Tot i que l’objectiu de la nova ajuda de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) es va aprovar per revertir la pobresa i afrontar la crisi social que ha deixat la Covid-19, moltes de les llars que més ho necessiten a Catalunya encara no l’han rebut.

Tant les persones treballadores de la Seguretat Social, serveis socials i les entitats del tercer sector asseguren que l’augment de demandes i la falta de personal ha provocat un col·lapse i, en conseqüència, l’impediment per procedir al pagament. A més, la situació s’ha vist agreujada per la bretxa digital de les persones demandants, la complexitat dels requisits per accedir-hi i els tràmits burocràtics que s’han d’efectuar.

Sira Vilardell, vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector, alerta que “una de les grans dificultats és la bretxa digital, ja que el 20% de les persones sol·licitants no tenen cap dispositiu ni connexió a Internet i a l'inici de la tramitació només es podia fer telemàticament”.

Una de les altres traves és que s’ha de sol·licitar de forma autònoma, però requereix una tramitació complexa amb diferents passos i documentació a adjuntar. “En alguns casos, nosaltres mateixos hem arribat a trigar una hora en fer un sol tràmit”, apunta Vilardell.

L’economista Daniel Raventós assegura que “la majoria d’aquests tràmits utilitzen un llenguatge molt tècnic que la persona demandant no està acostumada a veure”.

El fet que no estiguin arribant les ajudes als col·lectius més vulnerables també està provocant que molta gent que pot accedir a l’ajuda hi estigui renunciant davant les dificultats per obtenir-la i s’allargui una situació insostenible.

Moltes de les persones sol·licitants no arriben a final de mes, no tenen què menjar o no poden pagar el lloguer. “Si no tenen accés immediat a aquesta ajuda s’allarga una situació d’exclusió social i com més temps hi estigui, més difícil serà sortir-ne”, remarca Vilardell.

Quan es va iniciar el nou ingrés, el tràmit només es podia realitzar telemàticament, fet que limitava a totes les famílies que no disposen d’un ordinador o connexió a internet. Per aquest motiu, moltes persones van demanar l’ajuda telefònicament, i això només va generar un col·lapse a través del servei.

Més de 400.000 sol·licituds

6,7 milions de persones ja han entrat al simulador en línia del Ministeri d’Inclusió per saber si poden accedir a l’ingrés. La Seguretat Social ha calculat més de 400.000 peticions només en les tres primeres setmanes, un 10% concentrades a la ciutat de Barcelona.

Si es té en compte que de mitjana es triguen 45 minuts a tramitar un expedient i que no es va augmentar el personal per tramitar-los, el resultat és el desbordament del sistema i l'abandonament de moltes demandants, que es queden sense rebre l’ajuda.

“Amb els tràmits de l’IMV s’ha posat en evidència que aquest sistema no funciona i té uns problemes tècnics impressionants”, alerta Raventós.

Una mala previsió

Durant la crisi sanitària hi ha moltes persones que han perdut la feina o no han cobrat l’ERTO per treballs d’economia submergida i han acabat demanant ajuda a entitats com Càritas, Creu Roja o el Banc dels Aliments. Totes les ajudes per pagar lloguers o rebre aliments també les estaven atenent des de la Seguretat Social i amb la tramitació de la nova ajuda s’ha fet insostenible donar resposta a totes les demandes.

Les entitats del tercer sector ja alertaven de l’allau de peticions. “Hi ha hagut una previsió poc ajustada al que realment suposa l’ajuda, tant pel que fa al volum de persones demandants, com per la feina que suposa el tràmit, pensant que es faria en 5 minuts”, apunta Vilardell.

“Ens hem trobat amb una falta de recursos i de personal que pugui fer l’acompanyament, que ens ha obligat a redistribuir treballadors i treballadores en aquesta tasca i comptar amb l’ajuda de persones voluntàries amb els mateixos recursos econòmics ”, afegeix Vilardell.

Davant el col·lapse per donar resposta a totes les demandes, el 9 de juliol, la Diputació de Barcelona va aprovar destinar 2,1 milions perquè els ajuntaments contractin professionals dels serveis socials i que així es pugui donar l'abast.

Renda bàsica universal

Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) ja ha alertat que el que realment necessita la ciutadania és una renda bàsica universal que simplifiqui la gestió i trenqui amb l’estigmatització de les persones en situació de vulnerabilitat.

“L’IMV no va dirigit a persones pobres, va dirigit a persones extremadament pobres. D’aquesta manera, tot i una correcta tramitació de l’ajuda, no sortirà ningú del llindar de pobresa”, remarca Raventós.

“Cal dur a terme polítiques integrals, propostes d’accions globals sense ajuts independents, contradictoris, fragmentats i complexos. Necessitem voluntat política per aconseguir una renda bàsica universal”, explica Vilardell.

ECAS defensa una implantació progressiva amb una revisió de la fiscalitat per obtenir recursos per finançar-la. Mentre no es facin efectius els canvis estructurals per portar-la a terme, es demana de manera urgent una prestació amb un abast molt més ampli que el que disposa l’Ingrés Mínim Vital.

La renda ha de ser accessible a partir dels 18 anys, amb un mínim d’arrelament al país de sis mesos, incloent les immigrades que no han pogut regularitzar la seva situació administrativa, incondicional, sense contraprestacions obligatòries i individual, al marge de les condicions de la llar o unitat de convivència i sense limitacions en el nombre de persones perceptores que conviuen en un mateix habitatge.

També es demana que asseguri els ingressos suficients per sortir de la pobresa, que es pugui complementar amb altres ajuts puntuals i amb ingressos salarials i que s’accedeixi de manera simple i àgil.