Víctor Baroja: “Al DAU tradicional busquem el diàleg entre diferents generacions”

La Companyia de Jocs l’Anònima, amb la participació de la Federació Catalana de Joc Tradicional, és l’encarregada de coordinar el DAU tradicional, un espai que mostra diferents jocs populars de Catalunya dins del festival barceloní DAU que fomenta la introducció a la cultura del joc. Parlem amb el president de l’entitat, Víctor Baroja, qui també presideix la Federació Catalana de Joc Tradicional.

Com neix el DAU tradicional?

A la tercera edició del festival DAU, el seu director, l’Oriol Comas, ens va convidar a omplir un espai de joc tradicional. Així, el DAU es converteix a poc a poc en un festival de jocs, en un sentit molt ampli. Les seves característiques el fan un festival únic a Europa. Un dels aspectes potents és que es pot mostrar joc al carrer i joc de taula. És un encert total.

Què es busca amb aquest espai?
Amb la presència del DAU tradicional es busca mostrar un aspecte del joc diferent, però complementari al DAU del joc de taula. Al DAU tradicional ensenyem a jugar, transmetem un llegat patrimonial perquè el joc tradicional és patrimoni de les persones. També portem jocs d’Europa que la gent mai ha tingut oportunitat de veure. Enguany portarem jocs tradicionals de la regió de Guarda, Portugal.

Quin perfil de persones s’apropen a l’espai més tradicional?
La nostra proposta és sempre eminentment familiar. Busquem el diàleg intergeneracional. Que sigui l’avi qui expliqui a la seva néta com fer anar una rutla, o l’àvia al net com fer anar un diàbolo. No volem que ens deixin els infants per jugar sols. És un espai per retrobar-se amb jocs tradicionals i transmetre-ho als més joves.

Una oportunitat perquè les diferents generacions hi juguin juntes.
A les videoconsoles la gent gran queda fora, i el joc tradicional és un punt de trobada entre generacions, el passat i el present. L’acollida és fantàstica. És un espai de sorpresa, ja que a la gent li fa gràcia tornar a jugar als jocs de sempre.

Quina salut té el joc tradicional català?
Té molt bona salut. Jugar sempre s’ha jugat i sempre hi ha hagut jocs, i seguirem jugant. És una activitat de tota la vida. Des del punt de vista associatiu, estem  millor que mai. En els darrers cinc anys, amb la creació de la Federació Catalana de Joc Tradicional han aparegut noves entitats. Queda molt per fer, però estem molt bé.

Fins i tot amb l’augment i millora de la tecnologia?
Hi ha un cert discurs que intenta enfrontar el joc tradicional amb els videojocs. Des de la Federació no compartim aquesta visió. Naturalment ens agradaria que hi hagués més gent que jugués als carrers, però les tecnologies amplien el ventall lúdic i la part de joc tradicional es redimensiona, però no desapareix. Mentre hi hagi una pilota o una pedra hi haurà joc tradicional.

Quina és la missió de la Federació?
Donar suport a les iniciatives de les entitats que formen part. Com a Federació organitzem un esdeveniment a l’any i el que fem és donar suport a les activitats que organitzen les entitats. 

Quin és l’origen de la Federació?
El Tocatì de Verona, el festival més important de jocs tradicionals en l'àmbit europeu, va convidar Catalunya el 2015 a participar en la mostra. Des de la Generalitat es va fer una crida a les entitats d'aquest àmbit amb la intenció de crear una delegació i, en finalitzar el festival, per a constituir-se com a sector, i tenir així una veu única davant l'administració i fomentar la visibilització.

Quines entitats en formen part?
L’Associació Cultural del Joc del Bèlit de Sant Narcís, la Companyia de Jocs l'Anònima, la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles/ Birles, la Morràpita de Sant Carles de la Ràpita, els Foners catalans, l’Associació Anem de bòlit, l’Associació esportiva de bitlles de Lleida, l’Associació cultural de bitlles de les Valls d'Àneu,l’Associació de la Lluita del Bac i Jocs urbans d’arrel tradicional.

Com es presenta el futur?
L’Associació Cultural del Joc del Bèlit de Sant Narcís, la Companyia de Jocs l'Anònima, la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles/ Birles, la Morràpita de Sant Carles de la Ràpita, els Foners catalans, l’Associació Anem de bòlit, l’Associació esportiva de bitlles de Lleida, l’Associació cultural de bitlles de les Valls d'Àneu,l’Associació de la Lluita del Bac i Jocs urbans d’arrel tradicional. Una altra de les lóinies en les que treballem és fer present el joc tradicional català a Europa.