L’Àrea d’Igualtat de Gènere de Suport Tercer Sector (Fundesplai), juntament amb l’Institut Català de les Dones, ha realitzat un estudi sobre la situació de la bretxa salarial al tercer sector català a partir de les dades de més de 150 entitats sense ànim de lucre de diferents àmbits.

Aquest informe parteix de la base que el tercer sector és un camp altament feminitzat, sobretot en aquelles àrees relacionades amb el treball de cures, tot i haver començat a regular-se més en els darrers anys. Es calcula que, en total, el 70% de persones contractades en aquest sector són dones, segons un estudi de l’Observatori del Tercer Sector del 2018.

A partir de dades estadístiques objectives segregades per sexe i de les respostes subjectives de treballadors i treballadores de les entitats, les persones encarregades d’elaborar aquest estudi han analitzat les diferents parts de l’ocupació per comprovar si encara segueix existint una bretxa de gènere al tercer sector.

El treball de cures, assignatura pendent pels homes

Els grups professionals ocupats per una majoria de dones (75%) són aquells que es dediquen a l’atenció directa. En aquest grup es troben les persones classificades com a “ajudants no titulats/des, tècnics/ques i ajudants titulats/des i personal bàsic”. En els comandaments intermedis, en canvi, el percentatge de dones baixa a un 23%.

Segons la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, les persones de cada sexe no poden superar el 60% ni ser menys del 40% als Òrgans de govern. Al tercer sector, tot i haver més dones (6%) que homes (4%) ocupant llocs de responsabilitat, segueix existint un biaix en favor dels homes. Això s’explica perquè, si tenim en compte l’alta feminització del sector, en proporció hi hauria més homes ocupant càrrecs de responsabilitat.

Pel que fa a les modalitats contractuals, l’anàlisi dels quals permet establir el nivell de precarització per sexes del tercer sector, l’estudi mostra que en general es tracta d’un àmbit on els contractes temporals són els més freqüents (tant per a homes com per a dones). De fet, aquesta modalitat de contracte ha augmentat des de l’any 2018 en un 8%.

Quant al tipus de jornada, es fa palès a l’estudi que al tercer sector social es reprodueix el que tradicionalment ha succeït al mercat laboral: les jornades de les dones són, en més ocasions que els homes, parcials. En aquest sentit, tot i que la tendència és a la baixa, l’estudi de l’Observatori del Tercer Sector de 2018 ja mostrava uns percentatges desiguals: el 60% dels contractes fets a dones eren parcials, mentre que en el cas dels homes es situaven en un 47%.

També s’han estudiat les reduccions per guarda legal, és a dir, el permís dels treballadors i treballadores de reduir la jornada de treball diària per atendre la cura d’un o una menor de 12 anys, persones amb discapacitat o familiars fins al segon gran de consanguinitat o afinitat. És precisament en aquest punt on la bretxa de gènere es manifesta en major intensitat, ja que només un 18% de les persones que l’agafen són homes. Com s’apuntava prèviament, al treball de cures és on més feina queda per fer.

Una tímida millora respecte al salari

La bretxa salarial es dona per diversos motius. A l’estudi s’assenyalen alguns com la infravaloració de les feines i dels llocs de treball que generalment ocupen les dones; la presència majoritària de dones en sectors precaritzats i amb condicions de treball inferiors; els estereotipis i rols de gènere que fan que les dones assumeixin determinats papers, i l'estreta gamma de feines ocupades per les mateixes.

Fa 4 anys, la bretxa salarial se situava en un 3%, segons les dades de l’Observatori del Tercer Sector del 2018. El present estudi mostra que s’ha millorat, ja que ara mateix la bretxa se situa en un 2,21%. Cal tenir en compte, però, que el percentatge varia segons l’àmbit d’actuació de les entitats. En el cas del lleure i l’educació, per exemple, aquesta es troba al voltant de l’1%. En canvi, al tercer sector en general, la bretxa encara és propera a la del 2018.

Finalment, l’estudi conclou que el tercer sector té una sèrie de reptes a curt termini per fer desaparèixer la bretxa salarial. En primer lloc, es parla de que cal un treball de sensibilització respecte als rols de gènere per tal que la feminització d’aquest camp no tingui conseqüències negatives per a les dones. D’altra banda, es recomana promoure l’opció que les excedències per cures siguin sol·licitades també per homes.

Altrament, es reconeix que caldria promoure la utilització d’altres tipus de contractes, com ara el fix discontinu, per lluitar contra l’alta temporalitat en el tercer sector. Per últim, s’apunta a la importància d’analitzar les raons per les quals hi ha sectors on la bretxa salarial està encara per sobre del 2,21%, de manera que es pugui resoldre aquesta situació el més aviat possible.