polítiques públiques

La crisis de la COVID-19 deixa l'empremta d'un augment de les desigualtats socials, incloses les de gènere, i de l'exclusió social, que amenaça en aprofundir i cronificar la fractura social amb els sectors més vulnerables.La inestabilitat laboral, la bretxa digital o altres necessitats socials, com la salut, l'habitatge o la protecció social) són factors que demanen unes polítiques públiques fermes i suficients, orientades cap a la inclusió social i la "recuperació" dels sectors mé exclosos.

L'informe, elaborat per 26 persones expertes ,remarca la importància d’establir uns màxims per garantir un habitatge digne a tota la ciutadania.

A partir de les respostes de 1.500 joves d'arreu del país, l'estudi recull informació sobre els abusos i/o vulneracions del dret en l’accés a l’habitatge en el lloguer des d'una perspectiva juvenil.

L'estudi analitza la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques i processos d’acció comunitària de l’Ajuntament de Barcelona i els efectes d’aquestes en termes d’empoderament de les dones que hi participen.

Informe de diagnosi que no pretén enfocar l’origen de la situació de les persones sense llar des d’una perspectiva causal individual, sinó que parteix d’una causalitat estructural. Detecta​ un augment ​de ​les ​persones​ sense​llar ​però ​també ​dels ​recursos​ d’atenció.

La guia es basa en la selecció d ́activitats i accions implementades en 16 ajuntaments europeus que han acceptat compartir les seves experiències, convençuts que els Drets Humans no tenen fronteres i que la protecció de persones i comunitats d ́altres territoris, víctimes de greus violacions als Drets Humans, és una condició fonamental per a la convivència mundial.

Pla elaborat des de la Direcció general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb la voluntat de seguir apostant per la definició de polítiques públiques específiques per a un col·lectiu vulnerable, com és el poble gitano, que millorin les seves condicions de vida i equiparin el compliment dels seus drets amb la resta de la societat catalana.

La OMS (Organització Mundial de la Salut) i les autoritats de salut pública de tot el món estan prenent mesures per contenir el brot. L'impacte d'aquesta malaltia podria ser major en certs grups de la població, com les persones amb discapacitat. Aquest impacte es pot mitigar si els interessats directes principals adopten algunes mesures senzilles de protecció.

Els Principis Rectors, fruit de consultes amb els Estats i altres parts interessades, incloses les persones que viuen en la pobresa, tenen l'objectiu d'oferir orientació sobre el disseny de polítiques de reducció i eradicació de la pobresa. Esdevenen una guia per a garantir la protecció dels drets humans en tots els àmbits de la política pública.

Segona onada de l’estudi “Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat”, elaborat per la Direcció General d’Afers Religiosos en col·laboració amb el Centre d’Estudis d’Opinió, que pretén avaluar el nivell de coneixement de la població catalana respecte a la diversitat religiosa i copsar quina és la seva actitud vers aquesta realitat.