El Codi de les Bones Pràctiques, una mesura social contra els desnonaments

Amb l’actual crisi econòmica a Espanya hi ha 1,5 milions d’unitats familiars que tenen tots els membres desocupats. Aquest fet ha generat que moltes persones no puguin assumir les quotes de les seves hipoteques i perdin els seus habitatges. Actualment, segons fonts judicials, a l’estat Espanyol hi ha oberts 300.000 processos de desnonaments.

El Codi de les Bones pràctiques impulsat pel Govern central és una mesura pal·liativa de la situació que estan vivint actualment molts ciutadans espanyols. Per concretar les condicions del Codi de les Bones pràctiques, el passat divendres 9 de març, el consell de ministres va aprovar el nou Decret Llei sobre la Dació en Pagament.

Amb la regulació del Codi es beneficiarà tant els ciutadans com les entitats bancaries. Per una banda, les entitats bancàries que voluntàriament s’acullin al Codi de les Bones Pràctiques podran gaudir d’una deducció en l’Impost de Societats, una reducció dels aranzels en qüestions notarials i exempcions en l’impost d’actes jurídics documentats. Per contra, aquestes entitats financeres estaran obligades a acomplir els requisits establerts al decret llei durant dos anys.

D’altra banda, totes les famílies que es vulguin adherir al Codi de les Bones pràctiques hauran d’acomplir els següents requisits: que disposin únicament d’una residencia, que la totalitat dels membres de la família estiguin a l’atur, que no disposin de recursos econòmics i que com a mínim el 60% dels seus ingressos sigui per pagar les quotes hipotecaries. A més, el decret estableix que el cost de l’immoble hipotecat ha de ser com a màxim de:

-       200.000 euros (ciutats de més d’un milió d’habitants).

-       180.000 euros (ciutats de més de mig milió d’habitants).

-       150.000 euros (ciutats de més de 100.000 habitants).

-       120.000 euros (ciutats de menys de 100.000 habitants).

El Codi de les Bones pràctiques el que pretén és que les famílies no perdin el seu habitatge. En una primera fase, es modificarà el deute hipotecari que tindrà un període de carència de quatre anys, el termini de pagament de la hipoteca es podrà allargar fins a 40 anys i es rebaixarà el crèdit aplicant un 0,25% sobre el coeficient Euríbor a un any.

Si passats dotze mesos aquesta primera fase no ha funcionat, les entitats financeres tindran dues opcions, o bé rebaixar la hipoteca o bé fer la dació en pagament. Si el banc o caixa decideix passar a la dació en pagament, les famílies tindran la possibilitat de seguir vivint a l’immoble liquidat durant dos anys, pagant una renda mensual del 2% del deute pendent.

Més informació.