L’objectiu principal del cohabitatge és garantir l’accés digne i assequible a un habitatge, mantenir la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície, impedir l’especulació amb la vivenda, afavorir una estabilitat àmplia amb terminis d’entre 50 i 100 anys, i fomentar la gestió comunitària dels immobles.

En definitiva, les claus del cohabitatge són el preu assequible per sota del preu del mercat, l’estabilitat del contracte, ja que les persones sòcies poden habitar la vivenda durant tota la seva vida, generalment durant com a mínim 75 anys, i amb la possibilitat de renovar-lo, i la gestió comunitària de l’habitatge i dels espais comuns. Les persones sòcies que viuen en un règim de cohabitatge estan en una espècie de lloguer indefinit.

Les cooperatives d’habitatge, al ser entitats sense ànim de lucre, entenen l’habitatge com un bé d’ús i no pas com un bé d’inversió del qual lucrar-se. A més, fomenten el treball en xarxa entre ciutadania i institucions públiques i afavoreixen l’arrelament al barri a través de la gestió comunitària dels veïns i veïnes de l’immoble.

Primer cal apuntar-se a una cooperativa d’habitatge o impulsar-ne una des de zero amb un grup de persones que tinguin les mateixes inquietuds. Després caldrà redactar un projecte, que ha d’incloure aspectes arquitectònics, econòmics, comunitaris i mediambientals vinculats amb la futura vivenda. També és obligatori que contempli espais comuns.

El tercer pas és informar-se dels solars públics disponibles. Cal, doncs, consultar els concursos públics convocats per les institucions públiques per a la cessió de sòls destinats a cohabitatge. En el cas que les persones sòcies de la cooperativa ja tinguin un solar propi, no caldrà presentar-se a cap concurs públic.

Finalment, un cop guanyat el concurs i, per tant, aconseguit el solar, la cooperativa ja pot construir o rehabilitar l’immoble. Quan estigui construït, les persones ja poden gaudir dels seus habitatges.