten a l’època de la civilització babilònica, sorgida al 1890 aC i derrotada al 539 aC, aproximadament, i en els temps de la cultura de l’antic Egipte, del qual data el rellotge de sol més antic, l’any 1500 aC. Aquestes dues civilitzacions varen descobrir que, a través de les ombres que produïa el sol, es podia calcular el moment exacte del dia en què es trobaven. Una de les ocupacions més comunes eren les feines al camp, en les quals era essencial tenir noció del temps per saber quan sembrar i collir.

Per posar en context, els babilonis van ser els que instaurar el sistema actual sexagesimal, és a dir, el sistema que estableix que una hora té seixanta minuts i un minut té seixanta segons. Així, treballaven amb aquest model, i no amb el sistema decimal. Els rellotges de sol també podien fer funcions de calendari i, fins i tot, poden arribar a marcar el dia concret de l’any gràcies al fet que el sol cada dia varia d’alçada i, per tant, de longitud d’ombra.

El gran esclat dels rellotges de sol té lloc a l’edat mitjana. En les societats més religioses van sorgir els rellotges de sol canònics que, en lloc de marcar i calcular el temps diari, marcaven les hores de resar o de missa, els moments de pregària de cada part del dia. Durant aquest període, s’utilitzaven en gran manera tant els rellotges canònics, com els de temps diari, els quals continuaven sent extremadament útils per calcular les franges de les feines del camp.

La Societat Catalana de Gnomònica és una entitat que s’encarrega de conservar aquestes estructures i el patrimoni cultural que representen els rellotges de sol dels Països Catalans. A més, també pretenen desenvolupar la divulgació de tots els coneixements de construcció, càlcul i disseny d’aquest tipus de rellotges. Actualment, a Catalunya n’han registrat més set mil quatre-cents, al seu inventari.

A continuació us exposem una sèrie de punts, amb informació facilitada pel Ricard Llorens, membre i vocal de la Societat Catalana de Gnomònica, amb l'objectiu d'explicar les parts i el funcionament dels rellotges de sol, un patrimoni cultural relativament desconegut pel gran públic. Així, aquesta informació complementa l'entrevista a Llorens publicada a Xarxanet durant el mes de desembre de 2021.

Les parts d’un rellotge de sol

Hi ha tres elements principals que formen un rellotge de sol: el pol, és a dir, la superfície; el gnòmon, una vareta l’ombra de la qual indica l’hora i el calendari, que suposa l’eix del rellotge; i les línies horàries, totes elles representades al pol. S’ha de tenir en compte que hi ha diferents tipus de rellotges de sol, per tant, l’organització dels elements varia en funció de quin model sigui.

Així, podem trobar rellotges que es caracteritzen per la seva posició. Hi ha equatorials que, com bé indica el seu nom, es col·loquen en un pla paral·lel a l’equador de la terra; d'altres que són horitzontal; i els verticals, que són els més habituals i coneguts. D'altres es caracteritzen per ser de butxaca, com el de pastor, que va ser dels primers rellotges de butxaca; o el díptic, una altra forma de rellotge de sol de butxaca compost per un vertical i un horitzontal.

I també trobem d'altres curiosos com l’anular, que només es compon d’un anell metàl·lic suspès per una cadena on hi ha gravats els mesos de l’any i les hores; o els analemàtics, en el qual la pròpia ombra de la persona, que s'ha de col·locar dins del rellotge, marca l'hora.

Les maneres de calcular el temps

Existeixen dues maneres de calcular el pas del temps en els rellotges de sol: els que funcionen amb hora civil i els que ho fan amb hora solar. Considerem el ‘dia solar’ el temps que triga el sol a passar dos cops pel meridià, el punt més alt del cel, és a dir, el que anomenem ‘migdia’.

Aquest temps no és el mateix cada dia. Fins i tot, pot haver-hi fins a quinze o setze minuts de diferència respecte a l’hora civil, que és la mesura de temps que divideix la Terra en els vint-i-quatre fusos horaris, el que nosaltres com a societat considerem l’hora oficial.

Hi ha rellotges de sol que tenen en compte aquest fet i, en comptes de dibuixar l’hora solar, intenten plasmar l’hora civil per tal que l’hora que doni el rellotge de sol coincideixi amb el rellotge mecànic. La gran majoria, però, marquen l’hora solar. Un fet important pel càlcul, també, és que el sol té una posició diferent de l’hivern que a l’estiu.

Per construir i calcular un rellotge sol s’han de tenir en compte fórmules trigonomètriques, saber per on han de passar les línies de cada hora, la inclinació o col·locació de la paret o el lloc concret on es construirà, els solsticis, etcètera. Aquest procés, antigament, es feia a mà, però en l’actualitat ja existeixen programes informàtics que, introduint tots els paràmetres necessaris, fan el càlcul.

Tècniques de disseny d’un rellotge de sol

Hi ha un enorme ventall de tècniques per dibuixar i dissenyar rellotges de sol. Hi ha els que són pintats, els de ceràmica o els gravats amb pedra. Existeixen un gran nombre de classes de materials per fabricar-los.

Des de la Societat Catalana de Gnomònica compten amb una especialista que construeix els rellotges amb la tècnica de l’esgrafiat. Aquesta tècnica té com a objectiu decorar superfícies a força de crear capes de colors diferents incrustades. Primer es fa un esbós de què es vol dissenyar en la superfície en concret. Un cop col·locats els diferents colors, es tracta d’anar rascant els punts del dibuix que es vol deixar amb aquell color.

Utilitat actual dels rellotges de sol

Actualment, la utilització dels rellotges de sol és merament artística. Avui dia, han quedat com un símbol, amb valor ornamental. Es pot considerar un art, ja que hi ha dissenys de rellotges de sol que són percebudes com autèntiques obres d’art. És impossible contemplar-los de la mateixa manera que s’utilitzaven a l’antiguitat, en la qual llegir els rellotges de sol era l’única manera d’identificar quin moment del dia era.