Mozart, Bach, Beethoven o Schubert són els noms més populars i reconeguts mundialment que defineixen històricament l’escena de la música clàssica. Catalunya també és un territori que compta amb un ampli ventall de compositores que han tingut un impacte en el món d’aquest estil musical solemne, el qual omple anualment les programacions culturals del país.

Al cap de l’any, fins a més de cent trenta festivals acullen actuacions de música clàssica i se celebren més de sis-cents concerts de programació pròpia arreu del domini. Un sector cultural en actiu que, amb la voluntat de reunir dades concretes per crear un mapa de l’activitat musical a Catalunya, i de la mà de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), ha realitzat l’estudi ‘La situació de la música clàssica a Catalunya (2021)’.

Magda Polo i Arlinda Garcia, autores de l’estudi, pertanyen al grup de recerca Rescue de la Universitat de Barcelona. L’objectiu principal és conformar una radiografia completa i una mirada integral del sector de la música clàssica a Catalunya, per detectar les necessitats actuals, posar sobre la taula les desigualtats i optimitzar els recursos públics per tal d’afavorir el sector.

Menys d’un 1% de compositores dones al total de programacions anuals

La música clàssica es divideix en diferents períodes: l’Antiga, la Barroca, la Clàssica, la Romàntica, la Contemporània i la característica del segle XX. Una de les xifres alarmants és que, dels compositors i compositores més programades, només n’hi ha tres de catalans i, entre aquestes, no hi ha cap dona.

Aquests resultats descobreixen dues situacions on cal posar el punt de mira: primer de tot, la presència femenina en la música clàssica i el pes que representa, i el valor del patrimoni català i les compositores del territori. La presència de les compositores catalanes dones en les programacions anuals només representa un 0,5% del total d’actuacions que s’han celebrat, mentre que només un 1,7% del total de compositores de l'escena són dones.

D’aquestes, per una banda, la més programada el 2021 va ser Clara Wieck, amb un total de dotze actuacions i, per l’altra, la compositora catalana amb més concerts ha estat Mariona Vila, amb un total de quatre.

Davant aquests resultats, una de les conclusions que Lluís Rodríguez, president de l’ACIMC, ha extret és la necessitat de corregir aquest “biaix de gènere” a través de l’impuls de polítiques de rectificació, fent incís en l’autoria, per propulsar la creació de noves obres per part de les compositores.

Un nombre reduït de compositores catalanes i un predomini de les internacionals

L’impacte dels compositors i compositores autòctones també s’ha demostrat ser escàs. Tres compositors han homesestat els catalans més programats durant la temporada: en Joan Manén, en commemoració del cinquanta aniversari de la seva mort, en vint-i-vuit concerts anuals; l’Eduard Toldrà, amb trenta-tres i en Robert Gerhard amb el mateix nombre d’actuacions per any, en motiu de l’any Gerhard.

És a dir, entre les vint persones compositores més programades, només n’hi ha tres de catalanes: un percentatge minúscul. A més, les modalitats de música clàssica Antiga i Contemporània no estan representades entre les vint artistes més assídues.

Com a conclusió, l’estudi plasma que la majoria d’intèrprets generen pocs concerts. El nombre total d’artistes i formacions és de mil vint-i-dos, de les quals sis-centes organitzen només un únic concert a l’any. A més de vuit-centes compositores se’ls interpreta la tímida xifra d’una obra anual.

Des de l’ACIMC, hi ha la voluntat d’afavorir la confecció de carreres concertístiques gràcies a circuits establerts i a l’impuls d’una oficina de desenvolupament artístic.

L’organització de les subvencions i les desigualtats territorials

Pel que fa al vessant econòmic de les entitats que treballen per a la música clàssica a Catalunya, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) va destinar un 20,1% dels recursos a una sola entitat, mentre que cinc organitzacions es van repartir gairebé el 50% de les subvencions. Per tant, un 65% d’organismes reben menys del 15% de l'import dels ajuts.

Finalment, diverses actuacions que durà a terme l’ACIMC són per combatre la descentralització. Pel que fa als equipaments, set de cada deu es troben a la província de Barcelona, la que n’aglutina més, i només el 0,6% estan a Lleida. Del total de festivals que se celebren anualment, només se’n configuren un 5% a la província de Tarragona. Per tant, es treballarà en el disseny d’accions, especialment a Tarragona i Lleida, per promoure’n l’agenda i l'activitat cultural de música clàssica.