El Festival de Llegendes de Catalunya arriba a la seva tretzena edició amb una trentena d'espectacles programats del 30 de juny al 3 de juliol a diferents espais de Sant Martí de Tous, a l'Anoia. El DeLlegendes va néixer amb l'objectiu de visibilitzar aquelles històries i llegendes populars que coexisteixen als Països Catalans a través de creacions artístiques en diverses expressions, com el teatre, la música, la dansa, els titelles o la narració, sempre basades en aquest patrimoni oral i sonor.

Sant Martí de Tous torna a ser la capital de les llegendes amb una programació que reuneix propostes clàssiques a cau d’orella, però també d'altres més contemporànies o creades per a l’ocasió. El festival s'inaugurarà amb l'espectacle musical 'Jaume I: música de fets i llegendes', una composició d'en Robert Santamaria i Ensemble Spatium, amb instruments tradicionals, que es desenvoluparà al castell de Sant Martí de Tous; i conclourà amb 'El Joglar' de l'Arnau Tordera, a la plaça de l'ajuntament.

Entremig, quatre dies d'espectacles de tota mena i per a tots els públics, emmarcats en espais únics del poble com l’Església, el Safareig, el Casal, el Parc Bató, La Casa del Teatre Nu, l’Espai Llegendes i l'Ateneu, a banda dels ja esmentats. Els espectacles del festival tenen un preu fix de dos euros, amb algunes excepcions, en què són gratuïts. Les entrades es poden comprar de manera anticipada i fins una hora abans de la representació.

Des del 2020, la companyia Teatre Nu, col·lectiu de professionals de l'art escènic de Sant Martí de Tous, s'encarrega de la direcció del Festival de Llegendes de Catalunya, agafant el relleu del Sergi Vallés i la Nídia Tusal, i compartint tasques organitzatives amb l'ajuntament del municipi. Per tractar dels valors i virtuts d'aquest festival, hem parlat amb el Víctor Borràs, membre de Teatre Nu.

Com a companyia tenim quatre línies de treball principals. La primera, la creació d'espectacles; la segona, la feina de programació, sobretot a la Casa del Teatre Nu i al Festival de Llegendes, però també col·laborem en altres festivals que hi ha al territori; la tercera és la formació pedagògica de teatre a instituts i a escoles; i finalment, la quarta línia se centra en el treball en les residències artístiques, un espai de creació obert artistes que vulguin trobar un lloc on desenvolupar la seva creació.

Així, el Festival de Llegendes recull diverses d'aquestes línies, des de la línia més creativa, a la nostra part de programadors, passant per la feina que es fa a les residències artístiques. Un dels espais del festival es dedica a acollir projectes de creació que al festival s'estrenen o mostren l'estat del seu procés.

Un dels objectius del Festival de Llegendes és mantenir el patrimoni oral i sonor del nostre país. Per què és important aquesta tasca?

Perquè aquest patrimoni ens parla del nostre origen, de tot allò que d'alguna manera ha viscut la gent abans que nosaltres. Ens explica molt bé com és la nostra història i el nostre país. I a la vegada, també, ens parla del nostre dia a dia, de la nostra condició humana i de tot allò que ens envolta.

L'objectiu del festival és, d'una banda, donar veu a moltes d'aquestes històries que potser ara ja no es transmeten amb tanta facilitat com abans a través de l'oralitat. Però també pretenem que es creïn espectacles que parteixin de tot aquest material per aportar una visió contemporània, perquè es vegi que aquest material encara serveix avui en dia per explicar-nos com som, que fem i d'on venim.

Com de necessari és un festival d'aquesta mena en el panorama cultural català?

És peculiar i especial, sobretot perquè és un festival molt específic. És un esdeveniment que surt del món de les històries populars, de la tradició oral, de les músiques que es conserven. Hi ha altres festivals que parteixen de l'arrel, o que tenen l'arrel com a tema principal. El nostre, com a llegendes, potser sí que és més específic. En tot cas, sempre mirem de vincular-nos amb festivals amb els quals compartim elements. Per exemple, amb Fira Mediterrània, un festival més obert, o el Festival Cantut, centrat sobretot en el món de la cançó tradicional.

És veritat que hi ha pocs festivals com el nostre, i als pocs que hi ha moltes vegades no se'ns veu. Però més enllà del fet que hi hagi pocs festivals d'aquesta mena, és important que, entre els que hi ha, ens comuniquem, compartim inquietuds i compartim programació.

Destaqueu els espectacles de nova creació i les companyies emergents. Costa trobar espais per desenvolupar arts escèniques a Catalunya?

La distribució dels espectacles, un cop creats, és tota una feinada que cada companyia ha de treballar per trobar el seu espai. Realment, amb el parèntesi de la Covid, ha costat molt de programar. Hi ha molts municipis que sí que programen, com ara Sant Martí de Tous, on, a banda del Festival de Llegendes hi ha diversos moments de l'any on es programa. Però hi ha altres municipis petits que no programen.

