L’Estat espanyol ha presentat diversos informes que reflecteixen la difícil situació econòmica que es viu al territori, amb l’augment de població en risc de pobresa. Això tot i ser dades prèvies a la pandèmia.

Pel que fa a infants i adolescents en situació de pobresa, aquesta cada cop es concentra més a les zones urbanes i és allà on cada cop és més severa.

Creix la pobresa, sobretot entre la gent gran

Segons l’enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el 2020 (tot i que majoritàriament treballa amb dades de l’any anterior) va créixer el percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social, passant del 25,3% al 26,4%.

Aquest increment s’ha materialitzat sobretot en el grup de població més gran de 65 anys, amb un creixement de 4,8 punts. Tot i que a la resta de col·lectius també ha augmentat. Concretament, a Catalunya aquesta tassa se situava per sota de la mitjana de l’Estat espanyol: 22,8%.

L’INE també informa que gairebé un 1,5% de la població patia alhora pobresa, carència material severa (per exemple, no poder-se permetre un televisor o un habitatge amb temperatura adequada) i baixa intensitat en l’ocupació.

A més, “el percentatge de població amb ingressos per sota del llindar de risc de pobresa es va situar en el 21%”, més alt que l’any anterior. En aquest sentit, a Catalunya el risc de pobresa estava en el 16% de la població.

Encuesta de condiciones de vida. Año 2020

Evolución de las dificultades económicas

Nota de prensa: https://t.co/Oz35cfQt09

Resultados: https://t.co/rEQkzBxMM8 #INE #ECV pic.twitter.com/tRkre3XwEQ

— INE España (@es_INE) July 15, 2021

Pel que fa només a la carència material severa, va augmentar significativament el percentatge de població en aquesta situació: del 4,7% al 7% (que no podia assolir quatre dels nous indicadors). En aquest aspecte, el 35,4% de la població no tenia capacitat per afrontar despeses imprevistes i un 34,4% no es podia permetre anar de vacances fora de casa un cop l’any com a mínim.

Segon les dades recollides, un 10% de la població “va manifestar arribar a final de mes amb moltes dificultats en 2020”.

Amb tot, l’informe de l’INE conclou que s’ha reduït la desigualtat entre el 20% de població amb més ingressos i el 20% amb menys.

La pobresa infantil, més dura a les ciutats

D’altra banda, l’Alt Comissionat Contra la Pobresa Infantil ha presentat l’informe ‘Geografia de la pobresa infantil a Espanya’ del 2020. En aquest sentit, “les tasses de pobresa infantil són més altes a les zones menys poblades (29,6%) que a les més poblades (27,6%)”. Malgrat això, als territoris més poblats és on es concentra la tassa de pobresa infantil més intensa.

Segons l'estudi, “les concentracions més grans d’infants i adolescents en pobresa es localitzen a les àrees metropolitanes de les grans àrees urbanes”, a conseqüència del trasllat de la població local cap a la rodalia.

A Catalunya aquesta pobresa es concentra a Barcelona i l’àrea metropolitana amb 160.000 infants i adolescents en situació de pobresa. Un xifra que se situa per darrere de Madrid: 230.000.

A la ciutat de Barcelona la tassa més alta de pobresa infantil es troba sobretot a Ciutat Vella. Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues de Llobregat, Mataró o Terrassa són altres municipis de l’àrea metropolitana on es concentren algunes zones amb un alt índex de pobresa entre infants i adolescents.

La #pobrezainfantil es un compromiso de todos.

Todas y todos unidos contra la pobreza infantil. #RompeElCírculo para que las niñas y niños crezcan sanos, felices y seguros ¡Súmate! pic.twitter.com/sriFm4uPtq

— Alto Comisionado contra la Pobreza Infantil (@comisionadoPI) March 2, 2019

Cal tenir en compte, a més, que precisament les ciutats on estan les llars amb les rendes més baixes també hi ha les més altes. Per tant, “les grans ciutats concentren una gran quantitat de població en situació de pobresa i es caracteritza per una major desigualtat, segregació residencial i alt cost de vida”.

Als entorns menys poblats, no obstant això, existeixen altres dificultats, com la manca d’oportunitats laborals, l’escassa oferta educativa o la manca d’infraestructures adequades, entre d'altres.