desigualtat

Als països de la regió euromediterrània estudiats en aquest informe, podem observar una perillosa tendència que degrada la vida cívica de les seves societats: l’ús de falses acusacions de terrorisme contra moviments pacífics, dissidents, partits polítics o organitzacions de la societat civil amb l’objectiu de canviar radicalment per desmantellar-los o criminalitzar les seves ideologies. De vegades, les víctimes de la repressió no són membres d’organitzacions polítiques, sinó crítics oberts de les polítiques governamentals, com ara persones defensores de drets humans o periodistes, i el seu processament busca sufocar la dissidència.

La pandèmia ha afectat de manera desproporcionada a centenars de milions de persones que ja es trobaven en una setuació de desavantatge, com les que viuen a països de renda mitjana i baixa, les dones i les nenes, aquelles que pertanyen a grups socialment disciminats, o les que treballen al sector informal; es tracta precisament de les persones amb menys poder d'influència sobre les polítiques.

La crisis de la COVID-19 deixa l'empremta d'un augment de les desigualtats socials, incloses les de gènere, i de l'exclusió social, que amenaça en aprofundir i cronificar la fractura social amb els sectors més vulnerables.La inestabilitat laboral, la bretxa digital o altres necessitats socials, com la salut, l'habitatge o la protecció social) són factors que demanen unes polítiques públiques fermes i suficients, orientades cap a la inclusió social i la "recuperació" dels sectors mé exclosos.

L'informe analitza l'impacte de la crisi actual a l'Estat espanyol i proposa una sèrie de mesures per abordar-la.

Aquesta guia de comunicació inclusiva compta amb recursos, estratègies i activitats que permeten reflexionar al voltant la llengua i la comunicació. S’hi troben alternatives a aquelles expressions o paraules que en el nostre context sociocultural actual es consideren discriminatòries.

L'impacte de la COVID-19 a Espanya ens pot retornar a índex de desigualtat semblants als experimentats durant els pitjors anys de la crisi anterior, com a resultado, sobretot, de la pèrdua d'ocupació de les persones més vulnerables: joves, dones i migrants. A més, l'efecte d'aquest cop ens duria a nivells de pobresa inèdits.

La pandèmia del coronavirus ha agreujat la desigualtat a pràcticament tots els països del món. El virus ha posat al descobert i ha potenciat les desigualtats econòmiques, de gènere i racials. La ciutadania i els Governs han de respondre a la urgent necessitat de construir un món més just i sostenible.

L'informe denuncia que existeix una enorme bretxa social com a conseqüència d'un sistema econòmic que valora més la riquesa d'una elit privilegiada, en la seva majoria homes, que els milers de mil·lions d'hores de l'essencial treball de cures no remunerat o mal remunerat que duen a terme fonamentalment dones i nenes a tot el món.

Oxfam Intermón publica aquest informe que posa en relleu l'impacte diferenciat que tindrà la crisi provocada pel coronavirus sobre les poblacions més vulnerables.

VIII Informe FOESSA que constata que l'exclusió social s'enquista a l'estructura social d'Espanya. Avui en dia, el nombre de persones en situació d'exclusió és de 8,5 milions, el 18,4% de la població, la qual cosa suposa 1,2 milions més que el 2007 (abans de la crisi).