Bárbara Gómez i Rubén Bagüés són sòcies d'Heres Social, una cooperativa que impulsa el canvi cap a una transformació econòmica, social, ambiental, educativa i cultural més ètica, sostenible i innovadora, mitjançant l'acompanyament a projectes i organitzacions, així com fomentant la cooperació i les accions amb impacte positiu.

Com vau néixer?

Rubén Bagüés: Ens vam conèixer en un esdeveniment de networking a Castelldefels. Li donàvem voltes a una idea de crear un programa d'emprenedoria per recuperar oficis perduts o que estiguessin en risc. Per això el nom d'Heres, d'herència. Vam descobrir que teníem molta connexió i vàrem començar a construir un projecte comú.

Bárbara Gómez: Tots dos, veníem de la consultoria tradicional. Volíem oferir la nostra experiència per generar impacte social. El primer que ens va donar l‘oportunitat va ser l’Ajuntament del Prat de Llobregat, des de l'àrea d'economia social per desenvolupar un programa d'emprenedoria social.

En què us heu especialitzat?

R.B.: Heres Social s’especialitza en finançament alternatiu, disseny gràfic i comunicació transformadora, fem avaluació d'impacte i sostenibilitat, i treballem la innovació i l'emprenedoria social. Fem assessorament, formació i donem servei en totes aquestes àrees.

Treballeu només amb l'administració?

B.G.: No només treballem amb l’administració, també ho fem amb empreses privades i organitzacions de l’economia social. És en el cas dels programes d’emprenedoria social on hem col·laborat més amb administracions públiques. Dissenyant, coordinant i acompanyant a persones emprenedores amb mentories i formacions en els diferents programes d’emprenedoria.

Això ho fem nosaltres i si és necessari, amb col·laboradores especialitzades. Per a nosaltres és important que les persones implicades estiguin especialitzades i tinguin experiència per poder fer formació i mentories de qualitat.

Feu consultoria amb impacte social.

R.B.: La característica clau que ens diferencia és que l’impacte social i mediambiental sempre està present en el disseny, la viabilitat econòmica i tècnica, i les aliances estratègiques. Ho fem des de la visió de crear projectes socialment responsables i sostenibles. Molts programes estan plantejats des d’un enfocament merament clàssic capitalista o cerquen només l'impacte econòmic.

B.G.: Nosaltres fomentem projectes amb triple impacte: econòmic perquè han de ser viables, sostinguts en el temps i generar riquesa, ambiental perquè hem de ser respectuosos amb el planeta, i també social, tant des del punt de vista de garantir bones condicions laborals a les persones, com de l’impacte que generin en proveïdors, entitats amb qui col·laborin, etc.

Ens expliqueu un cas d'èxit?

R.B.: N'hi ha molts. Per exemple, el cas del Joan d’Inferno Skate Shop que va venir amb una idea de crear una botiga d’skates i el vam ajudar a transformar-la perquè fos un projecte viable en l’àmbit social. Joan ha creat una botiga en línia i física on genera riquesa local, té un lloguer especial perquè és a la cooperativa d'habitatge (COV El Prat). A més, ja forma part del món del cooperativisme.

Això li ha permès col·laborar amb entitats locals del territori per ensenyar a patinar a joves i altres col·lectius en risc d’exclusió. També està introduint als centres educatius l’extraescolar d’skate col·laborant amb una aliança estratègica d’una escola d’skate. El següent pas serà crear una associació, o fins i tot una cooperativa. Li agradaria arribar a fabricar skateboards de manera local i crear una nova marca que representi aquests valors.

Els projectes sempre poden incorporar mirada social?

B.G.: I tant que si, qualsevol mena de projectes poden incorporar una mirada social. Un altre exemple és Aquelarre Food, un restaurant a domicili de càtering. Un negoci tradicional que genera impacte social. No només per la seva forma fiscal com cooperativa de treball, sinó també per que genera riquesa local comprant a proveïdors de km 0 i de productes ecològics. Han treballat l'embalatge ecològic, el transport en bicicleta... Qualsevol projecte el pots fer econòmicament sostenible i que tingui un impacte social i ambiental positiu.

R.B.: En alguns és més complicat. Hi ha una part important de sensibilització de les persones. Els fem entendre que a part de fer un negoci el podem fer de manera responsable. I normalment ho acaben fent perquè veuen els beneficis i els fa sentir millor.

"Els fem entendre que a part de fer un negoci el podem fer responsable"

B.G.: Quan demostres que, a més de poder ser viable econòmicament, pots generar un impacte positiu, ningú et diu que no. És una font de motivació molt positiva.

Com us relacioneu amb l'entorn?

R.B.: Formem part de diferents xarxes vinculades a l’Economia Social, per exemple de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. On actualment, liderem un dels seus cercles: el d’Innovació Social i Indústria. En aquest cercle, recolzem entitats de tot tipus, tant a persones que tenen una idea o projecte en fase inicial, com a cooperatives i entitats de l'economia social i solidària del territori que necessiten suport per consolidar-se o crèixer.

B.G.: A l’Ateneu tenim dos programes: un d'incubació (d’idees o projectes), i un altre d’acceleració per consolidar i fer créixer projectes ja existents. A tots dos fem acompanyament amb formacions i mentories.

Totes les entitats tenen accés a aquesta ajuda?

R.B.: Si, qualsevol organització o persona vinculada o interesada en l’economia social i solidària pot accedir a aquesta ajuda, només cal que s’adreçi al web de l’Ateneu i ho sol·liciti. És un espai de promoció de l’economia social i volem donar suport a totes les entitats del territori que ho necessitin.

Què us suposa la fórmula cooperativa?

R.B.: Per ara tot són beneficis.

B.G.: Som dues sòcies. És molt natural. Volíem una fórmula jurídica democràtica que impliqués a totes les treballadores i que ens donés els mateixos drets. On totes poguéssim sentir-nos involucrades en cada projecte. Aquest any, hem incorporat dues treballadores, i la nostra voluntat és que es converteixin en sòcies de cara a futur.

"Volíem una fórmula jurídica democràtica que impliqués totes les treballadores"

R.B.: Des d’un inici hem estat assessorats per Facto, una gestoria que és també cooperativa i tenim el suport d'especialistes en cooperativisme com l'Ateneu.

Sembla que el projecte ha evolucionat positivament. En quin moment esteu?

R.B.: La Bárbara és a Cantàbria i tenim presència allà i a Biscaia. Estem fent creixement territorial. Ens hem internacionalitzat [bromeja]. Sortir a altres zones ens ha mostrat que Catalunya és un referent en economia social per tota la inversió i promoció que s’ha fet des de fa uns anys.