La resposta dels territoris de llengua catalana davant un nou atac lingüístic, aquest cop dirigit des del PP i Vox a través de la censura de diverses publicacions en català a Borriana, el País Valencià, ha estat contundent. Després de la rotunda reacció a les xarxes socials i la condemna de les entitats que treballen en la promoció de l'idioma, així com en la defensa dels drets lingüístics de la població, la ciutadania s'ha mobilitzat i ha alçat la veu per plantar cara a la censura de revistes en català al municipi de Castelló.

Convocada per Plataforma per la Llengua, la protesta va concentrar un miler de persones davant la Biblioteca Municipal de Borriana, un dels indrets en els quals la delegació de cultura del nou govern municipal, a càrrec de l'agrupació d'extrema dreta, ha decidit retirar la subscripció a les revistes El Temps, Camacuc, Sàpiens, Enderrock, Llengua Nacional i Cavall Fort. La raó la va anunciar el mateix regidor de Cultura, Jesús Albiol: "l'Ajuntament de Borriana no continuarà promovent el separatisme català", presumia a les xarxes.

"Són revistes de contingut molt variat entre elles. L'únic que les uneix és que estan publicades en català. I és més, ni tan sols estan totes editades a Catalunya, ja que n'hi ha algunes que estan editades al mateix País Valencià. Simplement, és l'odi a la llengua del país", exposa Antoni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià. "Ja seria greu que hi hagués una censura ideològica, però en aquest cas la censura és directament lingüística, independentment del que diguin", afegeix.

A banda de Plataforma per la Llengua i ciutadania a títol individual, a la concentració també van assistir l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), membres de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i l'Agrupació Borrianenca de Cultura.

Aquesta polèmica decisió no només priva del dret de totes aquelles usuàries que llegeixen aquestes revistes a la biblioteca pública, sinó que va en contra del que diu l'Estatut d'Autonomia. "Hi ha un atac a la mateixa llengua, el català és cooficial, juntament amb el castellà, a tots els efectes. I des de les autoritats, començant per la Generalitat Valenciana, i seguint pels ajuntaments, tenen l'obligació legal d'impulsar-la i de promoure-la. I no depèn, fer-ho o no, d'un regidor", destaca el delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià.

És un atac més a la llengua catalana en un territori, el País Valencià, en el qual s'han pres, en les darreres dècades, altres decisions que han tingut com a objectiu anar en contra de la llengua. "Aquest ha sigut un nou atac, i poden venir-ne uns altres a partir d'ara, més organitzats o sistematitzats. Però volem deixar clar que des del primer moment no estem disposats a passar pels atacs a la llengua de cap manera. No pensem deixar-ne passar una", assereix Royo.

"No estem disposats a passar pels atacs a la llengua de cap manera. No pensem deixar-ne passar una"

La censura de revistes en català també se suma a altres moviments a Borriana en contra de la llengua, com l'ordre d'eliminar de totes les comunicacions institucionals el topònim Borriana per part de l'alcalde Jorge Monferrer, del PP. També forma part d'un conjunt d'atacs contra la cultura, com els nombrosos vetos que s'han produït al darrer mes, a partir de les darreres eleccions municipals i l'auge de la dreta i de l'extrema dreta als ajuntaments de diferents punts de l'Estat espanyol.

Resposta per resoldre un "atac injustificable"

Davant aquest nou escenari, des de la Plataforma per la Llengua demanen tornar a la normalitat dels darrers deu anys, on els veïns de Borriana han pogut triar llegir aquestes revistes sense cap mena de problema. "Si no es reprèn aquesta normalitat, estudiarem entre les entitats la manera perquè la gent de Borriana interessada a llegir aquestes revistes ho pugui fer", manifesta Royo.

Paral·lelament, des de l'APPEC ja s'ha anunciat que es respondrà a l'atac lingüístic des de diferents vies. Primer per la via judicial, ja que l'entitat posarà un equip legal a disposició de les revistes afectades i tramitarà una denúncia a les institucions europees i a la Sindicatura de Greuges del País Valencià. Després, a través de la via institucional, que se centrarà a organitzar trobades amb la presidenta del Parlament i amb la consellera de Cultura, i es promouran mocions als ajuntaments del País Valencià en defensa de la pluralitat i la llibertat en matèria lingüística i cultural.

Finalment, l'APPEC respondrà a través de la mobilització ciutadana, liderant una campanya massiva de subscripcions a les revistes en català. "Ja hem pogut veure com alguns dels directors i directores de les revistes afectades ja han revelat que el nombre de subscripcions han anat augmentant els darrers dies. Hi ha un altre País Valencià que estima la llengua, que estima la cultura, i que ha respost amb força", sentencia Royo.