Com sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital?

Segons el govern, l’Ingrés Mínim Vital és una prestació que te l’objectiu de “prevenir el risc de pobresa i d’exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i no tenen recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques”.

Amb aquesta prestació es pretén garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries, amb incentius a l’ocupació. Cal aclarir que l’ajuda no és compatible amb altres prestacions de pensions per baixa mèdica permanent.

Només podran accedir a l’ajuda aquelles persones amb residència legal i efectiva a l’Estat espanyol d’almenys un any ininterromput. Excepcionalment, es podrà sol·licitar en casos de víctimes de violència de gènere, tràfic amb finalitats d’explotació sexual i víctimes d’explotació sexual, a banda de la situació administrativa.

La prestació distingeix entre la prestació individual i la prestació per la llar. Pel que fa a la individual, es podran acollir persones d’entre 23 i 65 anys que visquin soles i ho hagin fet durant almenys tres anys abans, o que hagin iniciat els tràmits de separació o divorci, o que estiguin en supòsits anteriors i en aquest cas, només cal ser major d’edat.

Pel que fa a l’ajuda col·lectiva, la poden cobrar un màxim de dues persones per unitat de convivència, és a dir, de la mateixa llar, d’entre 23 i 65 anys, o major d’edat si té fills o filles al seu càrrec. Aquestes hauran de tenir uns ingressos totals inferiors a 5.538 euros per persona adulta o a 12.184 euros si hi ha més de tres fills/es o hi ha diverses persones adultes grans a càrrec, ja sigui per consanguinitat o afinitat.

Per demanar la prestació s’exigeix tenir la residència a l’Estat espanyol com a mínim un any abans i estar en situació de vulnerabilitat econòmica. Això vol dir:

• No tenir patrimoni superior a tres vegades la renda garantida anual. És a dir, 16.614 euros de manera individual. L’habitatge habitual queda exclòs del patrimoni. Hi ha un seguit de regles per realitzar el còmput.
• Si no es treballa, estar inscrit/a com a demandant d’ocupació. En el moment en que es trobi feina, s’exclourà part del salari del càlcul de la prestació.
• Si es treballa, però no s’arriba al mínim vital, es buscarà que pugui fer més hores o accedir a una feina millor.

Qualsevol persona que la vulgui demanar s’ha de dirigir a la seu electrònica de la Seguretat Social, o bé fer-ho a través de l’Ajuntament.

Durant el mes de juny, el Govern actuarà d’ofici per a unes 100.000 llars. A partir del 15 de juny, amb efecte retroactiu a l’1 de juny, es podrà sol·licitar a la web de la Seguretat Social. També es podrà enviar la documentació per correu ordinari, o realitzar el tràmit a través dels ajuntaments.

Per accedir a l’ingrés mínim, s’hauran de presentar documents relacionats amb la identitat, el domicili i la situació econòmica.

• Identitat: DNI, llibre de família si hi ha menors o passaport i acreditació de resident.
• Domicili: certificat d’empadronament de tots els i les membres de la unitat familiar.
• Situació econòmica: caldrà autoritzar l’Administració que investigui les dades econòmiques tributàries i de la Seguretat Social, però preferiblement, incloure el carnet d’atur.

La quantitat que es cobrarà dependrà de la situació familiar de la persona sol·licitant i de si s’està cobrant un salari, amb un seguit de regles per al còmput dels ingressos.

La base mínima de les persones sense cap ingrés ni patrimoni ni familiars a càrrec serà de 461,53 euros mensuals. La prestació màxima anirà destinada a les persones en la mateixa situació respecte als ingressos, però amb cinc o més integrants sense ingressos en la unitat familiar, amb 1.015,37 euros mensuals. En total hi ha 14 categories per definir les particularitats de cada cas.

Si la persona sol·licitant té altres ingressos, la renda mínima s’ajustarà, respectant els mínims establerts. Per exemple, si una persona ingressa 150 euros en un mes, l’Estat aportarà 312 euros per arribar als 461,53 euros mensuals.

L’ajuda es cobra cada mes, en un total de 12 pagues. S’espera que a partir del primer dia del mes següent al de la data de presentació de la sol·licitud ja es pugui cobrar, a través d’una transferència bancària. En cap cas podrà ser embargat ni ser objecte de descompte o de retenció.

Les comunitats autònomes podran complementar aquest ingrés amb fons propis gràcies a una descentralització de la prestació. En el cas de Catalunya, la Generalitat està planejant com articular la renda garantida de ciutadania amb el nou ingrés mínim vital.

L’IMV és compatible amb una feina. A més, contempla incentius perquè els potencials beneficiaris no vegin més rendible rebutjar una ocupació per la por a deixar de percebre part de la prestació.

La Seguretat Social no restarà íntegrament els nous ingressos de la prestació percebuda, sinó que, si la persona beneficiària cobra 200 euros més no se li descomptaran 200 euros de l’ajuda, sinó un percentatge menor que el Govern ha d’establir.

La Seguretat Social ha desenvolupat un simulador en el qual, després de respondre a diverses preguntes, es pot comprovar si es compleix amb els requisits per sol·licitar la prestació i quin import correspondria.

El simulador no efectua el tràmit de petició de la renda mínima. Aquest s’ha de sol·licitar mitjançant la seu electrònica de la Seguretat Social o de l’ajuntament.