El 26,4% de la població migrada a Catalunya es troba en situació de pobresa energètica

Segons l’estudi d’Insocat de desembre de 2020 d’ECAS, una de cada quatre persones que no tenen la nacionalitat espanyola no poden mantenir la seva casa a una temperatura adequada. “Davant el 26,4% de població migrada a la que li afecta, hi ha un 5,2% de població autòctona, una situació que demostra que som un país en el qual el fet de migrar et porta a la pobresa”, alerta Ferran Busquets, vocal de pobresa d’ECAS.

Aquesta problemàtica no només afecta a l’hivern, quan la factura puja a un preu elevat per les despeses en llum i calefacció, sinó que representa una dificultat per totes aquestes famílies al llarg de l’any, per accions tan quotidianes com cuinar o dutxar-se.

D’altra banda, la cronificació de la pobresa energètica afecta greument als infants d’aquestes famílies en situació de vulnerabilitat, com per exemple amb la seva alimentació, en la qual han de buscar beques menjador per fer front a la seva situació econòmica. Així mateix, el fet de no poder mantenir una temperatura adequada a la llar, pot provocar problemes de salut com asma, malalties respiratòries o al·lèrgies, el que pot desencadenar en absentisme escolar.

D’aquesta manera, la pobresa energètica afecta directament en el rendiment a l’escola. A més, si la vida a la llar es fa en una única habitació perquè només es pot escalfar un espai i en aquest conviu tota la família i fan el seu dia a dia, l’infant tindrà més dificultats per concentrar-se i el seu rendiment acadèmic disminuirà. Aquest fet desencadena una pobresa hereditària que fa que els infants provinents de famílies vulnerables no puguin accedir a treballs de més qualitat i, per tant, es cronifiqui la seva pobresa.

Acord històric per eradicar la pobresa energètica

Davant d’aquesta situació, la Generalitat ha fet un pas endavant tancant un pacte amb Endesa perquè la companyia pagui com a mínim el 50% de les factures de les famílies vulnerables a la vegada que exonera als ajuntaments d’assumir els costos.

Aquest acord històric arriba després de sis anys d’evasives, retrets i amenaces que han portat a milers de famílies a acumular uns deutes impossibles d’assumir, acompanyats de seqüeles psicològiques pel fet de no poder pagar els rebuts de la llum.

El 2019, la companyia comptava amb 25.000 persones subscrites en situació de pobresa que devien 21 milions d’euros per factures endarrerides i impagaments. A més, arran la pandèmia, la situació de vulnerabilitat ha crescut i són moltes més llars les que no poden pagar rebuts com la llum o el gas.

Una llei que empara la vulnerabilitat

Abans del 2015, les famílies que no podien pagar els rebuts o bé tramitaven el bo social per rebaixar la factura o els tallaven la llum.

Els criteris d’aquesta ajuda deixaven excloses el 40% de llars ateses pels serveis socials. Per aquest motiu, el mateix any, diverses entitats socials com l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), van aconseguir que el parlament aprovés una llei que prohibia els talls de llum a Catalunya.

A partir d’aquest moment, tots els habitatges que acrediten ser vulnerables tenen dret a l’electricitat, tot i que no la puguin pagar. El marc normatiu també aclareix que les companyies han d’establir convenis amb les administracions per condonar una part important de les factures. Les primeres que van arribar a aquest acord van ser les companyies de l’aigua, pagant fins al 50% d’aquestes factures.

Dos anys després, es va intentar fer el mateix amb Endesa, arran de la mort de la Rosa, una dona octogenària amb la llum tallada que va morir calcinada pel foc d’una espelma. Les negociacions no van arribar a bon port, amb centenars de famílies que tenien dret a la llum, però continuaven generant una despesa impossible d’assumir.

Endesa va acabar enviant una carta als consistoris per avisar que si no abonaven la meitat del deute de les factures dels més vulnerables, els tallarien la llum. A partir d’aquí, la Generalitat va obrir un nou procés negociador amb el que s’ha arribat a l’acord que la companyia assumirà més del 50% dels deutes, mentre que la resta ho pagarà la Generalitat, les diferents diputacions de cada província i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).