Fins fa poc, aquelles persones que volien crear una entitat o tirar endavant un projecte de l’Economia Social i Solidària (ESS) al Vallès Occidental es trobaven que les gestories convencionals no coneixien prou el tema ni les sabien acompanyar de manera horitzontal i democràtica. De fet, moltes vegades les recomanaven constituir-se com a Societat Limitada (S.L.).

A partir d’aquesta necessitat, Bet Tena i els seus companys i companyes van decidir crear l’Eixida – Autogestió Cooperativa, una cooperativa de treball que es dedica a la gestió, al desenvolupament local (acompanyant ajuntaments i administracions públiques en projectes d’ESS) i a la facilitació i sostenibilitat d’equips, entre altres qüestions.

Es van constituir al juliol de 2020, en plena pandèmia. Actualment, es troben enxarxades amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallés Occidental i la XES Sabadell (Teler Cooperatiu).

A què fa referència el vostre nom?

‘Eixida’ vol dir ‘sortida’, perquè volem ser una sortida per a l’ESS, així com una eina per a les entitats i el teixit empresarial. La paraula ‘autogestió’ fa referència a l’empoderament d’equips i projectes. Sobretot amb relació al tema econòmic, ja que normalment és un tema desconegut i que fa mandra.

Bet Tena: “Volem ser una sortida per a l'ESS, així com una eina per a les entitats i el teixit empresarial".

Però al final, si una entitat no té viabilitat econòmica en un sistema capitalista, no podrà tirar endavant i per tant no ajudarà a la transformació del model. Per això ensenyem, a través de formacions, a fer pressupostos, plans de tresoreria, balanços... perquè puguin ser autosuficients.

Quines característiques té el Vallés Occidental?

Es tracta d’un territori amb gairebé un milió d’habitants bastant heterogeni. Sant Cugat, per exemple, té unes rendes molt altes... però després hi ha Montcada, Cerdanyola i Rubí amb rendes baixes, com també zones rurals.

A partir de llegir-lo en clau comarcal, hem comprovat que cal apropar-se a l’àmbit rural amb temes d’agroecologia. Per una altra banda, cal treballar temes de mobilitat i habitatge perquè els municipis que queden penjats aconsegueixin una millor comunicació i la gent deixi de marxar d’aquí.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de L'Eixida SCCL (@leixida_sccl)

Deies que també us dediqueu a la ‘facilitació i sostenibilitat d’equips’. Amb quins problemes d’organització us trobeu normalment a les entitats?

Els projectes d’ESS requereixen una feina intensa i exigent. Alhora, els porten grups que s’organitzen de manera horitzontal i democràtica i que volen tenir en compte les tasques reproductives en el seu projecte.

Els ajudem a través de noves metodologies de treball en equip i de dinàmiques participatives, allunyades de la visió capitalista i patriarcal pròpia de les empreses. En definitiva, intentem posar la vida al centre escoltant les necessitats de les persones.

Un exemple concret d’això?

A algunes entitats, per exemple, hi ha persones migrades que volen marxar uns mesos al seu país d’origen. Això s’ha de poder sostenir! I el mateix passa amb les baixes per maternitat i paternitat.

Un altre exemple: quan una persona és nova a una feina, no acostuma a tenir la mateixa veu que la resta. Per això ens assegurem d’organitzar les reunions de manera que tothom pugui tenir la mateixa veu.

Un dels vostres valors és la innovació. Com enteneu aquest concepte?

Per a nosaltres, parlar d’innovació no és parlar de creixement, sinó de decreixement. Hem d'aprendre a innovar tornant a allò local i de proximitat, deixant d’inventar-nos necessitats i responent a les reals. Per això, quan fem formacions, preguntem: “Què creieu que us falta?”

“Bet Tena: Hem d'aprendre a innovar (...) deixant d'inventar-nos necessitats i responent a les reals".

És per aquí per on hem de tirar. Si per exemple vivim a una comunitat on hi ha gent migrada, hauríem de preguntar-nos: “Com ens organitzem per facilitar la regularització?”

Considereu que la vostra feina està donant fruits?

Desgraciadament, si aixequem el cap, ens adonem que encara vivim a un món terriblement capitalista. Però també és cert que les administracions públiques cada vegada s’estan posant més les piles en aquests temes.

A dia d’avui és possible consumir-ho gairebé tot des de l’Economia Social i Solidària: hi ha habitatges cooperatius, roba de comerç just, cooperatives de consum, transport sostenible... És difícil modificar les dinàmiques, però nosaltres som optimistes i creiem que les coses estan canviant.