Les cooperatives com a eina de resistència

L’economia social i solidària no és només una alternativa productiva. És, sobretot, una estratègia de resistència. Així va quedar palès a la taula rodona 'Cooperativisme i antifeixisme' celebrada en el marc de la Universitat d’Estiu del Cooperativisme (UESCOOP), moderada per Jordi Garcia, de la Fundació Roca i Galès. Durant la sessió es van presentar dues experiències que combaten l’autoritarisme des de l’autoorganització i la cooperació.

Des dels Estats Units fins a Barcelona, iniciatives com Cooperation Jackson, de Mississipp, Cooperation Vermont o Mujeres Pa’lante posen en pràctica que cooperar no és només treballar juntes. És construir sobirania, defensar drets, generar condicions de vida dignes i resistir el capitalisme i el feixisme des de baix.

👉 Cooperativisme i antifeixisme

👥 Amb la participació de Kali Akuno (@CooperationJXN) i Wendy Espinosa (@JuntasPalante). 

Moderada per Jordi Garcia (@adeucapitalisme), de @rocagales. 

Taula amb traducció simultània. pic.twitter.com/HOZ72umtMi

— CoopCat (@CooperativesCAT) July 2, 2025

Aquestes experiències són especialment rellevants davant un context social cada cop més preocupant. El malestar material i emocional, alimentat per la precarietat, la manca de futur i l’aïllament social, es transforma en ressentiment. I aquest ressentiment es canalitza cap a les persones més vulnerables: migrants, dones, persones trans, ecologistes o col·lectius empobrits. Així s’alimenta un 'salari psicològic de l’odi': una falsa sensació de poder basada en la humiliació aliena, que genera una 'solidaritat negativa' i afavoreix discursos d’odi i solucions màgiques, tal com es va comentar durant la taula rodona. 

Les dades ho confirmen: el jovent català actual és una de les generacions més escorades a la dreta des de 1932, on el 70% dels homes catalans entre 16 i 24 anys no creuen en els impostos i consideren que les persones riques no haurien de pagar tant.

Drets, cures i migració

L’any 2002 va néixer a Barcelona el Colectivo Maloka, una organització de la diàspora colombiana compromesa amb la defensa dels drets humans i col·lectius, i amb una aposta clara per la solució política del conflicte armat a Colòmbia. El 2006, fruit del treball incansable de Maloka, es crea Mujeres Pa’lante, un projecte feminista i antiasistencialista per acompanyar dones migrades en el procés migratori i oferir assistència legal, especialment en contextos de precarietat i explotació per canviar la situació de doble discriminació que pateixen: com a dones i com a migrades. El 90% del col·lectiu en l’actualitat és llatinoamericà.

Treballen amb dones que majoritàriament fan feines de cura o neteja, on abunden les vulneracions de drets i agressions sexuals. "Una de les primeres necessitats que es van trobar aquestes dones va ser que moltes no reconeixen els productes de neteja a Catalunya perquè s’anomenen diferent dels seus països d’origen", explica Wendy Espinosa, una de les sòcies actuals. És així com van començar a oferir també cursos de riscos laborals adaptats, que ja fa setze anys que imparteixen amb suport de l’administració pública. El 2018, amb una subvenció de LliurESS d’Òmnium Cultural, es transformen en una doble estructura: una associació més política i una cooperativa laboral.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Mujeres Pa'lante (Asociación) (@palantemujeres)

En l’actualitat, compten amb tres sòcies fundadores i setze treballadores amb l’objectiu de garantir el dret de les treballadores migrades a tenir un treball digne. "Vam començar oferint un servei integral d’atenció i cura a domicili de persones en situació de dependència, però ara hem crescut i tenim un servei de cangur de nadons i infants, un servei de neteja per a empreses i particulars, i el nostre propi equip de càtering professional", afirma Espinosa.

Tot i que la seva situació ha millorat amb la forma cooperativa, perquè ara tenen una fórmula per a fer efectiu el reconeixement de drets de les treballadores de la llar i les cures, encara el Conveni 189 no equipara les treballadores de la llar, Espinosa explica que tenen reptes actuals, com trencar amb la figura de la 'cap' i construir relacions més horitzontals; practicar l’autogestió i el treball assembleari real i digitalitzar el seu sistema de treball sense perdre l’ànima col·lectiva.

El cooperativisme com a estratègia revolucionària

A Jackson, ciutat de Mississipi, Cooperation Jackson impulsa un projecte d’economia solidària urbana "per fer realitat la Jackson-Kush Plan: construir una ciutat democràtica, amb assemblees populars, cooperatives i sobirania econòmica", explica Kali Akuno, cofundador de Cooperation Jackson. Inspirats en Mondragón, el pensament de W. E. B. Du Bois i el llegat del Black Panther Party, aposten per una xarxa de cooperatives, formació, suport mutu i acció directa.

Des de la seva creació l’any 2014, tenen projectes com el 'Freedom Farms' d’agricultura urbana; el 'Green Team', serveis de jardineria; 'The Center for Community Production', una impremta i laboratori de fabricació amb impressores 3D o el 'Balagoon Center', un espai de formació i assemblees dedicat a Kuwasi Balagoon, activista negre, pantera negra i anarquista. També impulsen un model de comunitats sostenibles, amb cooperatives ecològiques, energia solar i habitatge cooperatiu.

A partir del 2021, amplien el projecte a Vermont, comprant una botiga de queviures i diverses terres per crear una cooperativa agroalimentària. "Així neix Cooperation Vermont, pensada també com a refugi davant el desplaçament climàtic", explica Akuno. Els seus eixos principals són la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, la sobirania alimentària, l’educació política i descolonització, el suport mutu i xarxes de cures i una transició justa cap a economies no extractives. Kali Akuno ho deixa clar: "Abans que Trump consolidi el seu exèrcit privat, hem de preparar-nos per sobreviure a una guerra civil, mai per sotmetre’ns".

Resistir l’autoritarisme en un món globalitzat

Davant l’avanç de l’extrema dreta, la militarització i el feixisme, el cooperativisme no és un luxe ni una alternativa. És una forma de resistència organitzada. I ha de ser internacionalista. "Des dels Estats Units fins a Colòmbia i Catalunya, ens volen fragmentades perquè ens volen manipulables. Per això cal autoorganització popular, aliances entre cooperatives i moviments, una educació emancipadora i economies arrelades al territori", explica Jordi Garcia de Fundació Roca i Galès.

Els dos projectes, tant Cooperation Jackosn com Mujeres Pa’lante, expliquen que cal sortir de la closca i això vol dir deixar de parlar només entre nosaltres i demostrar que ja som l’alternativa pràctica davant la precarització de la vida. Com?, mostrant l’impacte real de les cooperatives, treballant amb moviments antiracistes, feministes i ecologistes; construint poder col·lectiu des de baix i estenent els valors de la democràcia econòmica. "L’economia social i solidària no és la fi, és el mitjà per començar a construir un món nou, més just, més digne i més viu", va afirmar Wendy.