Raimon Carreras Marin, estudiant del postgrau d’economia social i solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha guanyat el Premi Especial dels Premis Economia Social organitzats per la Fundació Roca Galès en el marc del Programa d’Economia Social de la Generalitat.

El treball guanyador planteja com afrontar el salt d’escala per part de les empreses d’economia social «i com es doten d’estructures que siguin realment democràtiques i participades quan es fan grans». Per fer el treball Carreras va entrevistar les cooperatives Suara, Coop 57, La Directa, Actua i Incoop. Però també es va analitzar quines pràctiques pròpies de moviments que es mouen a l’entorn de l’economia social poden ser útils per aprofundir en la qualitat democràtica de les empreses. És el cas del feminisme, l’associacionisme juvenil o els procomuns.

Carreras explica en el preàmbul del treball que aquest pretén aportar elements de reflexió i pràctiques que permetin aprofundir en la democràcia interna dels projectes d’economia social i solidària en afrontar el salt d’escala. «Com més gran i complexa és l’organització més risc hi ha de perdre qualitat democràtica», adverteix. Per això, segons la seva opinió, cal una mirada transversal per promoure organitzacions grans on la participació, la responsabilitat i la voluntat transformadora sigui compartida entre el màxim número de persones possible.

El treball es tanca amb un decàleg per tal d’aprofundir en la qualitat democràtica d’organitzacions grans d’economia social i solidària. Els deu punts del decàleg es resumeixen en els següents conceptes a tenir en compte a l'hora d'afrontar el procés d'aprofundiment:

1. Col·lectiva i necessària. Els processos de democratització i d’aprofundiment en la participació han de ser participats en ells mateixos.

2. Descentralitzada. En estructures mitjanes i grans, la democratització passa necessàriament per descentralitzar el poder i la presa de decisions. Prendre-les des de la proximitat d’on passa l’acció.

3. Canvi cultural. Cal una transformació cultural de la concepció del treball i de la manera de relacionar-nos entre les diferents integrants de la cooperativa. Repensar els rols de poder, estils de lideratge, els fluxos i canals d’informació, la implicació en el projecte i generar espais d’igualtat i equitat de totes les integrants.

4. Acompanyada. La importància d’una mirada externa que acompanyi el procés d’aprofundiment democràtic. Ja sigui amb un assessorament extern o compartint debats i propostes amb altres cooperatives.

5. Estructurada i planificada. Desenvolupar processos participatius que recullin el màxim número de veus i hi hagi espai per a la informació, el debat i la presa de decisions requereix temps i que els espais, canals i calendaris siguin clars i compartits prèviament per a tothom.

6. Transversal. Que la participació i la democràcia impregni tots els racons de la cooperativa.

7. Simplificada i accessible. Estructures simples, sense excessius nivellss de presa de decisions per fer-les àgils i fàcils d’incorporar en el dia a dia.

8. Escrita. Un document compartit de referència que ajudi a tenir una visió compartida. Facilita l’autonomia individual i col·lectiva, en disposar de tota la informació necessària.

9. Atractiva. És necessària la identificació amb el projecte, la cohesió interna i tenir espais formals i informals que ajudin a fer del fet participatiu quelcom vivencial, motivador i fins i tot amb un retorn individual i col·lectiu.

10. Viva. El debat sobre la qualitat democràtica ha d’estar viu permanentment i l’organtizació ha de ser revisable i adaptable als continus canvis als que estan sotmesos els projectes. Incorporar i normalitzar en la cultura organitzativa la crítica, els espais de reflexió, debat i diàleg permanents.

Raimon Carreras extreu quatre grans conclusions del seu treball. Per una part, la necessitat de l’economia social i solidària de dotar-se d’indicadors que mesurin la democràcia interna. També, però, una aposta ferma per la formació en democràcia o valorar la importància que cada organització es doti del seu propi model organitzatiu perquè s’adeqüi a la seva realitat i a les necessitats de les persones que en formen part.

Finalment, Carreras incideix en el fet que «caldrà assumir i portar a la pràctica que cal posar a la vida i a les persones al centre de totes les mirades». Els models organitzatius, en la seva opinió, han de respondre a les necessitats individuals i col·lectives de les persones que en formen part per sobre dels interessos econòmics o productius. «Així doncs necessàriament ens haurem de dotar d’estructures i organitzacions que incorporin el feminisme i la dimensió comunitària, entre d’altres, en les seves pràctiques quotidianes i en les seves prioritats estratègiques», conclou.

Un treball sobre el fruiturisme a les comarques de Lleida, millor treball de final de màster

En aquesta cinquena edició dels Premis Economia Social s’hi han presentat 36 treballs procedents de nou universitats diferents. A part del Premi Especial, aquest any per primera vegada es concedien fins a sis premis més als dos millors treballs de final de grau, postgrau i màster, amb una dotació total de 9.200 euros.

Les nou universitats des d’on s’han presentat treballs són la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, el Tecnocampus de Mataró, la Universitat de Lleida i l’Escola Universitària Formatic de Barcelona. Pel que fa al gènere, 23 treballs tenen autoria femenina, i 13, masculina.

El premi al millor treball de final de màster va ser per al treball «Fruiturisme: Creació i promoció de rutes turístiques a la província de Lleida utilitzant les agrobotigues com a element dinamitzador», de Raül Masot Pinilla, de la Universitat de Lleida. El segon premi va ser per a Júlia Jaumot Lluch, estudiant de l’IGOP-UAB, pel seu treball «La coproducció en les polítiques socials a Barcelona. Una mirada des d’Alencop, Diomcoop i el Sindicat Popular de Venedors Ambulants».

El Premi al millor treball de final de postgrau va ser per al treball «Transició energètica, per a qui? Una reflexió sobre el potencial de l’Economia Social i Solidària en una transició energètica justa», de Clàudia Torrens Flores, estudiant de la UPF-BSM. El segon premi va ser per a Maria Martí Sabaté, del Tecnocampus de Mataró, pel seu treball «L’extensió .Coop: Antecedents i visió de futur».

Finalment, el Premi al millor treball de final de grau ha correspost a Almodis Cebrià Salvador, estudiant de la Universitat de Barcelona, per la seva recerca «Moviment cooperatiu i dret a la ciutat. Mancomunar la ciutat per produir noves quotidianitats». El segon premi va ser per a Anna Carles Martín, estudiant de la Universitat Pompeu Fabra, pel treball «Model cooperatiu d’habitatge i organització de les cures: Espais col·lectivitzats i dinàmiques igualitàries».

Els Premis Economia Social tenen per objectiu donar visibilitat a les àrees de coneixement relatives al tercer sector, l’economia social i el cooperativisme en les universitats catalanes, però també fomentar l’especialització de l’alumnat en aquestes matèries i reconèixer els treballs acadèmics teòrics i pràctics que els abordin i que posin en valor les noves maneres de produir, gestionar i consumir. Així mateix, es pretén facilitar la creació d’una xarxa de personal acadèmic interessat en aquestes àrees.