El tercer sector reclama un finançament estable i transformador per garantir serveis essencials

El passat 24 d’octubre, va tenir lloc la jornada ‘El futur del finançament públic del tercer sector: sobreviure o reinventar-nos?’, organitzada per Suport Tercer Sector de Fundesplai. L’acte ha reunit representants institucionals i entitats socials per debatre sobre els reptes estructurals del finançament del tercer sector a Catalunya.

Víctor Garcia, responsable de Suport Tercer Sector i director de compliment normatiu de Fundesplai, va voler reconèixer el paper fonamental del personal tècnic de les entitats socials, destacant que sovint només se’ls visibilitza quan alguna cosa no funciona, tot i ser essencials per al bon funcionament de les organitzacions.

En la seva intervenció, també va recordar al difunt president de Fundesplai, Josep Gassó, posant en valor el seu llegat i el compromís amb la transformació social. En aquest sentit, va destacar la iniciativa dels ‘Premis Josep Gassó Espina’, que reconeixen la tasca d’entitats sense ànim de lucre que treballen amb infants, amb guardons de 5.000 euros per projecte.

Campuzano defensa un model de concertació estable

El diputat al Parlament i exconseller de Drets Socials del Govern de la Generalitat, Carles Campuzano, va defensar la necessitat d’un model de concertació estable que asseguri la continuïtat i qualitat dels serveis socials. “Els serveis que es presten a les persones a través de les entitats no s’haurien de finançar mitjançant subvencions puntuals, sinó amb fórmules de concertació”, va afirmar. 

Campuzano va destacar que el nou projecte de Llei d’instruments de provisió del Sistema de Serveis Socials és una oportunitat per reconèixer les entitats com a part estructural del sistema públic, i va reclamar un pla d’equiparació salarial amb els àmbits de salut i educació.

El tercer sector sobreviu perquè es reinventa

En aquest marc, la vicepresidenta de Millora del finançament de la Taula del Tercer Sector Social i directora general d’ECOM, Jèssica Celdà va posar en valor la dimensió del sector, que segons les dades del ‘Baròmetre del Tercer Sector Social’, representa 1,94% del PIB català, dona servei a 2 milions de persones anualment i ocupa més de 100.000 professionals. 

A més, va reivindicar que el tercer sector és una de les potes de l’estat del benestar, al costat de la sanitat i l’educació, i va alertar que el sistema actual de subvencions no respon a les expectatives socials. “El tercer sector sobrevivim perquè ens reinventem”.

Celdà també va denunciar la manca d’actualització de la cartera de serveis, que fa més de dotze anys que no es revisa, i va criticar que la Convo del Departament de Drets Socials, tot i ser benintencionada, no ha pogut passar de la utopia als fets. “El 45% dels fons de la Convo cobreixen projectes que haurien de ser de la cartera de serveis”, va explicar, alertant que això afecta directament les persones ateses.

Pel que fa a les novetats sobre la Convo 25, Celdà va compartir en primícia que els projectes bianuals amb recursos d’alçada es preveu que es resolguin al novembre, ja que els informes tècnics ja estan enllestits. Les línies anuals, com les federatives i les de modus, es preveu que es publiquin al desembre, amb resolució provisional al març i pagament al juliol, seguint el model d’aquest any.

Va advertir que, mentre no es justifiqui tota la Convo 25, no es podrà cobrar la Convo 26, ja que comparteixen expedient. Finalment, va avançar que el govern proposa que la Convo 27 sigui anual, per donar marge a repensar el model i garantir un sistema més eficient i adaptat a les necessitats del sector.

L'impacte és transformar vides

Per la seva banda, Miquel de Paladella, CEO d’UpSocial, va fer una intervenció provocadora i crítica, posant el focus en la legitimitat del tercer sector. Va qüestionar que les dades quantitatives siguin suficients per justificar l’impacte social, i va reclamar una mirada més profunda: “L’impacte no és només quantes persones atenem, sinó fins a quin punt transformem les seves vides”.

Miquel va defensar la necessitat de contractes per impacte social, que permetin finançar projectes a llarg termini, amb flexibilitat i orientats a resultats. “Necessitem polítiques públiques basades en evidències, no en intuïcions”, va concloure.

La jornada va evidenciar que el tercer sector català reclama reformes estructurals en el model de finançament, reconeixement institucional i eines per mesurar l’impacte real de la seva acció social. El repte no és només sobreviure, sinó reinventar-se per construir una societat més justa i inclusiva.