Joana Garcia: “Lluitem per donar accés a l’habitatge amb uns valors afegits”

El cohabitatge és un model d’accés a l’habitatge on es valora el fet de tenir un habitatge en una unitat de convivència, amb un grup de persones que comparteixen diferents espais.

L’objectiu de CoHousing Barcelona és canviar la consciència de l’accés a l’habitatge, evitar l’especulació i crear uns habitatges més sans, donant les millors condicions a les persones que viuran i al seu entorn.

Quins serveis ofereix la cooperativa?

Cohousing difon aquest model per fer incidència en la nostra societat conforme hem d’anar variant el model de sempre de la propietat, lluitar contra la gentrificiació i ser conscients que vivim en un món globalitzat connectat per xarxes. Per aquest motiu la nostra activitat es centra en difondre el missatge, fent xerrades a centres cívics, a col·lectius amb atencions especials o específics i ho expliquem tot plegat per anar introduint poc a poc un model que beneficia a la nostra societat fomentant uns valors de col·laboració, responsabilitat i inclusió.

Teniu algun projecte de cohabitatge?

Tenim dos projectes: un a Arenys i un a Barcelona, al barri del Poblenou, en el que participen persones des dels 18 anys fins al 60. Actualment hi són actius, però encara no estan finalitzats.

Em podries explicar el procés de creació?

Un procés de cohabitatge no és curt. Sempre s’ha de pensar que són uns 3 anys des de que s’inicia. El cohabitatge de Barcelona ja porta gairebé dos anys treballant el projecte. Són persones des dels 18 anys fins als 60 que han anat decidint tots els detalls de com volen el seu habitatge, tant les parts individuals com els espais en comú, com una bugaderia, una biblioteca i un traster comunitari.

La cooperativa s’encarrega de donar accés a l’habitatge amb uns valors afegits. S’assegura de la viabilitat econòmica, realitza assessoraments, suport i la gestió d’aspectes tècnics com el treball amb els enginyers. Dins la unitat de convivència es generen comissions, grups de treball per determinar aspectes jurídics, econòmics, tècnics o simplement de la vida en comú, fent reunions per definir el projecte. La construcció s’iniciarà al més de febrer i la unitat de convivència entrarà a viure al juny de 2021.

Quina és el paper de Cohousing en un projecte d’aquest estil?

La cooperativa els acompanya, els hi dona idees i ho gestiona, però el tipus de cohabitatge que es crea sempre el decideix el grup que inicia el projecte.

Aposteu per algun model de convivència en concret?

El nostre model preferit és l’intergeneracional. Creiem que el fet de viure al mateix espai gent de totes les edats pot enriquir la convivència i generar unes sinèrgies que facilitin la vida a ambdues parts.

Com ha evolucionat el cohabitatge a la ciutat de Barcelona?

En els darrers 3 anys ha crescut la consciència que el cohabitatge és un model vàlid i han proliferat diversos projectes com el de La Borda a Sants. L’ajuntament ha tret a concurs tres solars per ser edificis de cohabitatge. Nosaltres ens hem presentat i al febrer sortirà el resultat. És un gran pas, però es necessiten més espais com aquests. Personalment tinc l’esperança que en deu anys aquest model sigui exponencialment més elevat, però s’ha d’anar poc a poc i fer divulgació d’aquest model.

Quins avantatges aporta a una ciutat com Barcelona?

Un dels beneficis del cohabitatge és que l’especulació queda fora del sistema. D’aquesta manera, la gent pot viure als seus barris i no s’han de marxar, evitant la gentrificació.

Com es troba respecte altres ciutats?

Hi ha altres països com Dinamarca o Alemanya que ja porten 30 anys en actiu. A l’Estat espanyol s’està veient un increment considerable de projectes a ciutats com Madrid, Mallorca, València i Galicia i cada vegada és més conegut.

El cohabitatge és la solució a un habitatge digne?

Per suposat que són habitatges dignes i és un model molt més accessible, sobretot el de cessió d’ús, el que vindrien a ser els solars cedits per l’ajuntament. Un model de cohabitatge pot suposar un estalvi del 20 al 30% del cost total. Però sí que és veritat que per iniciar un projecte fan falta un mínim de recursos econòmics i, per tant, no seria la solució pels col·lectius més vulnerables i dependents.

Què fa falta per impulsar el cohabitatge?

Primer de tot, que les administracions s’impliquin més i surtin més solars en cessió d’ús per cohabitatges. D’altra banda, actualment els cohabitatges només són finançats per la banca ètica. Si la banca tradicional entrés a finançar aquests projectes es donarien a conèixer i guanyaria molta més força.

Com es planteja el futur?

A l’espera del resultat de l’adjudicació dels solars cedits per l’ajuntament, la cooperativa segueix buscant grups de persones interessades. També, sempre que un grup es posa en contacte amb nosaltres intentem buscar un solar, amb la prioritat que sigui assequible, viable i que no sigui amb preus especulatius.