És obligatori per a les entitats no lucratives sotmetre’s a una auditoria externa?
La normativa vigent estableix l’obligació d’auditar els comptes anuals de les entitats que superin uns límits de xifra d’ingressos, total actiu i número anual mitjà de persones treballadores, independentment de la seva naturalesa jurídica. Paral·lelament, s’estén l’obligació a les entitats que rebin ajuts de les administracions públiques o fons de la Unió Europea per sobre de determinats llindars.
L’auditoria també pot ser voluntària, bé per estar recollida com a requisit als estatuts o bé per haver estat demanada pels patrons i patrones o membres de l’entitat.

Quins avantatges aporta a una entitat el fet d’auditar-se?
L’auditoria ofereix una opinió professional sobre si la informació financera de l’organització és un reflex fidel de la seva situació econòmica i patrimonial a la data de tancament de l’exercici. Els usuaris de la informació financera poden ser interns, però també externs. Per aquest motiu, l’auditoria és un acte de transparència davant tercers.

La persona auditora, dins la seva actuació de revisió, pot detectar situacions de deficiència en els controls interns comptables i extracomptables de l’entitat , i emetre recomanacions sobre els aspectes a millorar.

Tot i així, moltes organitzacions opten per no sotmetre’s a una auditoria si no és obligatòria. Quines dificultats troben a l’hora de fer-la? És una qüestió de cost econòmic?
Les entitats no lucratives disposen de recursos limitats per dur a terme la seva activitat fundacional. És per aquest motiu, que troben dificultats per poder assignar més recursos, humans i materials, al departament comptable i d’administració per dur a terme l’auditoria. El cost econòmic pot ser un dels factors per decidir no auditar-se, però no tan rellevant com el factor humà o els aspectes organitzatius.


Quines passes cal seguir a l’hora de realitzar una auditoria? Quin és el procediment?
L’auditoria de la informació financera és un procediment reglat, que comprèn diferents etapes:

• Anàlisi i planificació; per complementar el coneixement de la persona auditora de l’entitat i el sector en què opera. L’objectiu és detectar les àrees de risc i poder enfocar correctament el seu treball.
• Revisió de la informació financera mitjançant l’aplicació de procediments com ara l’examen dels registres comptables i del suport documental de les operacions, la confirmació de saldos per part de tercers, l’observació física o les proves analítiques de revisió.
• Verificació dels comptes anuals; es revisa que el balanç de situació, el compte de resultats i la memòria expressin, en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni i la situació financera de l’entitat, i que continguin la informació necessària i suficient per a la seva interpretació.
• Emissió de l’informe de l’auditor o auditora; que recull l’opinió professional sobre si la informació financera és fidel reflex de la seva situació econòmica i patrimonial.

Les auditories han de renovar-se periòdicament?
L’informe d’auditoria s’emet cada any sobre els comptes anuals de l’exercici que finalitza, si els estatuts de l’entitat no diuen el contrari, el 31 de desembre. En el cas de l’auditoria obligatòria, el nomenament d’auditor s’estableix per un període no inferior a 3 anys ni superior a 9, amb renovacions successives de 3 exercicis.