Pobresa

Document d'anàlisi que descriu la situació de l’exclusió social, així com l’impacte que la crisi de la COVID-19 ha tingut de manera específica en les condicions de vida i l’estructura social a la diòcesi de Barcelona.

Aquest document pretén esdevenir el full de ruta de millora i transformació de l’actual sistema d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de vulnerabilitat, risc o desemparament. Amb aquesta finalitat, el Pla de millora recull 13 objectius estratègics, 36 objectius específics i 154 accions.

El projecte 'Jo menstruo' té la finalitat de contribuir a erradicar la feminització de la pobresa, garantir l'accés a la informació, recollir dades i generar coneixement especialitzat que permeti elaborar polítiques transformadores.

L'informe actualitza la fotografia de l’exclusió social a Catalunya després del pas de la pandèmia de la Covid-19. Mira de respondre preguntes com aquestes: com està afectant aquesta crisi als nivells d’exclusió i integració? La pandèmia ha castigat de la mateixa manera totes les capes de la societat o, un cop més, les llars més desfavorides són les més afectades? Podem identificar nous elements que configuren l’exclusió en aquest nou context?

El present informe posa el focus en les derivades socials de la pandèmia, que ha impactat en una situació socioeconòmica encara marcada per la crisi de 2008 i que estan molt determinades per un model de protecció social afeblit, incapaç de fer front a les crisis periòdiques que s’afegeixen a greus problemàtiques estructurals.

Elaborat a partir d'enquestes realitzades els mesos de maig i juny a un total de 1.012 persones ateses (179 a les comarques gironines) dins el Programa d’Ajuda Humanitària de la Creu Roja, es conclou que més de la meitat de les famílies enquestades no compten amb cap ingrés mensual estable i en la meitat dels casos aquests s’han vist reduïts a causa de la pandèmia.

El percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) va augmentar l'any 2020 al 26,4%, des del 25,3% del 2019. El 7,0% de la població es trobava en situació de carència material severa, molt per sobre del 4,7% de l'any anterior.

Un any i mig des que va començar la pandèmia Covid-19, les morts per fam superen el virus. El conflicte en curs, combinat amb les interrupcions econòmiques de la pandèmia i l’escalada de la crisi climàtica, ha aprofundit la pobresa i una catastròfica inseguretat alimentària als punts calents de la fam del món. Els governs han de centrar-se en el finançament de programes urgents de resposta a la fam i de protecció social per salvar vides ara, en lloc de fer tractes d’armes que perpetuen el conflicte, la guerra i la fam.

Memòria de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya que durant l'any 2020 han adaptat la seva acció social a la situació de crisi social provocada per la COVID-19. Això ha implicat dedicar més recursos a la cobertura de les necessitats bàsiques, així com el tancament de les activitats grupals o l’adequació de l’acompanyament per nous canals de comunicació que permetessin complir amb les mesures sanitàries, com per exemple, per via telemàtica.

L'estudi reflecteix com Based Action Network va posar dispositius en aparells electrònics per veure on anaven a parar quan es convertien en residus, determinant que a Europa el 6% acabaven en altres països.