Les lliçons del coronavirus

“Podem aprofitar la pandèmia mundial per trencar amb l'antropocentrisme, organitzar les relacions humanes afavorint allò comú i articular economies feministes, ecologistes i solidàries”. És una de les propostes que resumeix el webinar 'Les lliçons que pot donar el coronavirus a l'espècie humana' que ha fet Luis González Reyes, membre d'Ecologistas en Acción.

Organitzat online per l'Observatori del Deute en la Globalització, la conferència virtual en streamming ha estat seguida per 140 participants i ha donat el tret de sortida al Cicle de Webinars del coronavirus que l'entitat ha organitzat per les setmanes de confinament.

Per a González Reyes, doctor en químiques, l'estat d'alarma per la pandèmia mundial ha servit per posar llum a les vulnerabilitats i limitacions de l'ésser huma. “Ara, un ésser diminut, el coronavirus, ens baixa de les altures de dominació antropocèntrica a la qual estem acostumats. Som una espècie, la humana, prescindible”.

Neoliberalisme, serveis públics i allò comú

Amb la propagació a gran escala del coronavirus, segons el conferenciant, s'ha desvetllat com el sistema neoliberal ha comportat un problema sistèmic: el desmantellament dels serveis públics. Especialment en la sanitat pública, retallada en les darreres dècades, i que ara no pot posar fre a la pandèmia viral.

El neoliberalisme també ha destruit el bé comú. Durant el confinament és imprescindible que hi hagi persones que proveeixin els supermercats, recullin les escombraries, donin cures a les persones més vulnerables, descobreixin una cura pel virus... “La certesa és que no podem viure plenament de manera individual, necessitem la vida en comunitat per poder fer-la vivible.

Les vulnerabilitats que obre el coronavirus

• En sistemes altament connectats es poden traspassar els problemes, per exemple, en els sectors del petroli, gas, etc. D'aquesta manera, per al funcionament habitual del sistema econòmic necessitem una injecció dels bancs davant de la crisi.
• Quan fallen les cadenes de producció sorgeixen problemes d'abastament. En ciutats d'alta població, la manca de proveïment alimentari o de mesures sanitàries i econòmiques, afecta les persones més vulnerables.
• Reducció de la producció i d'execució del que es produeix. Un 10% de el tràfic de contenidors de mercaderies va disminuir a la indústria.
• Augment de les lluites entre diferents faccions del capitalisme: davant la reducció de la producció, de desploma el preu del petroli, i alguns països, com Aràbia Saudita, es planteja extreure més. Realment són els EUA qui té uns preus d'extracció de petroli més alts, ja que aposta pel 'fracking'. Estressen més l'economia i la sostenibilitat del planeta per por a la fallida.
• S'albiren mètodes polítics de control social que poden dur al descontentament. Si s'allarga el confinament sorgiran protestes ciutadanes desordenades, sense articulació. El que podria comportar, alhora, l'expansió del virus.

Com podem preparar la post-pandèmia?

La pandèmia de la Covid-19 se suma a vulnerabilitats preexistents. “Hem anat prenent alçada i necessitem prendre terra per entendre que el que estem vivint, amb aquesta pandèmia mundial, és un respir, més enllà del drama humà. Perquè altres éssers vius tenen més espai per expandir-se”, segons l'activista, que veu oportunitats a la crisi.

Oportunitats que obre la post-pandèmia:

1) El que era inimaginable social i impossible econòmicament és que hi ha una gran aturada de tot.

2) Per primera vegada, s'han posat per davant les necessitats de la vida abans que les de capital. Ha sortit a la llum com som de vulnerables i la necessitat de col·laboració harmònica.

Davant el coronavirus, podem articular majors resistències, vers al canvi climàtic. Es podrien reconvertir empreses que no s'haurien de salvar, per exemple. Però segons González, cal tenir present que “no tornarà a la 'normalitat', estem en un procés de col·lapse sistèmic, no com una apagada de llum, sinó com una pedra que cau per un turó. Semblarà que reprenguem certes coses del passat, però aquest és un més dels processos que ens porta al col·lapse del capitalisme”.

González Reyes opina que les mesures econòmiques a implementar han de passar “pel decreixement en l'activitat, la localització i la ruralització. Cal prendre polítiques de repartiment de la riquesa i elaborar mecanismes per sortir del capitalisme, trencar amb els treballs assalariats, per construir economies feministes, ecològiques i solidàries”.

Mantenir el pensament crític

Dels principals riscos que vivim durant el control social de la pandèmia, hi ha la normalització de la pèrdua de llibertats. “Que l'Exèrcit patrulli pels carrers, els veïns operin com a policia, i fins i tot, nosaltres mateixos ens autocensurem, és una alteració de les relacions ciutadanes”. Hi ha precedents d'aquesta pèrdua, que van passar desapercebuts al país.

La vaga dels controladors aeris en 2010, en la qual es va decretar per primer cop l'Estat d'alarma, ja va servir per retallar la llibertat de protestar. “Cal tenir present que la llibertat individual es potencia quan s'organitza en comunitat. Podem articular societats emancipades, si superem la por”. La globalització afavoreix unes persones i perjudica a altres, la qüestió és com s'articulen les mesures proteccionistes, des de la proximitat.

Els joves són responsables avui amb la Covid-19. Ho són els adults amb el canvi climàtic?

Els joves activistes, ara confinats, estan essent solidaris amb la població de risc per salvaguardar la seva salut. No obstant això, el contrari no passa, segons l'activista d'Ecologistas en Acción. Quan són els joves qui demanen solidaritat als adults perquè salvin el planeta, les institucions i empreses no són capaces de respondre a les seves demandes lícites. Veurem si després de la pandèmia, els organismes amb poder per actuar tenen cura del present i el futur dels que ara demanen solidaritat als carrers. S'obre un procés de crisi global ple d'oportunitats.