Aquesta és una de les feines a fer. Que altres municipis petits s'atreveixin a fer aquesta programació perquè les companyies puguin trobar lloc són poder representar la seva feina. Hi ha programacions estables, hi ha teatres, hi ha infraestructures, però encara queda molt per fer perquè tots els municipis de Catalunya puguin tenir programació o, si més no, puguin impulsar esdeveniments durant moments concrets perquè els seus habitants vegin que el seu poble també és un lloc on es pot trobar programació.

"Tractem de donar visibilitat i programar espectacles que ens parlin des de diferents mirades i cultures".

En aquesta edició amplieu horitzons amb creacions de València, Balears, l'Aragó i la ciutat de l'Alguer.

És un objectiu que teníem com a Teatre Nu quan vam agafar la direcció del festival: intentar que s'unissin molts dels dialectes catalans. Durant ls dues anteriors edicions amb la covid, ens va costar impulsar-ho per restriccions en la mobilitat. Aquest any estem molt contents perquè hi ha representativitat de companyies del País Valencià, de la Franja, de les illes Balears i fins i tot de la ciutat de l'Alguer. La consciència lingüística també és un aspecte que volem reivindicar. Creiem que és bo que el festival tingui tota aquesta riquesa.

És un festival sobre oralitat i sobre històries que havien passat oralment. I, per tant, que la llengua que soni sigui rica, variada i es vegi tota la seva diversitat, és important. I no només en dialectes, sinó també en les diferents cultures que conviuen a Catalunya. Així, al festival també hi és present els Contes Romane, un narrador i un guitarrista que ens expliquen històries del poble gitano i l'origen de la llengua romaní. Mirem de donar visibilitat o programar espectacles que ens parlin des de diferents mirades i cultures.

Un dels plats forts és l'Apagada de Misteri.

És un espectacle molt bonic de veure. Es fa al nucli antic del poble i els carrers només estan il·luminats per espelmes, el que fa que l'entorn es vegi espectacular. En aquest espai, els actors i les actrius escenifiquen, en diferents punts o parades, escenes inspirades en llegendes dels territoris de parla catalana. I el públic va seguint els carrers i es va trobant aquests moments. Amb l'entorn i la feina dels actors i actrius, a més de la música o la participació de l'esbart del poble, el resultat és impressionant.

Cal destacar que l'Apagada de Misteri és un espectacle protagonitzat per habitants de Sant Martí de Tous. Una de les virtuts del festival és la implicació de voluntaris i voluntàries, de gent del municipi que dedica part del seu temps a col·laborar amb el festival. Molts d'aquests voluntaris participen com a actors i actrius a l'Apagada de Misteri.

Què suposa per Sant Martí de Tous celebrar un festival d'aquestes característiques?

Suposa, d'una banda, un orgull. És un festival que porta molts anys i que ha arribat a la tretzena edició perquè tothom se l'estima molt. Són uns dies que la gent els viu i els celebra. Un festival com aquest no es pot fer si no hi ha el suport dels veïns i de les veïnes. Has de poder-ho explicar, la gent s'ho ha de creure i s'ho ha de fer seu. Hi ha un vincle evident. A banda d'això, des d'un punt de vista més pràctic, la població es multiplica per quatre durant aquests dies. L'impacte que això genera en el món de la restauració és molt gran.

"Sense el voluntariat el festival no seria possible o no tindria la repercussió que arriba a tenir".

Quina és la importància del voluntariat en el desenvolupament del festival?

Doncs és bàsic. Tot lliga una mica, ja que el fet que la gent s'estimi el festival fa que molta gent hi vulgui col·laborar i participi fent de voluntari. Cada any sobrepassem els cent cinquanta voluntaris i voluntàries. Sense elles el festival no seria possible o no tindria la repercussió que arriba a tenir. Segurament, sense elles, no haguérem arribat a tantes edicions.

És la primera edició sense restriccions del Festival Llegendes que organitza Teatre Nu. Què n'espereu d'ella?

Esperem gaudir-la molt, sense el patiment de les anteriors edicions a nivell organitzatiu per les restriccions o les dificultats de mobilització. Estem molt feliços d'haver pogut celebrar dues edicions en 'format Covid', però també tenim ganes de poder gaudir aquesta edició més viscuda, molt esperada i amb propostes de molta qualitat. Esperem que siguin uns dies de molt de treball comunitari, i que vingui molta gent.

Animem al públic a venir a Sant Martí de Tous. Es trobarà un poble bolcat que sempre tracta la gent amb un somriure i molta alegria. Esperem que vinguin a compartir amb nosaltres aquests dies tan especials.