Comerç just amb perspectiva feminista: l’exemple de 7 organitzacions
Comparteix
Un quadern recull les bones pràctiques de diferents entitats per encaminar-se cap a la igualtat de gènere en l'àmbit de les economies transformadores.
L’abril de l’any 2019, la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) va publicar, amb la col·laboració de LaCoordi, un quadern sobre models d’activitat comercial que apoderen les dones arreu del món.
Segons la publicació, l’Organització Mundial de Comerç Just té un sistema per tal de garantir que les organitzacions membres compleixin els deu principis del comerç just, realitzant autoavaluacions cada dos anys i revisant l’activitat de la resta. Un d’aquests principis es basa en l’assumpció d’un compromís ferm amb la no-discriminació, l’equitat de gènere i la llibertat sindical.
En aquest número del ‘Quadern de comerç just’ es parla d’educació i sensibilització, de donar oportunitats de lideratge i de presa de decisions a les dones, de desafiar estereotips i convencions i de proporcionar-les una remuneració justa. Però quines accions concretes duen a terme cadascuna d’elles?
Igualtat d’oportunitats en la contractació
Machakos Cooperative Union (MCU), a Kenia, pretén influir en les polítiques públiques sobre gènere, però també treballa a nivell intern per apoderar les dones.
Són conscients de l’existència d’obstacles que impedeixen les dones participar en determinats espais, així que realitzen formacions, garanteixen la igualtat d’oportunitats en la contractació del personal, promocionen projectes que donen beneficis econòmics a dones, faciliten el seu accés al crèdit i intenten que l’entorn de treball sigui segur per a elles.
A Creative Handicrafts (Índia) es contracten dones desfavorides dels suburbis de Bombai durant tot l’any, oferint-les un fons de benestar social i un sou mensual d’acord amb el nombre de peces que confecciona cadascuna d’elles.
El comitè intern de l’organització s’encarrega de la lluita contra l’assetjament sexual i, a més, les dones poden formar part d’un grup d’estalvi i crèdit exclusiu per a treballadores.
Apoderament econòmic i emocional
El Grup de comerç just de Nepal està liderat per dones que s’han centrat en promoure l’educació, sensibilització, adquisició d’habilitats i apoderament econòmic de dones econòmicament marginades, així com de mares solteres, amb discapacitats i amb necessitats especials.
Chol Chol es centra en les necessitats de les dones rurals a través de quatre eixos: l’apoderament tècnic-productiu, la recuperació i enfortiment cultural, el comerç just i l’apoderament emocional.
Amb relació a aquest últim, treballen per recuperar l’autoestima de les dones, així com la seva manca d’eines i oportunitats. També intenten que les futures generacions es trobin motivades gràcies a la xarxa comunitària.
Lideratge i presa de decisions
Gairebé tots els càrrecs importants i totes les persones contractades a les cooperatives que formen part del Fòrum Comerç Just Indonèsia són dones. Procuren que tant la seva estructura organitzativa com la seva activitat promogui el poder femení: des de la contractació fins el lideratge, passant per la formació i la participació en la presa de decisions.
L'organització Pekerti, per exemple, té en compte la concessió de baixes per maternitat, lactància materna i fins i tot menstruació.
A Sabahar, les dones exerceixen funcions de supervisió i gestió. Considerant que una feina fixa ajuda tant psicològicament com econòmicament les dones, ofereixen contractes a llarg termini. D’altra banda, treballen per a l’eliminació dels estereotips en els llocs de treball i per afrontar els prejudicis de gènere.
La Fundació Chankuap (Ecuador) obre línies de microcrèdit perquè les dones s’encarreguin d’activitats productives, ofereix formacions i les anima a prendre decisions i a formar col·lectius. A més a més, encoratja els homes a participar en activitats que sempre han estat considerades femenines.
Reptes
Encara existeixen una sèrie de desafiaments i reptes derivats d’una insuficient sensibilització pel que fa a l’apoderament de la dona, de certes creences culturals i de la manca d’una integració sistemàtica i transversal que inclogui la perspectiva feminista en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de les activitats de l’organització.
Tot i així, les pràctiques esmentades anteriorment poden servir d’exemple a l’hora de treballar des d’una organització per assolir el principi número 6 del comerç just, que pretén, entre d’altres qüestions, que dones i homes accedeixin als seus beneficis en igualtat de condicions.
