La renda bàsica de quarantena, la lluita d'una plataforma ciutadana

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Júlia Hinojo
La renda bàsica és una mesura que comporta l'atorgament de 1.000 euros mensuals a tota la ciutadania. Font: Unsplash. Font: Unsplash
La renda bàsica és una mesura que comporta l'atorgament de 1.000 euros mensuals a tota la ciutadania. Font: Unsplash.
La lluita perquè la renda bàsica sigui una realitat l'està encapçalant la Xarxa per la Renda Bàsica. Font: Xarxa per la Renda Bàsica.  Font: Xarxa per la Renda Bàsica
La lluita perquè la renda bàsica sigui una realitat l'està encapçalant la Xarxa per la Renda Bàsica. Font: Xarxa per la Renda Bàsica.

La renda bàsica de quarantena, la lluita d'una plataforma ciutadana

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Tercer Sector

Resum: 

L'entitat proposa un subsidi de prop de 1.000 euros per a totes les persones que ho sol·licitin. El fundador, Daniel Raventós, lamenta que les ajudes actuals només arribin al 8% de la ciutadania de l’Estat.

La mesura de garantir una renda bàsica de 1.000 euros mensuals per a tota la ciutadania s’ha tornat a posar sobre la taula. En un moment en què fins i tot el Fons Monetari Internacional augura una crisi econòmica igual o pitjor a la del 2008, la proposta de la Xarxa per la Renda Bàsica cada vegada guanya més simpatitzants i més visibilitat als mitjans.

La situació d’excepcionalitat causada per l’impacte del coronavirus està derivant en l’aprovació de múltiples mesures fiscals i econòmiques que es van aprovant i renovant cada dia. Tot i això, Daniel Raventós, fundador de la Xarxa, considera que cap mesura serà suficient sense l’aprovació d’una renda bàsica.

Més de 12 milions de persones a l’Estat espanyol estan en risc de pobresa i exclusió social, segons dades de l’informe sobre l’estat de la pobresa del 2019. “L’atur i les ajudes de rendes mínimes actuals només estan ajudant el 8% de la població pobra de l’Estat”, assegura Raventós, conscient que l’impacte econòmic de la covid-19 reduirà encara més aquest percentatge.

La renda bàsica està pensada per ser una mesura permanent, però la Xarxa ja es conformaria si s’implantés durant uns mesos. “Que tota la població tingui les necessitats bàsiques assegurades fins a finals d’any és demanar molt?”, es pregunta Raventós. “No va costar gens salvar la banca. Per què no salvem ara les persones?”, demana l’expert. “L’atur i la pobresa incrementarà a uns nivells impressionants. Si es vol continuar amb les ajudes de pobres de sempre, ja sabem el que portarà. Més pobresa”, subratlla l’economista.

A qui beneficiaria la renda?

La Xarxa per la Renda Bàsica ja fa anys que defensa aquesta mesura, però ara la consideren més urgent que mai. “Molts ja parlen de la renda bàsica de quarantena”, apunta Raventós. Si s’apliqués aquesta renda, la Xarxa proposa atorgar-la a totes les persones que ho demanin. D’aquesta manera, l’Estat s’estalviaria el temps del cribratge. “Dilatar el temps ara és criminal”, destaca Raventós.

Llavors, les persones més riques també ho rebrien? Si s’implantés la renda bàsica de quarantena, en el cas que una persona rebés aquest import sense necessitar-ho (es valoraria en funció dels ingressos anuals), després ho hauria de retornar.

Tothom rep la renda, però les persones riques paguen més

La idea original de la renda bàsica, però, és la d’atorgar-la a tots i totes. A la gent rica, també. Raventós aclareix, però, que la població amb més diners hauria de retornar aquest import i, fins i tot superar-lo, a través de la declaració de la renda. És a dir, la renda bàsica és una proposta que requereix una reforma fiscal que redistribueixi la riquesa i modifiqui els trams de l’IRPF.

Debat en línia

Per a més informació sobre la renda bàsica, podeu seguir el seu perfil a les xarxes (@RedRentaBasica), des d’on estar al dia de les activitats que van fent. Normalment organitzen xerrades arreu de l’Estat. Ara, amb les restriccions pel coronavirus, ho fan de manera telemàtica.

Per exemple, aquest dimecres 25 de març, a les 19 h, participen en un debat que es pot seguir per ‘streaming’ a través d’aquest enllaç. L’acte quedarà enregistrat i se’n farà difusió posteriorment perquè tota la ciutadania ho pugui veure. Al debat hi participa Daniel Raventós i Laia Ortiz, exregidora de l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.

Afegeix un comentari nou