Directora, guionista, escriptora, productora audiovisual, treballes en projectes amb enfocament de gènere, impulses la Colectiva Lemow. Quins moments destacaries de tota la teva experiència en aquests camps?

Considero que estar en Lemow va ser la meva escola de cinema, vaig aprendre a produir des de les meves vivències i contextos més personals, escric i produeixo el que penso o amb el que em sento identificada. Considero que cal destacar la meva experiència i la meva resistència a la producció de projectes. Sense producció no hi ha generació, és imprescindible.

Quan a Catalunya vam descobrir per les xarxes 'Seres de niebla', un recull d'històries protagonitzades per dones guatemalteques normalment negades, ens vam enamorar de la seva força i sensibilitat, què significa per a tu aquesta iniciativa i quin és el seu recorregut?

Aquest projecte va néixer en un menjador al costat de Ixmucané Kolor quan estàvem reflexionant i pensant en com visibilitzar les dones de les comunitats i a altres dones que dins dels seus contextos fan i construeixen el teixit social. És una iniciativa interessant i bonica que actualment ha recollit la veu de sis dones, però qu estem convençudes que dóna per a més històries. La idea de retratar aquestes dones és visibilitzar per motivar més dones a crear i creure en elles, motivar lideratges femenins. Aquestes càpsules les projectem en mostres comunitàries.

Com a Colectiva apostem més a les mostres o festivals que a les xarxes socials ja que la informació es perd entre tant contingut, per això estem molt il.lusionades amb la seva presentació a Catalunya en el marc de la 1a Mostra de Cinema d'Amèrica Central de Rubí '21 i especialment per ésser una mostra dedicada a dones directores. Lamentablement pel Covid hem hagut de suspendre algunes mostres de cinema en el nostre país, Guatemala.

Què creus que aporta avui en dia Guatemala internacionalment a través dels seus curtmetratges i pel·lícules?

Crec que el cinema de Guatemala està en expansió per diverses propostes. El cinema és una bona manera de donar a conèixer la història i la realitat dels països, tanmateix, a Guatemala, hi ha mirades necessàries que encara calen, les propostes de les dones, dels pobles indígenes i de la comunitat LGTBIQ que no són tan visibles.

I per acabar, quins noms de dones en la cinematografia guatemalenca destacaries?

Doncs, d'entrada, la de les meves companyes de Lemow: Ixmucané Kolor, Teresa Jiménez, Cleida Cholotio, Luisa González, Antónia Maldonado i Cat Monzón que totes juntes hem construït moltes coses amb els pocs mitjans que tenim. I també vull reconèixer a dues cineastes que han construït grans cosescom són Pamela Guinea i Camila Urrutia, que se'ls admira la seva feina.