El poema èpic ‘Canigó’ s’endinsa al Pirineu i recull la muntanya com a símbol de germanor i punt de trobada de la població catalana, mai de separació. Jacint Verdaguer, en el seu vessant excursionista, sent la necessitat de descobrir, durant els estius de 1882 i 1883, com és aquest indret muntanyenc per descriure’l, saber-ne els mots, les paraules, les flors i les plantes i, sobretot, les persones i les llegendes.

Una obra clàssica de la literatura catalana que plasma els orígens de la pàtria de Catalunya i una manera d’unitat de país. Amb l’objectiu de donar a conèixer la figura i l’obra de Verdaguer neix el projecte ‘Verdaguer Pirineus’, un conjunt de dues pel·lícules que narren les travesses de l’autor dels estius de 1882 i 1883.

El poema èpic a la gran pantalla

“Entenem Verdaguer com un autor universal, amb una obra impressionant que ens interpel·la avui i, a través de Canigó, ens explica moltes coses de la nostra societat i del nostre país”, afirma Jordina Boix, directora de la Fundació Jacint Verdaguer.

Juntament amb la productora FilmeXplora, són els encarregats de traslladar aquesta història a la gran pantalla, amb l’objectiu de generar connexions amb el públic actual. La primera pel·lícula s’anomena ‘Maleïda 1882’ i es va estrenar l’any 2019. Actualment, l’equip està treballant en el segon film, ‘Canigó 1883’, indispensable per a completar el periple de Verdaguer pel Pirineu.

Dos films per una història

“Amb la primera part de la pel·lícula, el que vàrem fer va ser explicar aquesta primera travessa que fascina i et diu molt de la forma de ser del personatge”, explica Boix. La ruta que el poeta va dur a terme l’estiu del 1882 va ser des de La Seu d’Urgell fins al cim de la Maleïda o la muntanya Aneto. És un film documental.

La segona part, el projecte en el qual treballen actualment, adopta un gir en el qual la ficció pren molt més pes. Per cloure aquesta doble filmografia, s’entra de ple al poema Canigó, “la ficció i els grans mites que recull l’obra i els grans personatges, l’espectador els trobarà. Esperem que sigui una invitació també a llegir el poema”, detalla la directora de la Fundació Jacint Verdaguer, i afirma que el poeta se sent atret d’una manera brutal per aquesta muntanya.

Situació actual del projecte

“Aquest estiu és clau pel rodatge de totes les escenes, es treballa de ple amb els actors”, declara Jordina Boix. L’any 2020 l’equip va treballar el guió en profunditat i, actualment, es troben en l’etapa del rodatge. És arran d’aquesta última fase que han obert una campanya de Verkami per donar una empenta a la continuïtat del projecte. Aquesta, està disponible fins al 23 de juny i l’objectiu és aconseguir la xifra de vint mil euros.

“Volem que la participació permeti dur a terme la pel·lícula. És un projecte mogut des de la base, amb molta convicció i rigorositat en el procés històric”, explica Boix. ‘Verdaguer Pirineus’ ha agafat una dimensió més gran i requeria més recursos per fer possible l’elaboració d’aquesta segona part. Per a col·laborar-hi, consulta aquest enllaç. Després de l’estiu, un cop rodades les escenes, s’entrarà en l’etapa de postproducció i muntatge.

Des de la fundació, creuen que aquest projecte pot aportar divulgació i pot prendre un vessant educatiu, un cop el material estigui enllestit, per arribar a joves i infants. És una col·laboració a la xarxa de centres patrimonials de Catalunya, en les tasques de dinamització cultural.

‘Canigó’

La primera pel·lícula, ‘Maleïda 1882’, estrenada el 2019, va gaudir d’un recorregut per sales de cinema, de centres culturals i entitats, i de centres excursionistes d’arreu de Catalunya, fins que la pandèmia en va aturar les projeccions. Actualment, es pot visionar al web de TV3 a la carta.

“Jo crec que, com a poema, és inqüestionablement, a escala de qualitat i formal i de gaudi de la llengua, extraordinari”, opina Jordina Boix. A nivell de país i de literatura, Verdaguer transmet un vincle. “Dins de tot aquest entramat que és la història, les batalles i el component èpic, trobem uns versos preciosos”, afirma Boix.

Des de la fundació, expliquen que el poeta, a través de la literatura, transforma la idea que tenim de la muntanya, pren una dimensió simbòlica i uneix com a cultura.