El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidirà en els propers mesos si l’absorció dels complements salarials d'antiguitat dels treballadors/es amb discapacitat s’ajusta a la llei.

La incorporació d’aquests extres salarials al salari base permet que els centres especials de treball (CET), ofegats econòmicament des que es va augmentar el salari mínim, puguin pagar els 900 euros de sou que marca la llei.

Aquesta pràctica ha estat denunciada pels sindicats CCOO i UGT, que consideren que s’estan “trepitjant” els drets laborals de les persones amb discapacitat.

Les patronals, per la seva banda, asseguren que és l’única opció que tenen per complir amb el nou llindar. Almenys, és l’alternativa provisional que contemplen fins que l’administració pública incrementi els ajuts.

L’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat, patronal dels CET, demana que l’Estat torni a cobrir el 75% dels sous d’aquests empleats/des. Ara, les subvencions només en cobreixen el 50%.

En perill, més de 2.000 llocs de feina

Si la inversió pública no creix, AEES Dincat alerta que el 25% dels centres que donen feina a persones amb discapacitat estaran en perill de tancar.

Dels 200 CET que hi ha a Catalunya, un centenar compta amb una plantilla de prop de 10.000 persones amb discapacitat i especials dificultats. Tant el conjunt de treballadors/es com les seves famílies s’han sumat a la reivindicació de les patronals per recuperar les ajudes públiques.

Les manifestacions convocades per les patronals per fer pressió a l’administració pública van atreure més de 6.000 persones.

Els sindicats sospiten de la bona relació entre la patronal i els assalariats/des. Celeste Attias, delegada sindical de CCOO Educació, considera que s’està jugant amb les pors d’un col·lectiu vulnerable. “Prefereixen cobrar menys del que els pertoca per llei a que els facin fora. Això és el discurs de la por”, va apuntar Attias.

La sindicalista assegura que hi ha centres especials de treball que tenen prou marge per assumir l’augment dels 900 euros.

En canvi, el gerent d’AAES, Víctor Galmés, assegura que la majoria de centres especials sorgeixen de l'impuls de les famílies. “Quan una mare accepta o decideix absorbir una part del salari de la seva filla per mantenir la feina, crec que és secundari si els sindicats creuen que aquesta absorció és interpretable”, apunta Galmés.

El gerent lamenta que es desviï el focus d’atenció de la reivindicació que estan fent a l’administració. “Per què els sindicats fan aquest joc? A qui beneficia?”, es pregunta Galmés.

En qualsevol cas, caldrà esperar al dictamen del tribunal per saber si es poden continuar absorbint els complements o, en cas contrari, han de sumar-se als 900 euros.