“Un dels grans reptes que tenim en el món dels gegants és guanyar en visibilitat; potser el gegant no es ven tan bé com els castells, que tenen l’element de la competició, o els diables, que són molt espectaculars pel foc, però qui coneix els gegants se’ls estima perquè són essència, tradició i cultura”, reivindica el Carmelo Martínez, vicepresident de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya (ACGC).

Si ens aturem en aquesta essència i ens submergim en la història d’aquest element festiu tradicional català, 2024 és un any important per al món geganter perquè es commemoren els 600 anys de la primera referència escrita d’un gegant al món. Va ser a Barcelona i al document, recollit al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, hi consta la participació de ‘Lo Rey David ab lo Giguant’ a la processó de Corpus.

L’efemèride va marcar la Trobada Nacional de Gegants, que es va celebrar a Barcelona el passat 28 d’abril i va ser històrica, aplegant més de vint mil persones que van veure passejar més de 600 gegants pels carrers de la capital catalana i amb la participació de 230 colles.

La celebració dels sis segles de tradició gegantera també es veu des del món dels gegants com una oportunitat única per donar a conèixer encara més el fet geganter entre la ciutadania i posar en valor aquest element emblemàtic de les nostres festes populars.

Un reconeixement per donar visibilitat a la tradició gegantera

En aquesta línia, des de l’ACGC fa un parell d’anys que han engegat una campanya perquè el 10 de juliol, Sant Cristòfol, sigui declarat Dia Internacional dels Gegants i les Gegantes, i dels seus portadors i portadores.

Sant Cristòfol és el patró dels viatgers i conductors, però també ho és dels geganters i geganteres. La tradició li atribueix el fet d’haver prestat serveis a viatgers i vianants ajudant-los a travessar un riu molt cabalós, per la qual cosa en va esdevenir patró. Segons la seva hagiografia, va passar l’infant Jesús d’una llera del riu a l’altra; i el llegendari barceloní explica que, cada 10 de juliol al migdia, sant Cristòfol arribava a la ciutat amb una barca, i carregant el nen Jesús a l’espatlla pujava per la Rambla fins que desapareixia. Els qui tenien la sort de veure’l gaudien de bona ventura tot l’any i s’asseguraven de no tenir una mort violenta.

“Arran de la llegenda i de ser el patró dels geganters i geganteres, de manera informal, sant Cristòfol ja es considerava el dia dels gegants, però fa un parell d’anys un vocal de territori de l’agrupació va proposar la idea de fer-ho oficial i marcar-ho al calendari”, detalla el Carmelo Martínez.

Dit i fet, des de l’ACGC van començar a treballar per fer realitat l’oficialitat del 10 de juliol com el Dia Internacional dels Gegants i Gegantes. Amb tot, algunes dificultats han retardat la posada en marxa, amb tots els ets i uts, de la campanya, està previst que ja aquest any l’entitat faci bullir l’olla per impulsar el reconeixement.

“Sabem que és molt difícil, però si fem molt de soroll i molta difusió, sobretot a les xarxes, estem convençuts que podrem aconseguir-ho”, afirma el vicepresident de l’ACGC, qui, per això, han demanat a totes les colles que utilitzin el hashtag #10JuliolDiaInternacionalGegant a totes les seves publicacions amb l’objectiu d’eixamplar la visibilitat de la campanya.

Així mateix, pròximament, l’agrupació farà un pas més en la iniciativa i iniciaran “una campanya de difusió entre les colles, a través del web, les xarxes socials, correu electrònic i una nota de premsa dirigida als mitjans de comunicació per aconseguir que aquesta idea tingui molta difusió i visibilitat”, diu Martínez, qui afegeix que també enviaran cartes oficials detallant la proposta a institucions com la Generalitat i les diputacions; “ara bé, abans de fer-ho necessitem números i suports”.

El reconeixement oficial del 10 de juliol com a Dia Internacional dels Gegants i les Gegantes ha de ser una eina més per ampliar el coneixement del món geganter i tot el que envolta aquestes grans figures festives del país.

Més enllà de la visibilitat, el Carmelo Martínez apunta que un altre dels grans reptes que afronta el món casteller és el relleu generacional. “Les colles cada cop estan més envellides i, en general, costa trobar jovent que s’hi impliqui; tot i que vull destacar que últimament hem notat que la joventut s’hi està interessant i això és molt il·lusionant”, destaca. Com a proposta de millora, planteja “fer encara més rèpliques i més lleugeres dels gegants per fer-los més accessibles i que el jovent i cada cop més persones els puguin carregar”.

Sigui com sigui, 600 anys després els gegants continuen entre els elements d’identitat local i festiva més potents del nostre país. I, sobretot, el més valuós del món geganter, que són les colles, la seva gent i la funció social que duen a terme. “A l’agrupació en som més de 430 associades i són les colles les que demostren que aquest món està molt viu”, conclou el Carmelo Martínez.