Només un 27% dels equips voluntaris compten amb persones amb discapacitat

L'informe 'Voluntariat i Discapacitat' de l’Observatori de la Discapacitat Física defensa que la societat ha d'avançar cap a un model de voluntariat inclusiu, facilitant que les persones amb discapacitat el puguin exercir en condicions d'igualtat.

Les entitats i les organitzacions ja no poden veure a les persones amb discapacitat com a subjectes passius del voluntariat, sinó que també poden oferir el seu temps i coneixement a la societat com ja succeeix a moltes organitzacions.

El monogràfic impulsat per Amputats Sant Jordi, la Federació Catalana del Voluntariat i l’Observatori del Tercer Sector explica que el voluntariat dona l’oportunitat d’arribar a les diferents esferes socials amb un activitat desinteressada que fomenta la cohesió i la inclusió.

Un dret que comporta múltiples beneficis

Qualsevol persona que vulgui té la total llibertat d’exercir el seu dret a fer un voluntariat, tal i com s’expressa a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat.

L’informe destaca que els beneficis del voluntariat són molt positius per la persona que el realitza. No només contribueix a reforçar el teixit social, promovent la participació col·lectiva i la implicació ciutadana, sinó que a més, les persones que ho fan es senten útils i acompanyades mentre promouen valors com la solidaritat i la cooperació.

Les entitats d'acció social, les més inclusives

També es remarca la participació de persones amb discapacitat dins dels equips voluntaris de les organitzacions. Mentre que el 73% de les entitats no compten amb gent amb discapacitat, només un 27% els inclou en els seus equips. Una mostra més, que ha d’haver-hi un canvi perquè les activitats voluntàries siguin més inclusives.

Respecte els àmbits d’actuació, el 66% de les entitats d’acció social tenen al seu equip persones amb discapacitat, tot i que la resta d’àmbits es queden molt lluny d’aquest percentatge, seguit de l’àmbit cultural amb un 12%.

Pel que fa a les infraestructures adaptades, les dades són més positives, ja que el 68% dels espais i equipaments de les organitzacions són accessibles.

Altres dades que remarca el monogràfic és la quantitat de dones i homes amb discapacitat als voluntariats i el rang de la seva edat. Les proporcions estan força equiparades amb un 52% de dones i un 48 % d’homes, mentre que per edats, entre els 35 i els 65 anys es troba el major volum de persones voluntàries. Tot i així, els i les més joves d’entre 18 i 24 anys representen un 16% del total.

Discapacitat motora, la majoritària

El monogràfic també fa un recull de les diferents discapacitats dels voluntaris. El 42% tenen una discapacitat física motora/orgànica, seguits dels discapacitats intel·lectuals que representen un 32%. Amb un 13% els segueixen discapacitats sensorials auditis, visuals i de parla. La gent amb trastorn mental representa un 8% i les persones amb pluridiscapacitat un 4%.

Aquestes dades ens donen un perfil majoritari de dones d’entre 45 i 54 anys amb nivell d’estudis primari i una discapacitat física d’entre el 33 i el 65%. La mitjana d’hores que dediquen aquests voluntaris a la setmana és de 5 hores.

En relació a la satisfacció personal del voluntari, un 85% del total es sent satisfet amb les activitats que desenvolupa i aprèn coses noves, un 83% està més content des que realitza el voluntariat i un 64% es relaciona més, tant amb persones de l’entitat com de fora.

És evident que a la societat d’avui en dia hi ha moltes persones amb discapacitat voluntàries que aconsegueixen una satisfacció personal mentre fan una gran tasca al teixit social. Però també és veritat que des de les organitzacions i les entitats encara s’ha de fer un canvi de mentalitat perquè la pràctica voluntària encara sigui més inclusiva i igualitària.