Una mirada les noves propostes de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya per al 2025

Obres de teatre, música, dansa i espectacles familiars faran gira en el circuit de teatres d’ateneus que formen part de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya. Destaquen les trenta-dos funcions del musical ‘Sicalíptiques’, les setze representacions de l’obra Berta I Marià, i els onze concerts del grup Bratia, però hi ha molt més.

El plat fort de la programació és el musical ‘Sicalíptiques’, l’espectacle que tindrà més representacions del programa. S’estrena el pròxim 1 de març en el teatre d’El Centre Gràcia. És una coproducció de la companyia Le Croupier i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), creada pel dramaturg Josep Maria Miró, dirigida per Xavier Albertí, i interpretada per Mont Plans, Aina Sánchez i Carles Cors. 

Es tracta d’un espectacle que ret un homenatge al Paral·lel com a porta d’entrada de la modernitat a Catalunya. A través del cuplet, recull el llegat d’aquesta època i geografia com a gran vàlvula de transformació urbanística, política i social de principis del segle XX. 

Segons l’autor, “aquest gènere musical difícilment classificable i de doble sentit esdevé un autèntic manifest ideològic de la primera aparició d'una cultura de masses local. Les cupletistes es converteixen en les abanderades d’una dona nova, artista i empresària de si mateixa, i perfectament conscient que per construir una avantguarda cal explotar la provocació i l’art de l’escàndol”.

D’altra banda, ‘Berta i Marià’ és una comèdia sobre l’evolució d’una parella que es fa i desfà, i on l’amor perdura malgrat tot, interpretada per Roger Pera i Lali Barenys, amb l’autoria del dramaturg Ever Blanchet i la direcció de Maria Clausó. L’obra reflexiona en clau d’humor sobre com les relacions íntimes evolucionen al llarg del temps en el si d’una parella de cinquanta anys. Mentre la Berta (Lali Barenys) està més viva i activa que mai, el Marià (Roger Pera) sembla que ha perdut l’interès per la seva esposa. L’atracció sexual ja no és recíproca, i la passió i el foc que un dia els va unir ha desaparegut totalment.

En els seus concerts, Bratia uneix el nomadisme de la música gitana amb el so dels Balcans, creant un univers sonor molt peculiar que veu de l’energia i elegància del jazz manouche, fent honor a la germanor a què fa referència al mateix nom d’origen eslau de la banda. El grup liderat pel contrabaixista serbi establert a Barcelona Ivan Kovačević presenta una proposta única que conjuga la riquesa musical dels països balcànics amb el gipsy jazz.

‘Lo cant de les ànimes mudes’ és un musical de la companyia La Tremenda, dirigit per Víctor Àlvaro, amb música original d’Ismael Dueñas i dramatúrgia de Jordi Vilà a partir de textos i poemes de Víctor Català. Aquest espectacle, guanyador del Premi TeatreMusica.cat a la millor direcció, es podrà veure en vuit teatres d’ateneus. L’obra explica com en el si de dues famílies rurals catalanes, que acumulaven anys de disputes i baralles per les terres, germina la llavor d’un nou amor entre l’hereu i la pubilla de cada casa, el que podria capgirar aquesta situació. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de La Tremenda Companyia (@latremenda_cia)

Una altra proposta programada i que també ha tingut molt bona acollida és ‘Cat Falling (aka Katfollin)’, una divertida comèdia intergeneracional que retrata una curiosa amistat basada en la tolerància protagonitzada pels actors Ricard i Aina Borrell, pare i filla a la vida real. L’obra de Gerard Florejachs, fundador de l’agència de guionistes 12monos TV i autor de ‘Sotinho’, ‘Llorar x llorar’ i ‘Lo cerebro’, dirigida pel mateix Ricard Borràs i planteja si es pot ser amic d’algú 45 anys més gran o més jove amb qui no es té, en principi, cap afinitat.

Més oferta amb dansa, música i espectacles familiars

En l’àmbit de la dansa, la programació XTAC 2025 inclou quatre espectacles, que sumen un total de setze actuacions: ‘Ritmes melòdics’, un diàleg musical entre la ballarina de claqué Laia Molins i el pianista Jofre Fité, en el que, amb cada pas rítmic i cada acord, construeixen una narrativa sonora que desperta els sentits; o ‘Voluxa’, una obra de l’Esbart Morbaleny estrenada en el Festival Ésdansa on la dansa i la música prenen un paper igual de rellevant, amb música original en directe creada paral·lelament a la coreografia. 

Completen la proposta ‘Danses vives’, un projecte de l’Esbart Català de Dansaires que recull una mostra de les danses tradicionals que segueixen ballant-se avui en dia arreu del país; i ‘Danses senyorials’, un espectacle de l’Esbart Morbaleny que fa un recorregut pel territori català a través de diferents danses que reflecteixen el caràcter senyorial de la geografia del país i aportant un valor històric a cada regió.

Pel que fa a la música, també s’han programat catorze actuacions més: set d’El viatge de les mans, una proposta musical que connecta els textos dels primers poetes i poetesses catalans amb els dels poetes i artistes d’avui, amb Toni Xuclà (guitarres i composició), Clàudia Cabero (veu i guitarra) i Gemma Abrié (contrabaix i veu); i set de la Swing Engine Orchestra que presenta, en format de nonet, interpretacions amb arranjaments originals inspirats en l’era de les big bands i els crooners dels anys trenta i cinquanta. 

L’oferta d’espectacles familiars d’aquest any s’ha gestionat a través de la Fundació La Roda i la formen les obres ‘Versus’ i ‘Rrrrr. Història d'una eruga’. ‘Versus’ és un espectacle de petit format de la Cia. Passabarret que treballa diferents números de pallasso, combinant-los amb elements malabars, des de la ironia i l’humor absurd. ‘Rrrrr. Història d'una eruga’ és un espectacle de dansa i titelles per a infants de dos a cinc anys de la companyia Príncep Totilau.

Finalment, la programació 2025 inclou també d’’El tartuf’ de Molière, interpretat per la companyia Quatre per Quatre i dirigit per Frederic Roda, que posa en escena aquest clàssic del teatre universal amb traducció al català de Joan Oliver.

L’objectiu de la XTAC és dinamitzar els espais teatrals de la xarxa d’ateneus oferint formació als programadors, avantatges econòmics en la programació d’espectacles, i un ampli catàleg d’obres disponibles per girar, així com un intercanvi permanent entre els diferents teatres.