El tercer sector insta les institucions europees a fixar un sou mínim europeu. Aquesta és una de les mesures que proposa la Taula del Tercer Sector en el marc del document ‘Construïm una Europa més justa, participativa i integradora’, que inclou un total de 30 propostes per garantir els drets socials a Europa.

A banda del salari mínim, la Taula també demana una directiva sobre rendes mínimes i contra la precarietat laboral. A més, també sol·licita que el Parlament Europeu aprovi una prestació econòmica per infant de caràcter universal en la qual el o la menor sigui titular.

Aprofitant les eleccions europees del 26 de maig, el dossier es va publicar la setmana passada, coincidint amb un debat que va organitzar la Taula amb candidats/es als comicis europeus. El col·loqui va comptar amb Jordi Solé, d’ERC; Ernest Urtasun, d’En Comú Podem; Laura Ballarín, del PSC, i Jordi Cañas, de Ciudadanos.

Un “fracàs” social

El conjunt de ponents va coincidir reconeixent el “fracàs” de la UE en matèria social. “Estem en un dels continents més rics del món, però un 22% de la població europea està en risc d’exclusió”, apuntava Solé, eurodiputat del grup dels Verds-Aliança Lliure Europea i alcalde de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental.

Urtasun, eurodiputat del mateix grup que Solé, va lamentar la “manca d’ànima social” de la UE. “Des de la crisi financera del 2008, la UE ha malmès i desregulat els nostres sistemes de benestar social, en comptes de protegir-los”, va criticar l’eurodiputat.

“Deu anys després de la crisi, 1 de cada 4 infants a la UE viu en risc de pobresa o exclusió social. El salari mínim a Bulgària és de 250 euros i el de Luxemburg, 2.000. Aquesta realitat deslegitima el projecte d’Europa”, va apuntar la socialista Ballarín.

Cañas, candidat de Ciutadans al Parlament Europeu, també va admetre que les directives sobre matèria social “s’han desenvolupat poc”.

Un canvi de majories

L’única manera de capgirar l’ordre de prioritats de la Unió passa per aconseguir un consens polític a favor de les polítiques socials com a protagonistes de la governança europea. Una fita que sembla difícil d’assolir, tenint en compte l’auge de l’ultradreta en molts estats membres. Caldria un canvi de majories.

“Pels conservadors europeus no ha estat mai una prioritat posar al centre les polítiques socials comunitàries, i ens trobem en un augment de les extremes dretes a Europa”, va alertar Solé.

Maneres de finançar la despesa social

El republicà va posar un exemple, recordant que la Comissió Europea actual ha proposat augmentar fins a un 20% la despesa militar i reduir un 6% la destinada a les partides socials.

En definitiva, es necessita un canvi profund per canviar el rumb de la UE, on les polítiques socials no formen part de les polítiques comunitàries sinó de les estatals.

“En canvi, hi ha moltes polítiques europees relacionades amb l’economia que acaben incidint en les possibilitats que tenen els estats membres de fer polítiques socials”, va assenyalar Solé, fent referència al “marc d’austeritat” que marca el camí dels països de la Unió.

Com es podria finançar un augment de la despesa social? No suposaria un sobreendeutament, segons Urtasun. L’europarlamentari proposa crear impostos més “agosarats” contra les empreses que contaminen, o taxes que perjudiquin l'especulació immobiliària, per exemple. “Hi ha maneres de treure més fons per destinar-ho a temes socials”, va assegurar.