Els hàbits de consum del jovent a revisió

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Judit Vela
Un 55% del jovent català no sap el que poden generar els seus consums al sud global.  Font: Pexels
Un 55% del jovent català no sap el que poden generar els seus consums al sud global. Font: Pexels.
L'individualisme i el consumisme heretats impedeixen les persones joves conèixer models alternatius Font: Pexels
L'individualisme i el consumisme heretats impedeixen les persones joves canviar les seves dinàmiques de consum. Font: Pexels.
El 81% de les persones participants en l’estudi consideren que la ciutadania sí té poder per transformar el model actual.  Font: Pexels
El 81% de les persones participants en l’estudi consideren que la ciutadania sí té poder per transformar el model actual. Font: Pexels.

Els hàbits de consum del jovent a revisió

Autor/a: 
Judit Vela
Suport Tercer Sector

Resum: 

La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques ha realitzat una investigació per descobrir, entre altres qüestions, si els i les joves catalanes coneixen les economies transformadores.

Les persones joves no són conscients dels impactes generats pels seus consums "però en canvi, si els coneguessin, els hi preocuparien". Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi elaborat per La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques (LaCoordi) amb l’ajuda de la Fundació Ferrer i Guàrdia en el marc del projecte 'Apuntalant el moviment d’economia social i solidària a Catalunya des d’una perspectiva local-global', iniciativa que ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’una recerca pionera, ja que és l’única centrada en els i les joves catalanes. Tot i així, a l’informe es destaquen diversos estudis d’àmbit estatal i europeu relacionats amb el tema. Les dades extretes a partir d’aquestes investigacions mostren, a grans trets, que les generacions joves són més crítiques a l’hora de consumir, però que el motius principals d’aquesta tendència es relacionen majoritàriament amb les seves necessitats econòmiques.

Les causes de la inacció

Per què més de la meitat dels i les joves a Catalunya no saben el que poden generar els seus consums al sud global? Segons l’estudi, aquesta generació té altres preocupacions: la feina, els estudis, un futur incert... Això, sumat a la reproducció de dinàmiques del nucli familiar en el que han crescut, fa que ni tan sols es plantegin altres models de consum.

A més, els resultats apunten a un altre element clau que dificulta aquest canvi: la sensació que els efectes dels seus consums són una realitat massa llunyana. O, en altres paraules, el fet que no perceben directament les conseqüències negatives de la seva manera de consumir perquè viuen al nord global i a països occidentals.

Tal i com sostenen a l’estudi, però, el col·lectiu de joves és divers. Aquestes persones tenen diferents prioritats i necessitats, "pel que també existeixen (...) les que dediquen esforços a ser coherents amb les seves lluites o activismes". Tanmateix, les dades deixen veure que la majoria troben diverses barreres a l’hora de consumir d’una manera més ètica i sostenible.

En primer lloc, destaquen els factors econòmics i socials. Moltes persones d’aquesta generació han de fer front a la precarietat laboral, que les impedeix accedir a segons quins productes pel seus preus. També consideren que no tenen gaire accessibilitat a aquests productes ni la informació suficient, per la qual cosa desconeixen l’existència i la localització d’iniciatives i establiments responsables.

Per una altra part, reconeixen que de vegades donen més importància a les tendències de la moda que al tipus de producció que hi ha darrere d’aquesta. Així mateix, confessen que altres motius que limiten el seu accés a un consum més conscient són la desconfiança vers la informació que donen els productes i la mandra.

L’espurna d’un canvi

LaCoordi pren la definició del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores per descriure l’objecte de la seva investigació, les economies transformadores: "són un concepte aglutinador de les propostes de transformació socioeconòmica que impliquen noves formes de pensar i fer economia des d’un enfocament crític (...)".

Entre aquestes propostes es troben les economies feministes, l’agroecologia, el moviment per la sobirania alimentària i l’economia basada en els comuns o el procomú. La majoria dels i les joves, però, no les coneixen suficientment. D’altra banda, creuen que no poden canviar el món a través d’actes individuals, perquè no es plantegen la possibilitat d’una lluita col·lectiva com a consumidores.

Tot això ve donat per la seva falta de consciència envers els impactes que té el model capitalista en l'àmbit global, tant als països del sud com del nord. Sí que saben, en canvi, que compren més del que necessiten, i els preocupa que el seu consum estigui relacionat amb l’explotació laboral, el treball infantil, la contaminació i el desgast mediambiental.

Malgrat l’escenari actual, la majoria de persones participants en l’estudi també consideren que hi ha possibilitats de transformar el model de consum imperant en la nostra societat a través d’accions tant individuals com col·lectives.

Explicar correctament les alternatives existents a través de l’educació (com l’economia circular, el cooperativisme o el decreixement), donar més informació, conscienciar les generacions més joves i introduir hàbits de consum sostenibles són algunes de les solucions que es van proposar.

Així, tot i concloure que el jovent català no és coneixedor dels seus impactes, la recerca resulta en un missatge esperançador: quan s’adonen de la realitat, manifesten interès per saber més sobre les economies transformadores i per descobrir altres maneres de consumir, fet que podria suposar el motor del canvi.

Afegeix un comentari nou