Com es va posar en marxa Fiare Banca Ètica?

Fiare vam néixer al País Basc l’any 2003 perquè 52 organitzacions de l’economia social i del tercer sector van decidir disposar d’una eina financera diferent a la banca tradicional i que pogués entendre els seus projectes. Com el Banc d’Espanya exigia una sèrie de criteris que nosaltres encara no complíem per constituir-nos com a banc, vam fer un conveni el 2005 amb Banca Popolare Etica d’Itàlia, que era la institució que millor reflectia els nostres valors . Així, vam començar a treballar com a agència seva a l’estat espanyol i a comercialitzar els seus productes, però sent dues organitzacions separades.

Però actualment sou una única entitat.

Sí, al cap de quatre anys, vam decidir fusionar-nos i constituir un sol banc que operés als dos països de forma cooperativa i amb els mateixos valors i sectors d’inversió. El 2014 es va completar aquest procés i vam obrir la primera sucursal bancària a l’estat com a Fiare Banca Ètica. D’aquesta manera, vam passar d’oferir productes italians a oferir els productes bàsics d’un “banc normal” tant a particulars com a entitats: comptes corrents, targetes, dipòsits a termini, domiciliació de rebuts i nòmines, banca per internet….

A quin tipus de projectes i organitzacions doneu suport?

Especialment iniciatives de quatre àmbits: d’una banda, entitats que treballen en inserció sociolaboral i que lluiten contra l’exclusió social. D’altra, financem organitzacions dedicades a la cooperació al desenvolupament, com Microfides o Oikocredit, i iniciatives sorgides en el sector de la sostenibilitat mediambiental, l’agricultura ecològica, el consum responsable i les energies renovables. Un altre dels eixos és el que fa referència a cultura, educació i habitatge cooperatiu.

Què teniu en compte a l’hora de proporcionar-los finançament?

Bàsicament que els projectes siguin viables econòmicament i, sobretot, que respectin criteris socioambientals i eticosocials. Les comissions ètiques que tenim a cada territori, formades per persones sòcies escollides democràticament, són les que analitzen les diferents iniciatives des del punt de vista ètic.

Què diferencia Fiare Banca Ètica de la banca tradicional?

D’una banda, ens diferencia l’objectiu: nosaltres volem transformar la societat a través del crèdit, mentre que els bancs convencionals el que busquen és maximitzar els beneficis i fer diners. Per altra part, la banca tradicional és opaca, no explica per a què utilitza els diners de les persones, mentre que nosaltres som transparents i expliquem a qui atorguem finançament i presentem públicament el nostre balanç social. I una altra diferència és que no tenim ànim de lucre. El lucre ens serveix per aconseguir altres objectius però no és l’objectiu en si mateix.

Segons el que mencionaves abans, la participació de les persones també és un dels elements importats de la vostra entitat?

De fet, el que més ens diferencia, no només respecte a la banca convencional sinó també respecte a altres banques ètiques, és el nostre model participatiu i cooperatiu: cada persona sòcia és un vot al marge del capital aportat.

A Fiare ens organitzem en diversos grups territorials a través dels quals les persones sòcies s’ocupen de fer difusió del projecte de cada enfora i proposar quina estratègia ha de tenir el banc en el seu territori. Però també intervenen en el control intern a través de diferents vies, com les comissions ètiques que controlen les iniciatives finançades. Aquest organigrama associatiu no existeix a cap banc regulat del món.

Cada cop es constata un major interès per part de les administracions públiques d'apostar per la banca ètica. Què ho motiva?

El nostre objectiu és utilitzar l’estalvi per construir societats més justes. Per tant, coincidim completament amb els seus interessos i objectius que són els de treballar pel bé comú. A Itàlia, els acords amb ajuntaments fa més temps que existeixen i ja hi ha més d’un centenar de municipis que són socis de banca ètica. Aquí, en els últims temps s’han donat diversos factors que han propiciat aquest acostament, com el fet que estem operativament més preparats per treballar amb els ajuntaments o que hi ha nous consistoris amb més sensibilitat cap a aquest tema.

Tot i així, segons l’última edició d’El Panoràmic, el 81% de les organitzacions no lucratives catalanes no fan servir la banca ètica. No reflecteixen aquestes dades una contradicció?

És cert que hi ha un punt d’incoherència, però introduir canvis en aquest àmbit és un procés lent. Hi ha entitats que fan el pas i altres a qui els costa més, però poc a poc s’ha d’anar fent. Tot i que no ho justifico, també té a veure amb l’operativitat, ja que encara hi ha serveis que no podem oferir i, pas a pas, cal anar donant aquestes eines que les entitats necessiten.

Alhora, cal tenir en compte una altra qüestió: si una organització del tercer sector i de l’economia social té un bon projecte, hi ha una lluita entre els bancs convencionals per finançar-lo i, en alguns casos, nosaltres no podem competir amb segons quines condicions. Aquí ja depèn del que l‘entitat estigui disposada a assumir per apostar per la banca ètica.