La crisi sanitària provocada per la Covid-19 ens porta cap a una nova manera de veure i interactuar amb el món. Dins d’aquest nou paradigma, un dels àmbits que es poden veure més afectats és el del consum. El Xavi Becerril, tècnic informador del CRAJ i referent en temes de sostenibilitat, reflexiona sobre com serà el consum individual i col·lectiu a partir d’ara.

Quines característiques tindrà aquest nou model de consum?

Jo crec que ja fa temps que moltes persones ens estem encaminant cap aquesta nova manera de veure i interactuar amb el món, si bé no tantes i no tan ràpid com caldria i ens agradaria. Una de les coses que s’ha reafirmat amb la crisi és precisament això, la necessitat d’un canvi de model, no només de consum sinó també de producció, però també del model de cures, i de com ens relacionem amb la Terra, i d’una llista ben llarga que no acabaríem.

No m’agrada el terme nou model de consum, però en tot cas hauria de tenir en compte a les persones, l’impacte ambiental, les desigualtats nord-sud, el lloc on van a parar els diners… s’hauria de promoure el consum local i ecològic, apostar pels circuits curts de comercialització, com diu Pam a Pam, “un consum de proximitat, sostenible i que repercuteixi positivament en el territori que ens envolta i faci camí cap a la sobirania alimentària”.

Per tant, quins hàbits de consum haurem de canviar?

Primer de tot hauríem de canviar el nostre imaginari, no totes les necessitats s’han de cobrir consumint, ni per consumir més viurem millor, ans tot el contrari. No es tracta de fer canvis en solitari, es tracta de satisfer les necessitats col·lectivament, de reutilitzar, de compartir, de prioritzar l’ús a la propietat, d’invertir la lògica capitalista que tant ha calat en les societats.

Això només ho aconseguirem organitzades i des de baix, i és aquí on l’associacionisme també juga un paper molt important. Podem parlar de canvis d’hàbits personals, però no podem donar-li més importància de la que té i aïllar-ho dels canvis estructurals, de les polítiques públiques i de les alternatives socioeconòmiques. El canvi l’hem de fer col·lectivament, i també va de saber quin producte estàs comprant, el seu origen, qui el fa, com…

Per on comencem? Ens pots posar alguns exemples?

Contractar els serveis financers a la banca ètica, comprar directament als productors agroecològics locals, assegurances ètiques, compra a granel i a comerços de barri respectuosos amb el medi ambient, contractar la llum a una cooperativa de consum d’energia verda, etc.

Serà un consum més sostenible?

El consum tard o d’hora haurà de ser més sostenible, és inevitable si volem continuar vivint en aquest planeta, de recursos finits i que es continua explotant per sobre de les seves possibilitats.

Aquesta idea xoca amb el creixent ús de productes d’un sol ús que s’està produint aquests dies per por al contagi. Què en penses?

Que actualment s’hagi disparat l’ús dels plàstics d’un sol ús es comprèn en part per la situació sanitària actual, però un cop s’estabilitzi no podem permetre que es torni enrere en la contaminació per plàstic.

Existeixen alternatives més sostenibles, reutilitzant i desinfectant degudament. No sempre s’hauria de tendir a productes d’un sol ús per temes higiènics, tot i que ho estem veient aquests dies amb el consum abusiu de guants d’un sol ús, quan molts metges recomanen a la població no usar-los de forma quotidiana. No tindria cap sentit anar en aquesta direcció, cal prendre consciència i reutilitzar qualsevol recurs amb les mesures d’higiene adequades.

És viable en el sistema capitalista actual, apostar per menys consum sense morir en l'intent?

Clarament és una proposta oposada al capitalisme, i al seu dogma de creixement il·limitat que està provocant aquesta destrucció ambiental, l’augment de les desigualtats socials i econòmiques i la greu situació d’emergència climàtica que patim.

És més que mai necessària una transició ecosocial que ens porti cap a models econòmics, socials i ecològicament justos. Això no és compatible amb el capitalisme, per tant s’ha de seguir lluitant contra aquest sistema de totes les maneres possibles, i generar alternatives comunitàries que posin en el centre la cura de les persones i els ecosistemes, i no el capital i el creixement econòmic. En tot això hi té un paper cabdal l’Economia Social i Solidària.

Quin paper juga i jugarà l’associacionisme en aquest nou paradigma?

Les entitats són peça clau en aquesta transformació social. El canvi és progressiu, no serà d’un dia per l’altre, i molt probablement no acabarà mai. Les associacions i col·lectius som part del canvi, a través del pensament crític, de l’assemblearisme i el treball en equip, de la tasca social i educativa, de la participació, som el veritable motor de canvi.

Com deia en Kois en una formació que vam organitzar el CRAJ i l’Espai de Consum Responsable el mes passat, hi ha moltes accions que s’estan articulant des dels barris. Moltes experiències funcionen com a vivers, que després demostren que són factibles i útils per canviar les coses, i promouen canvis a major escala, pressionant perquè les polítiques públiques acompanyin, com ha passat en molts casos. Les entitats han de seguir fent el que fan: qüestionar-se les coses, formar-se, crear massa crítica, participar per canviar el que no els agrada.