L’acadèmia de Hollywood ha anunciat aquest setembre un canvi substancial en el reglament dels seus guardons. A partir del 2024 s’exigirà que les candidates a millor pel·lícula compleixin amb uns mínims d’inclusió i diversitat racial.

Tot i que la mesura no es portarà a terme fins d’aquí a quatre edicions, a partir del 2022 ja es contemplaran aquests criteris. Pel que fa a la propera edició, no es tindran en compte, ja que la majoria dels projectes aspirants ja estan estrenats o, si més no, rodats.

Quatre estàndards nous

Els llargmetratges presentats hauran de complir amb un mínim de dos dels quatre estàndards nous: representació en pantalla, en l’equip creatiu, oportunitats d’accés a la indústria audiovisual i promoció de les audiències.

Per exemple, pel que fa a la representació en pantalla, haurà d’haver com a mínim un protagonista de minoria racial, o bé, que el 30% del repartiment secundari sigui de col·lectius poc representats o que l’argument es centri en la història d’alguns d’aquests grups.

L’anunci arriba en un moment on les protestes racials als Estats Units estan a l’ordre del dia i després de diversos anys de crítiques cap a l’acadèmia per la falta de diversitat entre les persones nominades, fet que representa el model de treball de la indústria de Hollywood.

Què en pensen les entitats catalanes?

Des de la indústria catalana, la iniciativa ha sorprès positivament, tot i que creuen que els criteris es podrien aplicar abans. “És molt interessant i important que l’acadèmia prengui consciència i es faci evident que la diversitat en la representació audiovisual és una necessitat, però que sigui a 4 anys vista refreda la proposta i sembla que no hi ha un interès polític real, sinó que es vol quedar bé de cara a la galeria”, apunta Marga Almirall, coresponsable de continguts de Drac Màgic.

Des d’Apropa Cultura fan una lectura positiva, tot i que alerten que s’han de definir aquests criteris i s’ha de prioritzar la qualitat per davant de la quantitat. “Incorporar aquests criteris de diversitat és molt positiu, però és important que les minories no s’estigmatitzin en els típics papers, que es canviïn els rols i assoleixin més protagonisme”, explica Sònia Gainza, directora de l’entitat.

“També s’hauria de tenir en compte que aquesta minoria estigués al jurat dels premis, ja que sense aquest punt no avançarem cap a una igualtat real”, afegeix Gainza.

D’altra banda, Gainza defensa que per portar a terme un canvi definitiu, la conscienciació ha d’anar acompanyada de canvis legislatius. “Tot i que hi hagi una sensibilitat candent a la societat i una voluntat solidària per fer un canvi, aquesta ha d’anar acompanyada d’un marc legal que ho reguli”.

En l’àmbit català, ja hi ha entitats que porten a terme iniciatives que promouen un cinema més inclusiu. “A Sant Cugat mateix, algunes entitats com l’Associació Aprenem realitzen sessions matinals de cinema perquè persones amb autisme puguin expressar-se lliurement mentre veuen la pel·lícula, sense que ningú les jutgi pel seu comportament”, apunta Gainza.

Criteris en igualtat de gènere

Almirall assenyala que s’haurien d’afegir altres criteris positius de valoració. “Tot i que hi ha intenció de valorar positivament la representació de minories ètniques no es fa cap menció en qüestió de gènere. Sembla que partim d’una igualtat quan la realitat és molt diferent”.

Pel que fa a referents internacionals, altres països com Suècia ja han realitzat mesures d’acció positiva en igualtat de gènere i tenen un resultat de paritat en el lideratge de projectes audiovisuals. Però a l’Estat espanyol encara no s’ha arribat a aquesta igualtat.

“A les escoles catalanes de cinema hi ha un percentatge important de dones que estudien en els diferents àmbits audiovisuals, però a l’hora de professionalitzar-se, aquest percentatge es redueix exponencialment. Per això s’han d’introduir criteris d’acció positiva, perquè les dones liderin projectes i estiguin presents en qualsevol posició”, remarca Almirall.