Amb l’objectiu de continuar mostrant com evoluciona la construcció del mercat social a Catalunya, la XES ha presentat enguany un nou informe elaborat a partir de les dades de l’enquesta anual de Balanç Social i de les entrevistes a les entitats que van entrar al mapa de Pam a Pam l'any passat.

En aquest nou informe, el sisè des que van començar a realitzar-los, ha quedat reflectit en dades l’impacte de la Covid-10 sobre el mercat social, així com les respostes de l’Economia Social i Solidària (ESS) davant la crisi provocada per la pandèmia.

De la mateixa manera, s’han pogut extreure una sèrie de conclusions sobre la responsabilitat social de les entitats que han fet el Balanç Social, mesurada a partir de sis grans característiques:

1. El funcionament econòmic i la política de lucre

Segons l’informe de la XES, el percentatge d’entitats que van acabar l’any 2020 amb excedents va ser del 64%. Aquest valor és inferior al de fa dos anys, i s’explica precisament pel context de crisi. Els sectors amb menys ingressos han estat la cultura i oci, el tèxtil i els espais i xarxes. No obstant això, la majoria d’entitats van apostar per mantenir les persones treballadores o fins i tot augmentar el número de contractes.

Quant al funcionament econòmic, s’observa que menys de la meitat de les iniciatives entrevistades al Pam a Pam utilitzen finances ètiques i solidàries, tot i que hi ha hagut un increment del seu ús. Per contra, la banca cooperativa és l’opció majoritària de les organitzacions.

Per últim, amb relació a la política de lucre, ha quedat palès que els excedents de les entitats són destinats generalment a reserves. Així, en l’informe es considera que els percentatges de dedicació a causes socials i solidàries són bastant baixos.

2. La perspectiva de gènere

Malgrat que la presència de dones en càrrecs de responsabilitat ha augmentat i ja són majoria en l’estructura laboral i executiva de les entitats, segueixen sent minoria en la base social, on normalment es prenen les decisions estratègiques i polítiques.

Per una altra part, encara existeix una evident feminització de determinats sectors com l’educació i la recerca, la salut i les cures, l’habitatge i gestió de l’entorn i l’alimentació, en contraposició amb els de la producció i/o venda de productes manufacturats, la tecnologia i l’electrònica.

Tanmateix, l’informe revela algunes dades esperançadores: les dones cobren un 7% més que els homes (en contrast amb el que passa en el conjunt de l’economia, on els homes cobren un 20% més); el 50% de les entitats ha fet un procés de revalorització de les tasques de cura i el 88% utilitza el llenguatge inclusiu.

S’indica també que hi ha marge de millora en els plans d’igualtat i en els protocols contra els assetjaments, sobretot entre les entitats amb menys persones treballadores.

3. L’equitat i la democràcia interna

Un 70% de les entitats (sobretot les cooperatives de treball) promou mecanismes de participació activa i incorporació de nous membres en els espais de govern. A més, el 86% de les persones implicades a les organitzacions són sòcies no treballadores.

Tot i que en els últims anys les entitats que fan el balanç social han tendit a reduir les diferències salarials, les conclusions de l’informe apunten a un marge de millora pel que fa a la difusió dels resultats del balanç i a la transparència de les decisions preses pels òrgans societaris.

També s’assenyala que existeixen grans diferències entre la pràctica i el discurs quan es tracta d’augmentar el nombre de persones extracomunitàries i racialitzades en els equips de les entitats. Tot i així, les dades mostren una tendència de millora en els últims anys.

4. La sostenibilitat ambiental

Per mesurar com les entitats treballen en termes de sostenibilitat, es van tenir en compte una sèrie de criteris específics, com ara l’existència d’un pla d’acció ambiental. Segons els resultats, un 45% de les organitzacions disposen d’un.

En aquesta línia, un 73% de les iniciatives duu a terme alguna mesura per a reduir la petjada ecològica de l’entitat; un 81% prioritza productes ecològics en els seus proveïments i un 62% aposta per la reutilització de materials o la reparació quan s’espatllen.

Les dades preocupants, però, apareixen quan es parla d’iniciatives que opten per proveir-se d’energia verda (56%), per posar en marxa pràctiques d’economia circular (40%) o per reduir el consum energètic (40% de les iniciatives del Pam a Pam).

5. El compromís social i la cooperació

Si bé les xarxes de suport mutu s’han consolidat com una eina bàsica per a l’autoprotecció de les organitzacions i un 68% prioritza entitats de l’economia solidària com a principals proveïdores, el percentatge de compres a l’ESS no ha superat mai el 25%. Pel que fa al programari lliure, per exemple, només un 52% de les organitzacions l’utilitzen.

A més a més, a l’informe s’afirma que en general hi ha “poques pràctiques orientades a superar les exclusions i discriminacions que es produeixen en el sistema capitalista”. Només un 31% d'organitzacions tenen a persones treballadores en risc d'exclusió social.

És destacable, però, la millora dels nivells d’intercooperació tant sectorial com intersectorial, així com la participació de les entitats en les activitats del territori (86%). També es valora positivament la quantitat d’entitats que han participat en campanyes i/o articulacions polítiques per a la transformació social (74%).

6. La qualitat del treball

Cal parar atenció en el percentatge d’acomiadaments, baixes voluntàries i jubilacions, ja que aquest ha anat augmentat any rere any. També és preocupant la tendència quant a la temporalitat dels contractes, considerant que només un 53,5% d’aquests són indefinits. Els aspectes pitjor valorats són, però, el sou i l’adequació de la feina a la jornada laboral.

Així i tot, les dades demostren que l’ESS té la voluntat de posar les persones al centre. Per aquest motiu, el 98% de les entitats preveu mesures de formació per a les seves treballadores, un 87% pren mesures actives de promoció de salut laboral, un 84% té protocols per atendre el conflicte i incloure l’esfera emocional en la seva activitat, un 77% millora les condicions laborals del conveni i un 74% els permisos establerts per la llei en matèria de conciliació.