De totes les activitats de cultura popular catalana, la dels castellers és una de les més afectades per la crisi sanitària per la Covid-19, ja que la seva activitat s’ha anul·lat completament des del primer confinament al març de 2020.

“A altres activitats l’afectació també ha estat molt gran, però s’han pogut reconvertir, a vegades amb menys aforament, amb una sèrie de condicionants o de forma virtual, però en el cas dels castells cap d’aquestes opcions és viable, i simplement ni es fan ni s’assagen”, detalla Guillermo Soler, coordinador de l’Observatori de l’Afectació de la Covid-19 a les colles de Barcelona.

El projecte és una iniciativa del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Coordinadira de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona (CCCCB), amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que requereix de la complicitat i la col·laboració de les vuit colles convencionals de la ciutat. Per això, s’ha creat un grup de treball amb un representant de cada colla.

El primer pas ha estat passar un qüestionari a totes les persones del món casteller de Barcelona amb preguntes sobre la seva situació actual i les intencions futures. Roger Lavilla, representant de la Colla Castellera Jove de Barcelona i membre de la Coordinadora detalla què esperen obtenir amb aquesta primera activitat: “La idea és comparar la situació que hi havia al 2019, l’últim any normal, amb la visió que tenen dels castellers al 2020 i al 2021, i segurament la passarem més endavant per veure com ha evolucionat la seva idea”.

La resposta al qüestionari està sent millor de l’esperada ja que, segons el coordinador de l’observatori, han rebut més del doble de respostes del que s’havien fixat com a mínim. La sensació que estan tenint “és que la gent té ganes de tornar, de vincular-se a la colla, de participar en coses petites com aquesta”, percep Soler.

A banda d’aquest primer estudi de caire social, es realitzarà una anàlisi comparativa més àmplia de la situació de cada colla. Es recolliran indicadors d’activitat, de creixement social i econòmic dels anys 2019 i 2020. També afegiran les dades del 2021 quan s’acabi l’any, amb l’objectiu de “veure l’impacte des del punt de vista dels ingressos, saber si han baixat, com s’han distribuït i de la capacitat de mobilització de les persones afectades”, afegeix el líder de l’observatori de la CEPEC.

Un observatori en creixement

Aquetes són les primeres iniciatives d’un projecte que ha nascut sense un pla tancat. Els seus creadors volen que sigui una recerca col·laborativa i que les pròpies colles vagin portant el rumb segons els seus interessos. De moment, s’ha engegat l’observatori amb un pla de treball inicial, “però ara mateix és difícil saber exactament on arribarem ja que poden haver derivades que no tenim previstes”, assegura Soler com a líder del projecte.

L’observatori acaba d’arrencar i preveu adaptar-se a les circumstàncies, però treballarà durant tot el 2021 amb vista a una possible tornada a l’activitat, quan sigui possible. La previsió és que la recerca abasti com a mínim la primera temporada castellera que arrenqui amb normalitat.

El col·lectiu és conscient que aquest any tampoc podrà ser i això els ha desaminat força perquè són molts conscients que fer castells implica tot el que ara no està permès fer, com aplegar molta gent i estar molt junts els uns amb els altres: “Al principi hi havia moltes ganes, però ara cada cop costa més convocar a la gent perquè som conscients que de totes les activitats, la nostra serà l’última a reprendre’s”, reflexiona Roger Lavilla.

Per això, aquest projecte innovador sense precedents vol aplegar dades i fer-ne una valoració amb l'objectiu d'esdevenir una recerca viva que ajudi el món casteller a recuperar l'ànim perdut aquest darrer any.